Ucraïna reobre el seixanta per cent de les escoles
La ràtio dels alumnes depèn de la capacitat del refugi antiaeri
Febrer passat va ser testimoni d'un fet trist i insòlit que va afectar tot Europa. La invasió russa d'Ucraïna va ser un succés que va canviar el destí de milers de persones. La infància sencera del país es va veure afectada, nens i nenes que abans tenien com a única preocupació créixer i aprendre, de la nit al dia es van convertir en víctimes que només intenten sobreviure. Allò que abans formava part de la seva rutina (l'escola) va passar a ser un espai on només uns quants tenen accés. Els míssils van destruir les classes, soldats invasors van omplir els carrers de mines, i els desplaçaments forçosos els van privar de la companyia dels seus professors i companys de classe.
L'educació dels nens ja arrossegava les seqüeles que va deixar el confinament durant la pandèmia de la COVID-19, una situació que, segons alerta Carlos García, especialista en programes d'emergències internacionals d'UNICEF, es veu agreujada per la guerra actual: «tancament d'escoles, pèrdua d'aprenentatge, dificultat de tornar a l'escola per a molts d'ells…», un continu de privacions «que fa que molts nens vegin afectat el procés educatiu».
El refugi antiaeri s'ha convertit en un espai comú escolar
Tot i que els primers mesos del conflicte van ser confusos per als ucraïnesos, a l'inici d'aquest curs escolar (2022-2023) es va aconseguir reobrir almenys el 60 % de les escoles, tot i limitar la ràtio d'alumnes segons l'amplitud del refugi antiaeri escolar; el 40 % restant no complien les condicions de seguretat. García explica que a UNICEF aposten per una tornada a les aules segura i presencial als llocs i moments que sigui possible. Per a l'entitat, «garantir l'accés a l'educació marca una diferència fonamental per als nens i nenes ucraïnesos que s'estan veient afectats, ja que els permet tenir una situació de relativa normalitat, en què segueixen amb el procés educatiu per no perdre el ritme d'aprenentatge».
Els nens i les nenes ucraïnesos necessiten espais d'aprenentatge segurs i l'escola els ofereix una situació de relativa normalitat
En aquesta mateixa línia Maria Civit, especialista en emergències d'Educo, assenyala que comptar amb espais d'aprenentatge segurs per a la infància és bàsic en contextos de guerra per salvaguardar-la. Es tracta d'«espais on els nens puguin aprendre; si no pot ser l'escola llavors qualsevol espai físic o virtual on puguin estar còmodes, segurs, protegits i amigables».
Més de la meitat dels nens ucraïnesos han vist afectats els resultats acadèmics per la guerra
No obstant això, no a totes les zones es donen les condicions per a una educació presencial. La guerra avança deixant darrere seu destrucció i mort, cosa que agreuja la situació. De fet, des d'Aldees Infantils expliquen que almenys el 25 % del territori està ocupat o al front de guerra, cosa que provoca el desplaçament de pràcticament el 40 % de nens i nenes. Carlos García vaticina que «com més duri aquesta guerra més es veurà afectada l'educació, agreujant la crisi educativa que arrosseguem des de la pandèmia». De fet, les dades de què disposen adverteixen d'un deteriorament de l'aprenentatge: «en les valoracions que s'han fet amb el professorat s'ha detectat que a primària almenys un 61 % de l'alumnat no està obtenint el nivell de resultats que s'espera per a la seva edat, i igual amb l'etapa secundària. A més, un 45 % del professorat identifica un deteriorament dels resultats a les àrees urbanes, mentre que a les rurals el percentatge de docents que així ho identifiquen ascendeix a un 66 %».
L'educació virtual com a recurs en contextos de guerra
En aquest conflicte l'educació virtual és un dels recursos pels quals aposten escoles i entitats quan no és possible garantir una educació presencial segura: plataformes digitals d'aprenentatge per connectar docents i alumnes, kits educatius amb material imprescindible per a l'estudi, o la creació d'espais segurs per a la infància on s'atenguin les necessitats educatives i psicosocials són algunes de les iniciatives que han posat en marxa les entitats. «El sistema d'educació virtual desplegat durant el confinament per la pandèmia de la COVID-19 ha fet molt bé ara, ja que gràcies a ell alumnes i docents s'han pogut continuar connectant en la mesura del possible», afirma Civit.
La formació virtual ha permès que altres nens ucraïnesos que estan fora del país puguin connectar-se i mantenir així el vincle amb Ucraïna mitjançant l'educació
En aquest sentit, la portaveu d'Educo ha volgut ressaltar un aspecte positiu de l'educació en línia: «això ha permès que nens i nenes ucraïnesos que viuen a l'estranger com a refugiats es puguin continuar connectant, així mantenen el vincle amb el seu país». Precisament, segons explica Civit, per promoure la preservació de l'ucraïnès a les classes cada cop s'estan impartint més mòduls amb continguts lligats a la llengua i la cultura ucraïnesa.
Malgrat que la majoria d'escoles (el 65 %) funcionen a distància, és un repte estudiar en aquest context. Des d'Aldees Infantils afirmen que la qualitat de l'educació es va reduir significativament: «els nens no poden assistir a classes en part a causa dels freqüents talls d'electricitat, en part perquè simplement no tenen dispositius electrònics (especialment els nens desplaçats interns)», matisen.
D'altra banda, l'avançament de la guerra pot acabar amb la poca estabilitat educativa que amb prou feines es manté. Maria Civit assenyala que «aquests continus talls de llum, la manca de docents suficients pels desplaçaments i les morts, i la disminució de centres d'aprenentatge segurs posa en perill el futur de tots els nens i nenes en edat escolar».
Des d'UNICEF, a més, urgeixen a buscar altres alternatives que garanteixin l'accés a l'educació de la infància ucraïnesa en tot moment, ja que segons assenyala el seu portaveu, «s'estan donant molts atacs a estacions d'energia que fan que es perdi la connectivitat d'algunes zones, la qual cosa complica fins i tot l'accés a les plataformes en línia».
El currículum educatiu s'ha adaptat al context de guerra i s'hi ha incorporat informació sobre artefactes explosius
Un altre dels canvis forçosos que ha portat aquesta guerra per a les escoles ucraïneses és l'adaptació del currículum educatiu al context actual. La seguretat dels individus és la prioritat, per això des del Ministeri «s'han incorporat al currículum educatiu alguns continguts que permeten evitar riscos i garantir unes condicions de seguretat», comenta García; «s'imparteixen formacions sobre riscos d'artefactes explosius per ensenyar els nens a detectar els explosius i evitar-los», apunta Civit.
Així mateix, la salut emocional de la infància és també prioritària, ja que la guerra està provocant noves seqüeles en els nens i les nenes, agreujant les que va deixar la pandèmia. Per a les entitats, els docents i les famílies són els agents clau per ajudar els nens que estan creixent enmig d'aquest conflicte, per això se'ls capacita en atenció psicosocial, perquè sobretot sàpiguen gestionar quadres de salut mental que són més habituals en aquest context, com situacions d'ansietat, i perquè siguin un suport psicosocial per a aquests nens.
Sobre això, Educo prioritza el suport al professorat per poder adaptar les classes al context actual: «són nens que arriben amb traumes i problemes psicosocials pel que viuen, així que no es poden impartir les classes de la mateixa manera que es feia abans de la guerra, ja que els nens no estan bé i necessiten aprenentatge socioemocional i suport psicosocial que els ajudi a superar el trauma, a ser més resilients, i a fer front a aquesta situació», explica Civit.
El dret de la infància a l'educació també engloba el dret a l'oci i a la socialització amb altres nens
Per a Maria Civit garantir el dret a l'educació dels nens no només implica assegurar-ne l'accés als recursos educatius i a les classes, sinó també l'accés a l'oci, «doncs forma part de l'educació també la socialització, trobar-se amb altres nens, veure's les cares, jugar… Volem que recuperin certa normalitat en la mesura del possible i part de la seva infància», subratlla.
El repte per als països d'acollida
La situació de l'educació a Ucraïna és crítica a mesura que avança la guerra, una preocupació que tant Carlos García com Maria Civit han expressat. Els països d'acollida jugaran un paper cada cop més fonamental en la protecció de la infància ucraïnesa i el seu accés a l'educació. García, en aquest sentit, afirma que a UNICEF actuen com a pont entre famílies i governs per assegurar una incorporació reeixida a les escoles dels països d'acollida, ja que moltes famílies són reticents a portar els seus fills al col·legi local per por que no se'ls convalidin els estudis en tornar a Ucraïna.
Per part seva, Civit comenta que a Educo intenten suplir la manca d'informació que tenen les persones desplaçades i refugiades en arribar a les zones d'acollida, i treballen en estreta col·laboració amb el personal dels centres educatius per facilitar el procés d'inscripció dels alumnes, a més d'orientar els docents per a l'acompanyament dels nens i nenes en els processos d'aprenentatge, el suport en la gestió dels traumes, la inclusió a l'aula i el foment de la cohesió social.
L'accés a l'educació és un dret humà que es recull a les convencions i tractats nacionals i internacionals, amb tot, són molts els nens i nenes que encara avui es veuen privats d'aquest dret pels conflictes armats entre territoris, o per crisis humanitàries, o per emergències climàtiques. Bangla Desh, la zona del Sahel, Síria, Burkina Faso, El Salvador… són alguns dels territoris on la infància porta generacions senceres privada del seu dret a rebre educació.
Foto de capçalera: © UNICEF/UN0689679/Gilbertson - Highway Child
Ukraine, 2022, Imatge presa el 13 d'agost de 2022, un nen saltant des de la finestra d'una escola molt danyada a la població d'Olyzarivka.
Enllaç d'interès
Estructura i evolució del sistema educatiu ucraïnès: https://www.schooleducationgateway.eu/es/pub/latest/news/ukraine-education-system.htm
Sin Comentarios