Quotes encobertes i fora de normativa a l'escola concertada
CEAPA i CICAE denuncien que els canvis normatius no garanteixen l’educació gratuïta als centres conc
L'Associació de Col·legis Privats i Independents - CICAE- y la Confederació Espanyola d'Associacions de Pares i Mares de l'Alumnat (CEAPA) han fet públics els resultats del 8è Estudi de Quotes i Preus de Col·legis Concertats, amb dades del curs escolar 2023-2024. Amb l'objectiu de conèixer la informació que les escoles concertades donen a les famílies quan van a matricular als seus fills quant a preus, la consultora Garlic B2B, encarregada d'aquest estudi, ha analitzat el cas de 330 col·legis concertats distribuïts per tot el territori espanyol, concloent que el 87 % dels 330 col·legis concertats investigats cobren una quota base mensual en ensenyaments obligatoris, en contra de la Llei Orgànica de Dret a l' Educació, del que estableix la LOMLOE i dels seus diferents desenvolupaments autonòmics.
El 87 % dels 330 col·legis concertats investigats cobren una quota base mensual en ensenyaments obligatoris, en contra de la Llei Orgànica de Dret a l'Educació, del que estableix la LOMLOE i dels seus diferents desenvolupaments autonòmics
Amb la metodologia del Mistery Shopper, que consisteix a simular ser pares que volen matricular un fill/a a segon de primària, han obtingut informació objectiva i real de les tarifes que en molts casos s'obliga a pagar a les famílies perquè els seus fills puguin rebre l'educació obligatòria bàsica que els correspon per dret. La consultora Garlic B2B ha reconegut que una de les majors dificultats que ha trobat per a realitzar la investigació és la "insistència que es requereix perquè els col·legis concertats informen i entreguen documentació precisa a les famílies sobre el que cobren i en concepte de què", comenta Amparo Núñez.
I és que, els col·legis concertats signen un acord amb el govern per cofinançar l'educació dels nens i nenes que s'hi matriculen, i que implica garantir l'accés gratuït de tots els seus alumnes a l'educació bàsica obligatòria, ja que aquests centres reben una assignació de fons públics destinats a aquesta finalitat. Això es deixa ben clar a l'article 88 de la LODE (Llei Orgànica del Dret a l'Educació) en disposar que “en cap cas els centres públics o privats concertats podran percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l'obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requereixin aportació econòmica per part de les famílies dels alumnes”.
No obstant això, les conclusions de l'informe presentat posen de manifest l'incompliment reiterat de la Llei d'educació (LOMLOE) any rere any, per part de la majoria de col·legis concertats, en establir com a requisit d'accés el pagament d'unes quotes mensuals (concretament, en 9 de cada 10 casos), excloent així a part de l'alumnat.
Un 39% dels col·legis no entrega un full de preus a les famílies ni planteja aquesta qüestió de manera espontània en la primera conversa fins que les mateixes famílies preguntin per això expressament
El que ve a posar en relleu aquest vuitè informe és la desprotecció de les famílies davant un "sistema opac" en què la transparència brilla per la seva absència, i en el qual la informació sobre el desglossament de preus que se li dona a les famílies és insuficient o totalment inexistent. De fet, un 39% dels col·legis no entrega un full de preus a les famílies ni planteja aquesta qüestió de manera espontània en la primera conversa fins que les mateixes famílies preguntin per això expressament, i en aquells casos en què sí que lliuren full de preus (el 15%) en ell no es detalla el què cobreix la quota base.
Concepte utilitzats per encobrir quotes que no compleixen la normativa
a més, el 26% no facilita els preus de les etapes superiors, un aspecte decisiu i necessari ja que a mesura que augmenta el nivell els preus també s'incrementen. Encara més greu és el fet de no indicar els conceptes pels quals es cobren aquestes quotes, una pràctica molt estesa que permet a aquests centres cometre irregularitats com realitzar activitats complementàries en horari escolar, un fet totalment il·legal i que tot i així en la totalitat de col·legis consultats es fa, proporcionant a les famílies només la informació mínima en la majoria de casos; és a dir, nom de les activitats i horaris.
Els col·legis concertats programen les activitats complementàries en horari escolar contravenint amb això la llei
Així, el 61% col·loca aquestes activitats al migdia, (de 12:00 a 14:00h), el 14% a primera hora, l'11% a la tarda (de 14:00h a 16:00h), i el 14% restant no ho especifica. Amb activitats complementàries es fa referència a assignatures curriculars com anglès, robòtica, música, tallers d'informàtica, o natació. Per a la directora general de CICAE, Elena Cid, és inadmissible que les Administracions Públiques "permetin l'incompliment normatiu i no posin fre a aquestes pràctiques, conegudes per tota la societat.
A la directiva li resulta greu "com el sistema de concerts s'està desvirtuant, ja que quan es van crear mai es va pensar que fossin entitats mercantils lucratives, tenen totes les despeses de funcionament cobertes per l'administració i en ocasions exigeixen donacions, aportacions voluntàries, pagament per activitats complementàries o complements formatius, quan la realitat és que les famílies estan suportant un copagament per ensenyaments obligatoris".
Alguns alumnes es poden veure privats de cursar matèries troncals com geografia, càlcul o anglès per no pagar la quota
Al tractar-se de col·legis concertats, hi ha part de l'alumnat derivat a aquests col·legis, bé per proximitat bé per no disposar de plaça en un col·legi públic. Moltes són les famílies que no es poden permetre el pagament d'aquestes quotes o que fan un esforç molt gran per complir (des de 2.000 € fins a 10.000 € anuals per fill) i els fills i filles de les quals pateixen la segregació i exclusió d'aquestes activitats complementàries. De fet, com explica Amparo Núñez de la consultora Garlic B2B, "en cursos superiors es poden veure privats de cursar matèries troncals com geografia, càlcul o anglès". s'han detectat un 16% de casos d'exclusió en el supòsit que una família no pugui o vulgui fer front a aquesta quota, assolint el 36 % a la Comunitat de Madrid.
Leticia Cardenal, vicepresidenta de CEAPA, ha expressat la seva preocupació per aquestes famílies que es veuen obligades a pagar unes quotes elevades, per complements, activitats complementàries, en horari escolar o per assegurances escolars: "l'administració no ha de deixar desprotegides aquestes famílies", ha reclamat.
Catalunya, País Basc i Madrid, les comunitats amb les quotes més elevades
Segons es ressalta en l'informe, "s'ha normalitzat la sistemàtica de pujar quotes a les famílies", sent una cosa totalment contrària a la llei. Tan sols l'últim any els preus han experimentat un augment de 85€, i la tendència és a l'alça, un fet especialment impactant en comunitats en les quals el 100% dels col·legis cobren quota (Madrid, Catalunya i País Basc). Precisament, en aquestes comunitats és on trobem els preus més elevats, amb quotes mitja mensuals de 214,5€ a Catalunya, 129,1 € a Madrid, i 99,6 € al País Basc.
Al respecte, Cardenal ha declarat que "ens crida especialment l'atenció que, any rere any, no només no es rebaixin les quotes, sinó que continuïn pujant malgrat l'enorme esforç que suposa per a les famílies. I tot això amb la passivitat de les administracions, que segueixen sense fer res per evitar que els col·legis que reben diners públics se segueixin lucrant a costa de les famílies. Parlem de col·legis en els quals prima el negoci per damunt del projecte educatiu, i això va en perjudici de l'educació i del propi alumnat".
Quota, activitats complementàries o aportació; totes són el mateix
En referència a aquest pagament, en l' estudi es detalla que té diverses denominacions segons la Comunitat Autònoma; a Catalunya o País Basc se l'anomena "quota", el que va lligat a l'obligatorietat en aquestes comunitats, mentre que a Madrid se l'anomena "activitats complementàries", excloent d'algunes classes aquells alumnes les famílies dels quals no hagin pogut o volgut pagar. Per la seva banda, a Múrcia, Aragó i Andalusia se li denomina "aportació", la qual cosa remarca el seu caràcter voluntari, però que moltes vegades és imposat amb comentaris com: "totes les famílies paguen", "sense aquestes aportacions no podem seguir amb l'activitat en el centre", o "posem el voluntari perquè és un col·legi concertat però cal pagar".
Elena Cid ha realitzat una crida a les Administracions Públiques perquè garanteixin el compliment normatiu, "s'està produint una competència deslleial per a l'escola pública, la concertada tradicional que compleix amb el seu compromís de gratuïtat i per als col·legis privats". Per açò, creu que el primer pas és que "no s'autoritzi als col·legis a cobrar quotes, que donin comptes, ja que reben importants subvencions, i que el seu sistema de finançament sigui transparent per a tota la societat".
Font:
Sin Comentarios