La inactivitat física és el quart factor de risc de mortalitat a nivell mundial. S'estima que 3,2 milions de persones moren anualment pel sedentarisme.

Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut), almenys un 60 % de la població mundial no fa l'activitat física necessària per obtenir beneficis per a la salut. Això és degut, en part, a la insuficient elecció de l'activitat física com a opció vàlida durant el temps de lleure i a un augment dels comportaments sedentaris durant les activitats laborals i domèstiques.

El 60 % de la població mundial no realitza prou activitat física

Els nivells d'inactivitat física són especialment elevats a gran part dels països desenvolupats i en vies de desenvolupament, i Espanya és un dels països que també es veuen afectats per aquesta epidèmia mundial que ha comportat la modernització.

Així ho demostren les dades de l'INE que es recullen a l'enquesta de sedentarisme del 2017, on es reflecteix que el 39,9 % dels homes i el 40 % de les dones no fan exercici físic.

Si desglossem aquestes xifres per edats, veiem que el 60 % dels adolescents i joves entre 14 i 24 anys són sedentaris, dels quals el 23,2 % són homes i el 37,2 % són dones.

A Espanya el 60 % dels adolescents i joves entre 14 i 24 anys són sedentaris

Causes del sedentarisme infantil

Encara que sembli contrari al que ens diu la intuïció, la reducció més gran d'activitat física al llarg de la vida no es produeix en l'adultesa, sinó que comença en el període de la infància i la preadolescència.

Hi ha diferents factors que poden explicar per què el descens d'activitat física s'intensifica en aquest període vital associat al desenvolupament i al moviment. Alguns d’aquests factors depenen bàsicament de la situació social i econòmica actual de cada país, però altres, com els següents, són comuns:

Factors fisiològics: el desenvolupament propi del nen tendeix, de forma natural, a provocar una disminució en l'activitat física, i es dedica més temps i atenció a temes d'estudi i de rendiment escolar. El moment més crític és l'inici de la pubertat, quan el nen es torna més sedentari i s'ajunten dos factors externs: l'increment d'exigència acadèmica i l'increment d'exigència esportiva a les activitats vinculades a l'exercici físic.

Factors socioculturals: la forma de divertir-se i de passar els temps de lleure ha canviat. A principis del segle XX es jugava en espais oberts propis de la vida rural o en els que hi havia a les ciutats. A partir dels anys noranta, la televisió, els ordinadors i finalment els dispositius mòbils van anar desplaçant els jocs físics, que es realitzen en col·lectivitat i en espais oberts, per passar hores asseguts davant pantalles després de la jornada escolar (Cigarroa, Sarqui & Zapata-Lamana, 2016).

Espanya dedica entre una hora i mitja i dues hores a la setmana a Educació Física a l'etapa de Primària, mentre que el Parlament Europeu aconsella un mínim de tres hores setmanals

Els horaris escolars han anat substituint les ofertes d'oci i de joc lliure per activitats dirigides en espais tancats. Un estudi de la Universitat de Michigan indica que la majoria de col·legis dels EUA han reduït fins a un 25 % les opcions del joc lliure i un 50 % les activitats a l'aire lliure davant ofertes d'activitats acadèmiques. A tot això, al nostre país s'hi suma el poc pes que té al currículum acadèmic l'assignatura d'Educació Física en el cas dels nens de Primària, que a més desapareix a les etapes de Secundària, on es passa de 105 hores l'any a 35 hores a 4t d'ESO. Estadísticament, un 80 % dels nens espanyols només fan esport a l'escola, segons Eurydice. Espanya dedica entre una hora i mitja i dues hores a la setmana a Educació Física a l'etapa de Primària tal com indica el Reial Decret 126/2014, mentre que el Parlament Europeu aconsella un mínim de tres hores setmanals per a aquesta etapa escolar (Vázquez & Salt, 2016).

La superpoblació i l’organització dels espais a les ciutats està en desacord amb l’hàbitat natural de l’ésser humà: la superpoblació obliga a dedicar part del territori a les edificacions i al trànsit de vehicles, la qual cosa impedeix la conservació d’espais oberts per practicar esport, incideix en què la qualitat de l'aire sigui dolenta a causa de la contaminació, no hi hagi instal·lacions esportives i recreatives gratuïtes, i que la majoria dels parcs estiguin allunyats de les ciutats i, per tant, de la gent. Des de la pandèmia s'ha agilitzat la pacificació de les ciutats i s'ha prioritzat la creació de zones verdes i refugis climàtics, potenciant la mobilitat sostenible tal com indica l'Agenda 2030, de manera que tot això afavorirà la lluita contra el sedentarisme, una malaltia que mata.

Un panorama global igual de sedentari

L'augment d'aquesta tendència al sedentarisme és una qüestió que preocupa a nivell nacional i internacional, ja que les malalties no transmissibles associades a la inactivitat física són el problema de salut pública més gran a la majoria dels països. Segons el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, el sedentarisme multiplica per 4 el risc de patir hipertensió, incrementa un 18 % el consum de medicaments, i augmenta els casos de càncer de mama i de còlon un 10 i un 40 %, respectivament. A més, les persones sedentàries viuen set anys menys que les que fan una activitat física adequada.

L'OMS recomana al grup de 5 a 15 anys la realització d'activitat física vigorosa o moderada durant un mínim de 60 minuts al dia

Recomanacions per crear rutines d’activitat

Per aquest motiu, juntament amb el toc d'atenció, l'OMS va llançar una sèrie de recomanacions sobre la quantitat mínima d'activitat física a incloure en la nostra rutina per millorar la nostra salut, i aquí s'entén per activitat física «qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics, amb el consum d'energia consegüent. Això inclou les activitats realitzades en treballar, jugar i viatjar, les tasques domèstiques i les activitats recreatives».

• Persones de 5 a 17 anys: haurien de fer 60 minuts d'activitat física vigorosa, tot i que es considera molt millor si superen aquesta quantitat.

• Persones de 18 a 64 anys: se'ls aconsella practicar com a mínim 150 minuts setmanals d'activitat moderada en períodes no inferiors als 10 minuts.

• Persones més grans de 65 anys: s'han de mantenir tan actius com els ho permeti la salut. L'ideal seria fer exercicis tres cops per setmana per millorar l'equilibri i evitar caigudes.

L'objectiu d'establir uns mínims és marcar un punt inicial per després anar incrementant gradualment la durada, la freqüència i la intensitat de l'activitat física, perquè els humans estem fets per a la mobilitat. El sedentarisme ens deshumanitza. La caminada, el trot i la carrera responen a aquesta necessitat vital que la cultura moderna ha relegat. Recuperar-la mitjançant la programació d'esdeveniments específics va en la direcció d'una tria conscient per la salut, i és humanitzadora.

Bibliografia:

Vázquez, I., Salt, M. (2016). Comparación del área de Educación Física en distintos sistemas educativos. Treball Final de Grau de Didàctica de l'Educació Física. Universitat Jaume I.

Cigarroa, I., Sarqui, C., Zapata-Lamana, R. (2016). «Efectos del sedentarismo y la obesidad en el desarrollo psicomotor en niños y niñas: Una revisión de la actualidad latinoamericana». Univ. Salud 2016;18(1):156-169.

Article coproduït amb Ángeles Gallardo