Premis Nobel 2024
Què aporten a les nostres vides?
Imatge de capçalera realitzada mitjançant IA, amb DALL.E
Els Premis Nobel d'enguany han posat al centre de l'escenari descobriments que, encara que semblin llunyans per a molts, estan molt més a prop del que imaginem. En aquest article analitzem com els seus assoliments poden impactar en les vides de les persones.
Nobel de Medicina
Victor Ambros i Gary Ruvkun han fet un descobriment tan diminut que és gairebé invisible, però les seves conseqüències són gegantines. Han estat guardonats amb el Premi Nobel de Medicina pel seu treball amb els microARN, petites molècules que actuen com els «directors d'orquestra» dels nostres gens. Imagina que el teu cos és una gran orquestra simfònica: cada cèl·lula és un instrument, i els gens són les partitures que dicten què ha de tocar cadascun. Els microARN són els directors que ajusten com i quan s'interpreten les notes, controlant quins gens s'activen o se silencien.
Per què això és important per a tu? Perquè aquest descobriment obre la porta a tractaments innovadors contra malalties que probablement et resultin familiars, com el càncer o les malalties del cor. Entendre i manipular aquests petits «interruptors» podria ser la clau per desenvolupar teràpies personalitzades en el futur, on els tractaments s'adaptin exactament a les necessitats de cada persona. Imagina un món on la medicina sigui tan precisa que actuï exactament al lloc i al moment que el teu cos ho necessita, millorant l'eficàcia i reduint els efectes secundaris.
El triomf de la IA
Quan sentim parlar d'intel·ligència artificial (IA), probablement pensem en pel·lícules futuristes o en assistents virtuals que ens ajuden a posar música a casa. Però la IA és molt més que això, i el 2024 John J. Hopfield i Geoffrey E. Hinton han estat premiats amb el Nobel de Física per establir les bases que permeten que les màquines aprenguin del món de manera similar a com ho fem els humans.
Hopfield i Hinton han transformat les xarxes neuronals artificials, un tipus d'intel·ligència que imita el funcionament del nostre cervell, fent possible que les màquines reconeguin patrons, com les cares a les fotos o el llenguatge parlat. Però els seus assoliments no es queden aquí; aquest avenç ha trobat aplicacions en la vida quotidiana. Per exemple, els algoritmes que filtren l'spam en el teu correu electrònic, les recomanacions de pel·lícules i sèries a les plataformes d'streaming, i fins i tot els sistemes de diagnòstic mèdic que analitzen radiografies, deuen molt a aquestes investigacions.
Revolució en la ciència de les proteïnes
Els últims anys, entendre com funcionen les proteïnes en el nostre cos s'ha tornat una de les tasques més importants en la biologia moderna, i el 2024 David Baker, Demis Hassabis i John Jumper han estat premiats pels seus enormes avenços en aquest camp. Baker ha aconseguit dissenyar noves proteïnes des de zero, mentre que Hassabis i Jumper han desenvolupat un model d'intel·ligència artificial que prediu la forma de les proteïnes, un repte que fins fa poc semblava impossible.
Per posar-ho en context, les proteïnes són com els «obrers» de les cèl·lules. Realitzen gairebé totes les tasques: des de construir estructures fins a enviar senyals i defensar-nos d'infeccions. Si sabem com són exactament i què fan, podem dissenyar medicaments més eficaços o crear materials biològics que mai abans existiren. Per exemple, aquests avenços podrien permetre tractaments més precisos contra malalties rares o fins i tot dissenyar enzims que netegin deixalles plàstiques en el medi ambient. Una revolució que pot millorar la vida al planeta!
Han Kang: la literatura com un pont entre el passat i el present
En l'àmbit de la literatura, la sud-coreana Han Kang ha estat premiada per les seves obres que entrellacen la història, la cultura i els traumes humans d'una manera única. La seva novel·la més cèlebre, La vegetariana, narra la història de Yeong-hye, una dona que decideix deixar de menjar carn després de ser turmentada per malsons, desencadenant un canvi profund en la seva vida i en la de la seva família.
Han explora temes com el control del cos, la llibertat i les ferides que deixem sense cicatritzar, temes que connecten amb lectors de tot el món, independentment del seu context cultural. Per mitjà del seu estil experimental i poètic, ens convida a qüestionar-nos sobre la vida moderna i les nostres pròpies experiències personals. A més, la seva obra ha obert un diàleg sobre la literatura asiàtica, que està tenint cada vegada més ressonància a Occident. Per als amants dels llibres, és una oportunitat de descobrir noves perspectives i narratives que enriqueixen la visió del món.
Nihon Hidankyo i el testimoni que no hem d'oblidar
El Premi Nobel de la Pau d'enguany reconeix els esforços de Nihon Hidankyo, una organització japonesa que agrupa els supervivents de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki. El seu testimoni és un poderós recordatori dels horrors que hem d'evitar com sigui, especialment avui dia, en què hi ha més de cinquanta guerres actives al món, i almenys nou grans potències continuen comptant amb armament nuclear que podria destruir ciutats i països sencers.
Els hibakusha, com s'anomena a aquests supervivents, han dedicat les seves vides a promoure la pau i a advocar per l'eliminació de les armes nuclears. Ells no només relaten els devastadors efectes físics de les explosions, sinó també el dolor emocional i social que han experimentat durant dècades. Les seves veus han estat escoltades en fòrums internacionals i han inspirat generacions a lluitar per un món més segur lliure de bombes.
No obstant això, cal recordar que en el seu moment van ser premiats amb un Nobel els científics del Projecte Manhattan, el mateix que va fer possible la creació de bombes atòmiques. Aquest fet ens recorda les contradiccions humanes i la necessitat constant de revisar els nostres valors per no oblidar el patiment causat en nom del progrés.
Institucions que donen forma a la prosperitat: El Nobel d'Economia 2024
El Premi Nobel d'Economia 2024 reconeix la investigació de Daron Acemoglu, Simon Johnson i James Robinson, que han demostrat com les institucions polítiques i econòmiques influeixen en la desigualtat i el desenvolupament. En explorar com els sistemes colonials han modelat les economies modernes, han aportat una perspectiva clau per entendre per què algunes nacions prosperen mentre d'altres romanen atrapades en la pobresa. Aquest treball no és només història; les seves teories guien polítiques que busquen reduir la desigualtat i promoure el creixement inclusiu.
Els guardonats conviden a repensar les institucions amb un enfocament pràctic: si entenem millor quines estructures ajuden a millorar la vida de les persones, podem construir societats més equitatives.
Sin Comentarios