6 de cada 10 persones al món parlen més d'una llengua
Indonèsia, el país bilingüe més gran del món i Papúa Nova Guinea, el més multilingüe
El bilingüisme és una realitat estesa arreu del món i es presenta en una varietat de formes i contextos. Molts països tenen una població bilingüe degut a múltiples raons: històriques, culturals i polítiques, i avui dia a més la migració, la globalització i la multiculturalitat han portat a un augment en el nombre de persones que dominen més d'un idioma. El bilingüisme pot variar des de la coexistència de dos o més idiomes en una regió fins a situacions individuals de persones que creixen aprenent dos idiomes simultàniament a casa o adquireixen un segon idioma a l'escola o en un entorn social. També hi ha comunitats minoritàries que mantenen la seva llengua ancestral juntament amb l'idioma dominant de la societat en la qual viuen.
L'impacte del bilingüisme en la societat és significatiu, ja que pot influir en l'educació, l'economia, la política i la cultura. De fet, les polítiques lingüístiques, l'ensenyament d'idiomes i el suport a les comunitats lingüístiques minoritàries són àrees importants en les quals els governs i les institucions treballen.
Què és el bilingüisme?
Ser bilingüe significa poder parlar dos idiomes amb fluïdesa. La paraula té el seu origen en el llatí "bi", que significa "tenir-ne dos", i "lingua", que significa llengua o idioma. Però, què és la llengua materna? Bé, el terme llengua materna es refereix a l'idioma que una persona ha après a parlar des de la infància primerenca.
Mentre que el bilingüisme es refereix a l'habilitat de parlar i entendre dos idiomes, el multilingüisme abasta l'ús de més de dos idiomes per part d'un individu o una comunitat de parlants. En l'actualitat, aquesta definició ha evolucionat per incloure individus que utilitzen també els dialectes en la seva vida quotidiana. Ser bilingüe o multilingüe comporta molts beneficis, des d'habilitats cognitives millorades fins a una major consciència cultural, comprensió i creativitat.
Més de la meitat de la població mundial domina 2 o més idiomes
Atès que moltes comunitats lingüístiques encara no han estat estudiades, és difícil dir exactament quantes persones al món parlen dos idiomes amb fluïdesa. No obstant això, les estimacions actuals prediuen que aproximadament hi ha 3.3 mil milions de persones bilingües a tot el món, xifra que representa el 43% de la població amb un 17% addicional sent multilingües. Això significa que més de la meitat de la població mundial pot parlar més d'un idioma amb fluïdesa. El 40% restant és monolingüe, que coneix només un idioma.
Les dades reflecteixen la prevalença del bilingüisme i el multilingüisme a escala global. A nivell mundial, hi ha 55 països bilingües en els quals dos idiomes tenen estatus oficial. Exemples d'això són Canadà (anglès i francès) i Bèlgica (neerlandès, francès i alemany). A més, hi ha nombrosos països multilingües com Singapur, Sud-àfrica i Suïssa, on es parlen múltiples idiomes dins de les seves fronteres.
Indonèsia és el país bilingüe més gran del món i Papúa Nova Guinea el més multilingüe
El país bilingüe més gran del món és Indonèsia, sent llar de més de 200 milions d'individus igualment bilingües. Moltes persones en aquest país adquireixen aquesta condició des de ben petits, sent capaços de parlar en indonesi, javanès i anglès. A aquest país el segueix Nigèria, Índia i Estats Units, que completen la llista dels top 5 països amb més bilingües.
Per la seva banda, Papúa Nova Guinea és el país més multilingüe del món, amb un total de 840 idiomes parlats. La diversitat lingüística d'aquesta regió es pot explicar en gran mesura per la geografia i la topografia de la nació insular. Profundes valls i terrenys difícils han portat a la separació de tribus i clans, la qual cosa ha facilitat l'evolució i expansió de diverses llengües i dialectes entre els 9.4 milions d'habitants del país.
La UE, exemple de multilingüisme a nivell continental
Així mateix, la Unió Europea és un exemple de multilingüisme amb els seus 24 idiomes oficials; una diversitat lingüística que reflecteix la riquesa cultural i els esforços d'integració dins els estats membres de la UE, on múltiples llengües coexisteixen i donen forma al paisatge lingüístic del continent.
De la mateixa manera, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeix sis idiomes oficials: àrab, xinès, anglès, francès, rus i espanyol. Aquests idiomes van ser decretats a través d'una resolució de l'Assemblea Mundial de la Salut de 1978, i des del 1998 tots els documents dels òrgans rectors i materials corporatius estan disponibles en línia en tots aquests idiomes.
A Espanya, el bilingüisme és una característica notable dels territoris, gràcies a la presència de diversos idiomes cooficials en diferents regions del país. En línia amb aquest context, la Constitució Espanyola atorga estatus oficial a diverses llengües a més de l'espanyol o castellà: el català a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana; el gallec a Galícia; i l'euskera al País Basc i Navarra.
Beneficis de dominar diverses llengües
Alguns dels múltiples beneficis que se li atorga al bilingüisme i multilingüisme són:
- Millor memòria i nivells d'atenció en infants que han après una segona llengua a primerenca edat.
- Resistència en el maneig de la neurodegeneració, fet que es relaciona amb un retard en l'inici de l'Alzheimer.
- Millora de la creativitat, gràcies al funcionament executiu millorat dels bilingües i la seva experiència amb múltiples cultures.
El bilingüisme és cada vegada més essencial per sobreviure i tenir èxit en una economia global integrada, ja que els treballadors bilingües són més atractius per als gerents de contractació, i aquests són menys propensos a acomiadar treballadors que parlen diversos idiomes. El valor d'un individu que pot comunicar-se amb eficàcia i col·laborar en múltiples idiomes està en el seu punt més alt. Això significa que la necessitat de mestres capacitats que puguin implementar l'educació bilingüe a les escoles també està augmentant constantment, ja que el multilingüisme contribueix al desenvolupament de societats més inclusives.
Fonts:
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7056406/
https://unric.org/en/mind-your-tongue-exploring-the-bilingual-world/
Sin Comentarios