En començar el nou curs escolar, gairebé 1,3 milions de nens, nenes i adolescents que ho necessiten no rebran una beca menjador. Tot i que 2,2 milions d’estudiants en edat escolar es troben en risc de pobresa i exclusió, només 982 000 van disposar d’una beca per al menjador escolar. Aquesta bretxa significa que sis de cada deu menors en risc de pobresa o exclusió es queden sense aquest suport essencial (segons un informe de l’ONG Educo).

La manca d’accés a aquestes beques s’agreuja en l’etapa de secundària, on es troben la majoria dels estudiants vulnerables que no reben ajudes. Una de les raons principals és l’escassa disponibilitat de menjadors als instituts: només el 18 % dels centres públics d’Educació Secundària Obligatòria disposen de menjador, davant d’un 75 % als centres concertats i privats. Com a conseqüència, als estudiants de secundària que sol·liciten una beca menjador se’ls denega automàticament si no hi ha menjador disponible al seu centre.

Accés a la roda de premsa de l'ONG Educo a Barcelona on es van publicar dades i estadístiques respecte a la beca menjador.

Des d’Educo recorden que el menjador escolar forma part del dret a l’educació: una nutrició adequada millora el rendiment acadèmic, i el temps al menjador permet aprendre hàbits saludables i socialitzar. Responsables de l’ONG assenyalen que la inversió actual en beques és insuficient i que molts menors que ho necessiten queden enrere.

Si no s’implanta un menjador universal i gratuït, Educo defensa garantir que tots els nens i nenes en situació de pobresa i exclusió tinguin una beca menjador completa, que cobreixi el 100 % del cost. Per complementar les ajudes públiques, des del 2013 Educo desenvolupa el seu propi programa de beques menjador; amb el qual han concedit més de 70 000 beques i han ofert 5,8 milions d’àpats des del seu inici.

Dades comparatives a la UE: pobresa infantil i programes de menjador

Per contextualitzar aquesta situació espanyola dins de la Unió Europea (UE), aquestes són algunes dades recents:

Font: estadístiques d'Eurostat: Children at risk of poverty or social exclusion. Extret de l'informe The State of Children in the European Union, d'UNICEF.

Com contrasten aquestes dades amb la realitat de les beques menjador

• Si a Espanya més d’un terç dels menors (< 18 anys) estan en risc de pobresa o exclusió (34,6 %), això suggereix que el nombre de menors que «necessiten» ajudes com la beca menjador podria ser significativament alt.
• Segons Educo, 2,2 milions d’estudiants estarien en aquesta situació de necessitat; si ens basem en la taxa AROPE nacional, aquest ordre de magnitud és coherent, encara que pot variar segons els criteris que s’utilitzin per definir «risc» o «necessitat».
• El fet que només un petit percentatge d’instituts públics comptin amb menjador agreuja la desigualtat d’accés, especialment a secundària, on els nens no poden beneficiar-se del menjador del centre si aquest no existeix.

Exemples europeus de bones pràctiques

Per oferir models possibles de canvi o servir de comparació:

• Finlàndia ofereix àpats escolars gratuïts per a tots els alumnes, des de les etapes d’infantil fins a secundària obligatòria, com a part del seu sistema educatiu. Això elimina la necessitat de beques específiques, ja que el servei és universal.
• Hi ha un informe recent de la Comissió Europea («School Meal Programmes in the EU, any escolar 2022/23») que assenyala que els programes d’àpats escolars van arribar a 25 milions de nens a la UE, amb una inversió mínima de 12 000 milions d’euros. Això demostra que molts països ja contemplen aquestes ajudes com a part de la seva política social i educativa.

Matisos entre nen vulnerable i alumne amb necessitats

És important definir amb claredat què significa «nen vulnerable» o «estudiant que ho necessita» segons l’indicador AROPE (At Risk of Poverty or Social Exclusion), que és el que utilitza la Unió Europea en l’Estratègia Europa 2020 i ara en el Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials per mesurar la pobresa.

Un menor està en situació AROPE si compleix almenys un d’aquests tres criteris (Eurostat, 2024):

• Risc de pobresa monetària. Ingressos disponibles a la llar per sota del 60 % de la mitjana nacional d’ingressos. Actualment hi ha pobresa monetària en llars encara que tots dos progenitors treballin.
• Manca material i social severa. Quan la llar no pot permetre’s almenys 7 dels 13 ítems bàsics definits per Eurostat, com ara: pagar el lloguer, mantenir l’habitatge a temperatura adequada, menjar carn/peix cada dos dies, poder afrontar despeses imprevistes, tenir internet, disposar de roba adequada…
• Baixa intensitat laboral a la llar. Nens que viuen en llars on els adults en edat de treballar han treballat menys del 20 % del seu potencial total de feina en l’últim any.

Un menor vulnerable pot no tenir problemes econòmics directes, però sí una major exposició al risc social

Un alumne amb dificultats econòmiques és un concepte més específic: pot ser fruit d'una situació temporal en què la seva família no disposa de prou recursos per cobrir despeses bàsiques si bé, en principi, no es pressuposa que no presenti altres factors socials de risc.