Imatge: Parlament de Catalunya

Dijous passat va tenir lloc la primera comissió de treball al Parlament de Catalunya sobre Educació i FP on es va estrenar Esther Niubó, com a consellera de l'àrea.

La senyora Niubó va celebrar que el curs escolar hagués començat amb relativa normalitat malgrat el desordre que provoca un intercanvi de carteres durant el mes d'agost i va agrair la feina de l'exconsellera Anna Simó (d'ERC), que va ocupar el càrrec des del mes de juny de l'any 2023 fins al mes d'agost passat. Acompanyada per la secretària general del Departament d'Educació i FP, Teresa Sambola, va explicar de manera resumida algunes de les principals línies d'actuació de la conselleria els propers mesos:

Les ràtios alumnes-professor. La realitat demogràfica de Catalunya és complexa i crea grups d'alumnes molt reduïts en algunes etapes i zones geogràfiques, i grups amb ràtios molt altes, sobretot a l'etapa de Secundària, i en centres amb «matrícula viva» (alumnes que s'incorporen al curs escolar en qualsevol moment de l'any). Tot i això, s'ha consolidat la baixada de ràtios a l'etapa d'Infantil I2 i I3, i s'avança en la reducció del nombre d'alumnes a I4 i I5.

Accés al resum de la sessió en el nostre canal Youtube, font: Canal Parlament de Catalunya.

Augment de professors i persones d’atenció educativa (PAE) i PAS, especialment en la Formació Professional. S'hi han incorporat un total de 18 000 funcionaris docents nous, i s'ha reduït la temporalitat que baixa fins al 6 %, cosa que era un objectiu de la legislatura anterior.

S'ha establert un grup estable de docents per atendre baixes i substitucions, els quals disposen d'un centre de referència mentre no se'ls truqui per cobrir una plaça en un altre centre.

S'han concretat millores laborals pactades amb els sindicats com l'equiparació del personal tècnic a FP amb el professorat de Secundària, així com la reducció de dues hores lectives per als docents de més de 60 anys i el reconeixement del primer estadi al sisè any de serveis prestats.

Catalunya és la comunitat autònoma que presenta una diferència més gran en rendiment en matemàtiques entre alumnes desfavorits i alumnes en situació de benestar (OCDE, 2022)

Millora educativa: la consellera remarca i insisteix en què es fixa com a objectiu principal aconseguir una millora educativa en tot l'alumnat català, més enllà de les seves característiques individuals. Va parlar del reforç dels coneixements bàsics de les llengües i les matemàtiques, i que això no implicaria un canvi en els currículums sinó en aconseguir i garantir aprenentatges bàsics de cada curs. Va dir que en el segon trimestre del present curs escolar hi hauria pautes i descripció de coneixements bàsics per curs i etapa. No hi pot haver millora educativa sense equitat. Segons l'informe PISA (OCDE, 2022), Catalunya és la comunitat autònoma que presenta una diferència més gran en rendiment en matemàtiques entre alumnes desfavorits i alumnes en situació de benestar.

El català, sens dubte, és un dels temes més sensibles a Catalunya. Niubó va parlar del català i del castellà com a llengües vehiculars i necessàries per a qualsevol aprenentatge, i va afegir que aspirava a què el català tornés a ser la llengua que impulsés l'ascens social a Catalunya. Seguint la línia de l'aprenentatge de llengües, es crearà una Xarxa de Comprensió Lectora dotada amb 3,5 milions d'euros per part del Govern d'Espanya per millorar la comprensió lectora incorporant formadors al cicle d'Infantil i al primer cicle de Primària.

Català i castellà són llengües vehiculars i necessàries per a qualsevol aprenentatge, segons Esther Niubó

Les aules d'acollida, una realitat educativa estandarditzada a Catalunya que ofereix respostes educatives personalitzades i adaptades a les necessitats d'alumnes nouvinguts que no tenen coneixements de les llengües vehiculars, català o castellà, han augmentat i se n'han consolidat prop de nou-centes a tota Catalunya.

La desburocratització del treball dels docents i de les direccions dels centres. S’han establert deu línies d’actuació immediata per aconseguir-ho entre les que destaquen: simplificar el procés d’inscripció en els centres educatius, doncs de vegades el director ha d’enviar la mateixa documentació a diferents apartats; ajudar en les tasques econòmiques com sol·licitar subvencions, justificar dotacions econòmiques, contractació de personal; evitar haver d'enviar informació i documents que ja té el Departament…

Enfortir la formació dels docents en didàctiques. Impulsar assignatures sobre didàctiques en els cursos universitaris de formació per a docents, així com establir programes de formació permanent, en format presencial, als centres educatius.

Escola inclusiva i universal. Es continuarà amb la inversió en els cursos d'Infantil per estendre l'accés gratuït a tots els cursos d'aquesta etapa, i a més, s'ampliaran les places de personal tècnic especialitzat en logopèdia (12 noves places aquest curs), i ja s'han creat 18 noves places d’intèrprets de llengua de signes catalana. Alhora, es consolida la unitat d'atenció a famílies amb professionals que puguin abordar circumstàncies educatives de forma integral i multidisciplinària, per això es col·laborarà amb la Conselleria de Salut i la de Drets Socials. Es continuarà donant suport i oferint formació a la figura del COCOBE (professor que exerceix de coordinador de benestar als centres per treballar en la detecció i prevenció de l'assetjament escolar que ha augmentat els darrers anys).

Formació professional, el forat negre del sistema educatiu català. La senyora Niubó reconeix la greu situació de manca d'oferta i la mala estructura d'assignació de places que és el principal objectiu per al curs vinent: aconseguir que les places d'estudis de cicles d'FP siguin distribuïdes al mes de juliol. Per primer cop, s'ha creat a Catalunya una secretaria dedicada i especialitzada en la gestió i l'administració de la Formació Professional per reforçar recursos, cercar innovació i potenciar els docents de centres d'FP. La consellera diu que cal adaptar l’oferta dels cursos d'FP a les necessitats del teixit empresarial de cada zona i municipi on es troba el centre educatiu.

Es crea una secretaria dedicada a la gestió i l'administració de la Formació Professional a Catalunya, per primera vegada

La relació amb els docents, totalment deteriorada després de les darreres administracions educatives que els han ignorat de forma conscient i evident. La consellera Niubó ha dit que utilitzarà experts de l'OCDE per ajudar en l'aplicació de totes les reformes que pretenen aconseguir una millora educativa, va parlar també de recuperar la confiança, però no va esmentar cap col·lectiu en particular amb qui començar a treballar.

Rèplica dels partits presents a la comissió

La rèplica dels partits que van ser presents resulta força fàcil de resumir. Els partits d'esquerres van recordar problemes ja coneguts, sense aportar res de nou: ERC i Comuns van recordar a la consellera que governava gràcies al seu suport i que hauria de negociar constantment al llarg de la legislatura. La senyora Irene Aragonès, d'ERC, va exalçar com de bé ho havia fet el seu partit en la legislació anterior, pel que sembla obviant la situació catastròfica en què es troba l'educació a Catalunya. La senyora Anna Erra, de Junts, va dir força ràpid que no li semblava que l'escola concertada fos un model tan dolent, no va deixar clar a quin tipus de centres es referia, ni si incloïa en aquestes escoles algunes que han violat sistemàticament alumnes durant anys beneficiant-se de diner públic, i pel que sembla també ha oblidat les retallades que va fer el seu partit, cosa que va ser l'inici de l'esfondrament de l'excel·lència educativa a Catalunya.

La senyora Jessica Albiach, de Comuns, va fer una aportació oberta i imprecisa on hi caben tota mena de canvis. Va recomanar continuar treballant en la inclusió del català a les etapes d'Infantil, als cicles de Formació Professional i a les activitats extraescolars.

El diputat del PP, Cristian Escribano, va fer un discurs conciliador i de benvinguda a la nova consellera d'Educació, i el diputat de Vox, Jesús Manuel Acosta, en la seva línia ideològica, va preguntar si l'actual administració continuaria subvencionant classes d'àrab en els centres públics i si es plantejaven fer canvis d'estratègies educatives perquè, potser, eren una gran part del problema, com apunten algunes persones i entitats de referència en aquest àmbit com Professors de Secundària, Fundació Episteme i alguns docents reconeguts com Xavier Massó i David Rabadà, que fa anys que reivindiquen tornar a l'ensenyament basat en coneixements i no en competències.