El sisè llargmetratge del cineasta Diego Lerman s’acosta a la figura del mestre compromès. La història gira al voltant de Lucio, un prestigiós professor de literatura universitari que imparteix un curs en una escola del barri on va créixer, als suburbis de Buenos Aires. Allà intentarà ajudar Dilan, un estudiant perseguit per un grup de narcotraficants.

El cinema ja ha abordat qüestions similars en títols com Rebel·lió a les aules (1967) i Ments perilloses (1995). Totes dues comparteixen amb aquesta cinta argentina la figura del professor capaç d'influir, més enllà de les aules, en la vida dels alumnes. Potser la millor aportació d'El suplente consisteix en el bon maridatge entre el drama social urbà, l'educació i el thriller.

Accés a l'entrevista completa a Diego Lerman al nostre canal Youtube

La literatura: una assignatura que busca reinventar-se

El repte més gran a què s'enfronta Lucio, exemplarment interpretat per l'actor Juan Minujín, és aconseguir que els seus alumnes s'interessin per la literatura. Una de les primeres escenes és reveladora en aquest aspecte. En ella, un dels adolescents li deixa anar al mestre una frase lapidària: «La literatura no serveix per res». Això li genera un ensorrament immediat de les seves conviccions. Tot i això, i malgrat l'obstacle que suposa, Lucio sap tirar endavant. Se les enginya per trobar un mètode que connecti amb la realitat marginal que envolta els joves. És a dir, abandona Jorge Luis Borges, baixant del pedestal acadèmic, per després endinsar-se en una forma de comunicació més propera a la quotidianitat. O el que és el mateix, cercant-li el costat pràctic a la literatura. D'aquesta manera, els alumnes a poc a poc aniran obrint les seves emocions per mitjà de l'escriptura.

El mestre se les enginya per trobar un mètode educatiu que connecti amb la realitat marginal que envolta els joves

El sistema educatiu argentí a examen

«A l'Argentina hi ha una desprotecció constant per part dels diferents governs vers l'educació pública», afirma el director Diego Lerman. La seva pel·lícula també es presenta com una reivindicació: un ministeri no pot implantar un pla educatiu global que serveixi per a tots igual. L'aglomerat conegut com a Gran Buenos Aires és la segona àrea urbana més extensa de Sud-amèrica, per la qual cosa els barris són en si mateix autèntiques ciutats amb una idiosincràsia molt diferenciadora. Per tant, el sistema educatiu pot funcionar en algunes escoles, però no a totes. Hi ha àrees suburbanes amb una marginalitat enquistada, l'efecte de la qual es fa sentir a l'interior de les aules. L'equip de professors s'ha d'adaptar al context que els toca, i més d'una vegada, tal com es veu a la pel·lícula, involucrar-se en la realitat social del barri. És cert que les aules són la seva àrea de treball, però en aquest context també ho són els carrers; el col·legi no ha de ser una illa enmig de tot, sinó una institució activa dins i fora dels seus murs.

El sistema educatiu pot funcionar en algunes escoles, però no a totes. L'equip de professors s'ha d'adaptar al context de la realitat social

Malgrat les dificultats, val la pena

El suplente planteja nombrosos problemes als seus protagonistes, especialment al claustre de professors. Sense anar més lluny, en una de les escenes s'estableix una votació entre ells per veure el grau d'implicació amb la comunitat. Una part es nega a anar més enllà de les seves responsabilitats a l'aula, mentre que altres, per contra, desitgen comprometre's amb els xavals als carrers i a casa seva. D'aquesta manera, en aquests barris degradats, els mestres es converteixen en una figura molt valorada, fins al punt de poder entrar a les zones més perilloses amb certa intocabilitat. La comunitat és conscient de la rellevància de la seva tasca, fins i tot aquells que freguen o traspassen els límits de la llei els respecten.

Malgrat totes les grandíssimes adversitats, educar sempre val la pena

D'entre totes les lliçons d'aquesta pel·lícula, n'hi ha una que destaca per sobre de les altres. Es produeix en una reveladora conversa entre Lucio i la directora del col·legi. Aquesta darrera afirma que, malgrat totes les grandíssimes adversitats, educar sempre val la pena.

Imatge de la pel·lícula El suplente, dirigida per Diego Lerman, disponible a Netflix Espanya a partir del 14 d'abril del 2023