Ser espanyol et pot matar

Imagen: escena de la campaña, Leucemia, vete ya! con el actor, Luis Tosar

La leucèmia infantil, el càncer més comú entre els nens, continua sent un dels reptes més grans de la medicina pediàtrica. Tot i que en molts països europeus les taxes de supervivència superen el 90 %, a Espanya els avenços han estat més lents, en gran part a causa de la falta d'actualització dels protocols de tractament i una menor inversió en investigació. Segons la Fundación Uno Entre Cien Mil, presidida per José Carnero, el país segueix utilitzant un protocol de tractament per a la leucèmia infantil que data del 2013, mentre que altres països han adoptat procediments més avançats.

A nivell mundial, la leucèmia infantil representa aproximadament el 30 % de tots els càncers pediàtrics, i la supervivència varia considerablement segons l'accés a tractaments adequats. En nacions com Finlàndia, Alemanya o Suècia, els índexs de supervivència han assolit el 90-95 % gràcies a la implementació de protocols innovadors i a una inversió més gran en investigació. A Espanya, però, el retard en l'actualització del tractament ha frenat aquest progrés, posant en perill la vida de molts nens.

Incidència de la leucèmia infantil a Espanya

Cada any, aproximadament 1296 nens i adolescents d'entre 0 i 19 anys són diagnosticats amb algun tipus de càncer a Espanya, segons el Registro Español de Tumores Infantiles (RETI-SEHOP). D'aquests, la leucèmia representa el 28 % dels casos, fet que la converteix en el càncer infantil més freqüent. El 2022, es van diagnosticar 288 nous casos de leucèmia en nens i adolescents al país.

Sent el càncer infantil més freqüent, cal assenyalar que la leucèmia és també el més investigat, cosa que ha permès augmentar les taxes de supervivència al llarg dels anys. A Espanya, la supervivència mitjana dels pacients amb leucèmia infantil se situa en un 82 % als cinc anys del diagnòstic. No obstant això, aquesta dada varia segons el tipus de leucèmia. La més comuna, la leucèmia limfoblàstica aguda (LLA), té una taxa de supervivència del 88 % a cinc anys, mentre que altres formes menys comunes, com la leucèmia mieloide aguda o crònica (LMA-LMC), tenen una supervivència del 76 %.

Per què invertir en investigació?

El desenvolupament de noves teràpies per la leucèmia infantil depèn en gran mesura de la investigació, i a Espanya els fons públics per a aquesta finalitat són limitats. «Fa dos anys, vam invertir gairebé un milió d'euros perquè certs diagnòstics que no existien a Espanya es poguessin dur a terme», explica Carnero. Hospitals de referència com el Niño Jesús a Madrid i el Sant Joan de Déu a Barcelona han començat a aplicar aquestes noves tècniques, beneficiant actualment més de 100 nens. Tanmateix, perquè tots els pacients del país tinguin accés als darrers avenços, cal més coordinació entre les administracions i un augment del finançament.

La leucèmia infantil requereix diagnòstics precisos i tractaments adaptats a cada tipus de pacient. Els biomarcadors i la medicina personalitzada han demostrat ser eines clau en els avenços terapèutics recents, però sense fons suficients, aquests avenços no arribaran a la majoria dels hospitals espanyols. A nivell europeu, alguns països ja han implementat el protocol «All to Gether», un enfocament unificat que podria millorar significativament la taxa de supervivència en aquest país si s'adopta de manera oficial.

Petits gestos, grans resultats

L'entitat ha posat en marxa una campanya de recollida de firmes a  www.leucemiaveteya.com, amb l'objectiu d'accelerar l'actualització dels protocols a Espanya, instant les autoritats a adoptar mesures més ràpides i efectives. «És un gest petit, però pot salvar unes 30 vides l'any», subratlla l'actor Luis Tosar, que també col·labora amb Uno Entre Cien Mil.

Pares com David i Sílvia, que van perdre el seu fill a causa de la leucèmia, insisteixen en la necessitat urgent d'implementar el protocol europeu, cosa que marcaria una diferència significativa en la lluita contra la malaltia. Si bé el tractament de la leucèmia infantil ha millorat molt en les últimes dècades, encara hi ha molta feina a fer.

Font: Inèdit Agència.