Violència armada i tirotejos a escoles, per què succeeixen?

L'assetjament escolar és el principal factor causal determinant als tirotejos a les escoles. L'accés a les armes de foc dels joves nord-americans ha ocasionat 948 tirotejos escolars als EUA des del 2012.

Dinou nens petits i dos adults van morir en un tiroteig en una escola de primària al sud de Texas. Salvador Ramos, un adolescent sense antecedents penals abans de la massacre a l'escola de Texas, planejava atacar la seva àvia deixant un missatge a les xarxes socials. Les autoritats encara estan processant la informació per esbrinar què és el que va portar l'adolescent a cometre el tiroteig. Aquesta no és la primera vegada que quelcom semblant passa als Estats Units.
Els investigadors han demostrat que 1 de cada 12 nens nord-americans moren per violència armada i 32 més pateixen lesions.(1) Un informe nord-americà sobre la mortalitat per armes de foc als Estats Units afirma que les armes són la major causa de mort entre els nens i adolescents al país. Una de cada deu morts per armes de foc és una persona menor de 19 anys.(2) Una base de dades de tirotejos mostra(3) que des del 1970 hi ha hagut 2032 tirotejos escolars als Estats Units, i el nombre està augmentant. Des de la tragèdia a l'Escola Primària Sandy Hook el desembre del 2012, hi ha hagut 948 tirotejos escolars. Les armes van ser tretes de la casa, d'un amic o d'un parent al voltant del 68 % dels successos relacionats amb armes de foc a les escoles. El 39 % dels pares assumeixen falsament que els seus fills desconeixen on guarden les seves armes de foc.(4)

1 de cada 12 nens als EUA mor per violència armada

A Europa, els tirotejos escolars són molt menys comuns que als Estats Units. Tot i això, hi ha alguns incidents, com per exemple els casos a Finlàndia. El setembre del 2008, un home de 22 anys va obrir foc al Col·legi d'Hospitalitat de Kauhajoki, assassinant deu persones abans de suïcidar-se. Les famílies de les víctimes van denunciar l'incident davant del Tribunal Europeu de Drets Humans el 2012. El 2020, el tribunal va decidir que el govern de Finlàndia no va protegir el dret a la vida dels ciutadans, que està garantit per l'article 2 del Conveni Europeu per als Drets dels Éssers Humans. Finlàndia ara haurà de pagar 30 000 euros a la família de cada víctima. A més, cada família rebrà 7000 euros per cobrir les despeses legals. El 2015, a Barcelona, un estudiant de 13 anys armat amb una ballesta casolana i un ganivet va assassinar un professor en un col·legi. Quan va arribar a l'escola, va començar a disparar amb la ballesta en una classe, va matar un mestre i va ferir quatre nens. Va ser detingut, però a causa de la seva edat, no va ser acusat.

L'assetjament escolar és el factor predominant causal dels tirotejos a les escoles

Hi ha diverses raons que han contribuït a la prevalença de la violència relacionada amb les armes de foc a les escoles. La raó majoritària és l'assetjament escolar. Els tiradors són víctimes d'intimidació i han experimentat sentiments d'humiliació, la qual cosa els va portar a pensaments suïcides o venjatius. Els orientadors poden ajudar tractant proactivament d'identificar temes similars entre els perpetradors i determinant mètodes preventius per reduir la violència armada a les escoles.
Els experts diuen que podem prevenir els tirotejos a les escoles. El professor Matthew Mayer, de la Rutger Graduate School of Education dels EUA, estudia des de fa temps la violència escolar i afirma que no és una bona idea armar els docents. Hi ha algunes discussions als Estats Units sobre l'edat límit per a l'adquisició d'armes, actualment és de 18 anys, i una de les propostes és elevar-la a 21 anys. Com esmentem, el bullying, o assetjament escolar, és una de les causes del tiroteig a les escoles, per tant, els centres poden donar suport a les necessitats socials i emocionals dels estudiants promovent debats sobre la intimidació, els tipus de violència i l'expressió d'emocions. Alhora, cal oferir assessorament i orientació de manera regular i continuada. Un altre àmbit important és la interacció entre els estudiants, els pares i el personal de les escoles. És crucial la participació dels pares en la rutina diària dels seus fills. Les escoles també han d'oferir capacitació i recursos perquè el personal de l'escola sàpiga com identificar qualsevol aspecte de mala conducta per part dels estudiants. Per tant, és important esmentar que qualsevol intimidació il·legal ha de ser reportada primer a l'autoritat escolar i, en segon lloc, a la policia.
A Barcelona, comptem amb un programa antibullying(5) impulsat pel club de futbol de la ciutat (FCB, «Barça») que dissenya una metodologia adaptada al currículum de primària per ensenyar a identificar i prevenir l'assetjament a l'escola. Cada escola s'hi pot inscriure i ser part del projecte.

[1] https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMp2200169

[2] https://efsgv.org/wp-content/uploads/2019CDCdata.pdf

[3] https://www.chds.us/ssdb/data-map/

[4] https://publications.aap.org/aapnews/news/13788?autologincheck=redirected

[5] https://foundation.fcbarcelona.com/anti-bullying-program-in-schools