Redefinint la narrativa visual amb IA en el setè art

La intel·ligència artificial (IA) està transformant ràpidament tots els aspectes de la vida, i en l'àmbit de l'art també. Les tendències actuals mostren un creixement en l'ús de la IA per desenvolupar narratives més complexes en el cinema, millorar la postproducció i personalitzar experiències per als espectadors. Casos recents com la pel·lícula The Irishman de Martin Scorsese, que va utilitzar IA per rejovenir digitalment els actors, i els avenços en la creació de personatges digitals realistes mostren com aquesta tecnologia està redefinint els límits del que és possible en el setè art. Per conèixer fins a quin punt impacta aquesta tecnologia en la manera de fer i visionar cinema entrevistem Jorge Caballero, cineasta especialitzat en IA.

Accés a l'entrevista a Jorge Caballero, cineasta i investigador d'IA en narratives audiovisuals, disponible al nostre canal YouTube

Pregunta: Jorge, com veus la influència de la intel·ligència artificial en el cinema actual?

Resposta: Els mecanismes que hi ha avui dia per entendre el cinema per mitjà de la intel·ligència artificial són molt variats i extensos. No hi ha una sola manera en què la IA pot permear el cinema, sinó múltiples.

P.: Podries donar-nos més detalls sobre aquestes múltiples maneres en què la IA està transformant el cinema?

R.: És clar, crec que podem veure-ho des de dues perspectives. Una té a veure amb la lògica de creació de continguts en general: generació de guions, imatges estàtiques, vídeos, àudio… En aquest aspecte, la transformació és brutal. Hi ha un canvi paradigmàtic en la forma en què podem generar vídeos, imatges i clonar veus. Però hi ha un altre canvi, més subtil, que és metodològic. Els productors i realitzadors estan començant a entendre que aquest canvi no només es refereix a la creació de contingut, sinó també a com enfrontar-s'hi, com produir i comprendre les lògiques de creació d'una imatge o d'una pel·lícula.

P.: Això obre debats importants sobre el futur de la creativitat i el paper dels creadors. Quina és la teva opinió sobre aquest aspecte?

R.: La creació artística per mitjà d'eines d'IA pot portar a una manca d'originalitat i homogeneïtzació de certes estètiques. Això és part d'un fenomen cultural més ampli, al que anomeno l'«airbnbeització» de la cultura, i la IA pot promoure'l. No obstant això, si s'examina des d'una perspectiva macro, les possibilitats són enormes. Es poden crear noves metodologies i conceptes més ràpids. Treballar amb IA pot fer que alguns processos siguin més curts, però d'altres poden allargar-se més que els mètodes tradicionals.

P.: Com han respost els espectadors i els creadors a aquestes noves formes de cinema?

R.: Hi ha molta por i desconeixement. Es parla de la IA com si fos un ens autònom, però en realitat són processos, mètodes, algoritmes i xarxes neuronals. La premsa i el màrqueting han contribuït a demonitzar la IA, venent la idea que acabarà amb les feines actuals, cosa que no és tan senzilla. A la vida real, aquest fenomen està ple de matisos i complexitats. Hi ha tasques que es compliquen més i això forma part d'una producció massiva d'imatges. Els cineastes senten reticència, però també curiositat per experimentar amb aquesta eina, cosa que és interessant.

P.: Creus que la IA canviarà la forma en què entenem i produïm cinema a llarg termini?

R.: Sens dubte. La IA no només canvia la forma de crear continguts, sinó també la metodologia que hi ha darrere la producció cinematogràfica. Ens obliga a replantejar com creem imatges i pel·lícules, i a adaptar-nos a noves lògiques de producció. Això pot portar a una evolució significativa en el cinema i en la manera com els creadors s'enfronten als seus projectes.

Font: Inèdit Agència.