El llibre de text es mou entre l’aula, l’estudi individual, l’estudi col·lectiu i l’estudi acompanyat, sobretot per familiars i tutors, (Crato, pág.39). A l'era de currículum obert i digital per competències apareix el professor Nuno Crato, matemàtic, exministre d'Educació de Portugal entre el 2011 i el 2015, amb una proposta en paper que es presenta amb el títol, «Apologia del libro de texto».

Accés a l'entrevista a Nuno Crato a la presentació del seu llibre, Apologia del libro de texto, a Barcelona. INÈDIT AGÈNCIA

La presentació del llibre va ser una excusa perfecta per crear un congrés “exprés” sobre la situació actual i futura del llibre de text a l'educació. Fundació Episteme i la Universitat de Barcelona (UB) van convocar ponents com José Moyano, president nacional de l'Associació d'Editors de llibre i material d'Ensenyament, (ANELE), Mònica González fundadora i directora de Narcea Ediciones, Francisco López Rupérez, Dir. De la Càtedra de Polítiques Educatives de la UCJC, Antonio Fernández, físic, lingüista i doctor en Ciència Cognitiva i Llenguatge i David Rabadà, paleontòleg, divulgador científic i doctor en Geologia.

Entre algunes de les cites dels ponents, destacaria la de Mónica González, editora, que deia que l'editor és l'actor sense veu que està entre les coses que tenen lloc a la societat i els autors. En una societat cansada de contingut, la funció de l'editor i de l'autor és determinant. Tot i que sens dubte, la participació més refrescant i tècnica la va aportar el Sr. José Moyano, com a president de l'ANELE, qui va recordar que des de l'any 2000 al nostre país s'ha deixat de supervisar els llibres de textos, deixant en mans de les editorials i les administracions educatives territorials l'elecció dels llibres que materialitzen el currículum construït per les polítiques educatives. Moyano va recordar que l'última baula en aquesta cadena de producció de contingut, no revisada però sí inspeccionada, és el professor, perquè és la figura que tria quin recurs educatiu guiarà la seva pràctica a l'aula. El contingut educatiu al nostre país té 17 versions i milers de possibilitats segons la visió política de cada autonomia.

El professor és la darrera baula a la cadena de producció i distribució del llibre de text, però la més determinant, José Moyano

L'autèntic protagonista de la vetllada va ser el professor Nuno Crato i el seu llibre. Un llibre proper i fins i tot romàntic en comparació amb títols anteriors. En aquesta ocasió, Crato deixa clara la seva vocació docent i ens orienta per escriure, triar i fer servir un bon manual.

El llibre comença amb una mirada històrica i evolutiva del concepte de manual i de mica en mica avança definint-ne el concepte i la funcionalitat. Crato, defensor del paper d'un manual en l'aprenentatge actiu i participatiu davant del que anomena, «materials dispersos», en al·lusió a tots aquells recursos digitals que giren al voltant del concepte actual del llibre de text. Per al professor Crato, la digitalització no és un problema en si, sempre que hi hagi un punt que estructuri i organitzi tots els materials i el coneixement escollit, i aquest epicentre estructurador és el llibre de text.

Crato va afirmar a la nostra entrevista que moltes vegades es pensa que l'activitat d'aprenentatge és una activitat física. També pot ser, però l'activitat d'aprenentatge és una activitat mental. Aleshores, per fer actiu l'aprenentatge, el que l'alumne necessita és entendre què passa, contestar preguntes, crear i interactuar amb el mestre i amb els seus col·legues.

El llibre de text ajuda igual el docent com l'alumne, i fins i tot les famílies. I que com menys experiència a l'aula té un docent, més necessitat d'un bon llibre de text, Nuno Crato

El professor López Rupérez, dir. Càtedra de Polítiques Educatives de la Universitat Camilo José Cela (UCJC) va suggerir que els bons llibres de textos han de ser aquells que es basen en els mecanismes en què es basa l'aprenentatge dels alumnes segons les evidències científiques. Per a López, el llibre de Nuno Crato és un catalitzador del canvi cap on han de caminar les polítiques educatives actualment. Els sistemes educatius busquen escalabilitat i caràcter massiu i la millor eina per aconseguir-ho és el llibre de text, va afirmar López Rupérez.

Pel que fa a l'afirmació inicial sobre si un bon llibre de text salva d'un mal professor, Crato creu que el llibre de text ajuda igual el docent com l'alumne, i fins i tot les famílies. I que com menys experiència a l'aula té un docent, més necessitat d'un bon llibre de text.

Una presentació singular  gràcies a alguns dels assistents que no es van resistir a participar-hi de forma dinàmica enriquint les ponències.

Crato, N. (2024). Apología del libro de texto. Narcea Ediciones.

Més informació

Sindicat Professors Secundària, ASPEPC-SPS