Imatge de capçalera propietat de CampusRom, la xarxa gitana universitària

El poble gitano, també conegut com a romaní, és una comunitat ètnica que resideix a Europa de fa molt temps. A Espanya, la població gitana és una de les més grans d'Europa occidental. S'estima que hi ha al voltant de 725 000 persones d'origen gitano al país, la qual cosa representa aproximadament l'1,5 % de la població espanyola. La història dels gitanos a Espanya es remunta a segles enrere, amb els seus orígens vinculats a l'Índia. Van arribar a la península ibèrica a l'Edat Mitjana i d'aleshores ençà no han deixat de contribuir significativament a la cultura espanyola en diversos aspectes, incloent-hi la música, la dansa i l'artesania. Tanmateix i malgrat el pas del temps, la comunitat gitana no deixa d'afrontar desafiaments significatius en termes de discriminació, marginalització i pobresa. Les últimes dècades s'han vist alguns esforços i iniciatives per promoure la inclusió social i econòmica del col·lectiu a Espanya, des de programes estatals fins a projectes comunitaris.

Els gitanos són una part significativa de la societat espanyola, amb una identitat rica i diversa. A Inèdit hem tingut coneixement d'una iniciativa estudiantil proposada des de la universitat per promoure l'accés a l'educació superior del col·lectiu, anomenada CampusRom. Entrevistem un dels seus fundadors, Fernando Macías Aranda, que també és doctor en Educació, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i investigador sobre el poble gitano.

Pregunta: Per què es crea CampusRom?

Resposta: CampusRom neix l'any 2016, en el marc d'un curs subvencionat per la Generalitat per ajudar gitanos més grans de 25 anys a accedir a la universitat. Un grup de professorat gitano d'aquell curs i alguns alumnes també gitanos ens vam sentir preocupats perquè vam veure que hi havia molts alumnes que tenien moltes dificultats: amb el català, l'anglès… Feia molts anys que havien deixat l'escola i els costava agafar el ritme; no tenien referents a casa seva, per la qual cosa fora de classe no podien parlar amb ningú de la formació; i a més molts tenien càrregues familiars, eren pares, mares, fins i tot avis… D'aquesta necessitat detectada neix CampusRom, amb la idea de convertir-se en una xarxa de suport més enllà dels cursos, de manera que si ells estudien de cinc a set, que de set a nou quedin amb persones gitanes que els ajudin en algunes matèries. Al final, és augmentar el nombre d'hores que ells dediquen a la preparació, i estar en contacte constant amb altres persones gitanes que ho han aconseguit per augmentar la seva motivació i saber que és possible. CampusRom neix amb aquest enfocament de ser xarxa de suport entre persones gitanes i no gitanes, perquè hi ha molta gent no gitana que també ens ajuda. Sobretot, posant el focus a la universitat, contribuint a disminuir les barreres d'accés que tenen aquestes persones.

CampusRom aconsegueix passar de dues a cent persones gitanes l'any en accedir a la universitat

L'èxit d'aquest projecte el notem ja el primer any: tan sols aconseguien accedir a la universitat 2 o 3 persones gitanes l'any, però el primer any de CampusRom ho van aconseguir 7; i el segon any 16. Actuem principalment a Catalunya, atenent més de 100 persones, encara que també ajudem almenys 30 persones a Aragó i unes 20 persones a la Comunitat Valenciana. Esporàdicament hi ha algú de Madrid, d'Andalusia i d'Extremadura.

P.: Es parla molt de garantir els drets i l'accés a l'educació bàsica dels pobles minoritaris. Com és l'accés a l'educació bàsica dels gitanos aquí a Espanya?

R. Doncs aquí rau el problema principal, és a dir, si tu mires el nombre de gitanos que estan matriculats en l'educació bàsica pràcticament és del 100 %. No tenim un problema de matrícula. El problema està quan tu mires l'assistència, els nivells d'absentisme o èxit. Quants d'aquests nens realment finalitzen aquestes etapes amb el nivell que els correspon?

«Des dels anys setanta es ve denunciant que el poble gitano s'enfronta a una sèrie d’obstacles en el sistema educatiu»

Des de diferents organitzacions o estaments sempre s'ha donat a entendre que si l'alumnat gitano no va a l'escola o no hi té èxit, és per la nostra cultura, tradicions i costums. Però si revises la investigació educativa observes que des dels anys setanta es ve denunciant que el poble gitano s'enfronta a una sèrie d’obstacles en el sistema educatiu que altres col·lectius no tenen. Per exemple, l'alumnat gitano pateix molts prejudicis i estereotips per part del mateix professorat. Ens trobem amb molts nens de 1r d'ESO a qui se'ls diu que no cal que vagin tots els dies al col·legi perquè no és important per a ells acabar; o, per exemple, et trobaràs també que misteriosament tots els nens gitanos d'un curs estan en una mateixa aula; o, per exemple, a les classes d'anglès els posen només vídeos de YouTube per passar l'estona en comptes de seguir el llibre. Hi ha tot un conjunt de pràctiques que estan basades en prejudicis i que impacten negativament en l'educació d'aquest alumnat: bé portant-lo a abandonar les classes o bé a titular-se però amb un nivell molt baix, que ni tan sols li permet després continuar l'educació postobligatòria en condicions.

«Si tan bones són les mesures que s'apliquen amb l'alumnat gitano, per què no s'apliquen a tots els centres educatius?»

Denunciem aquestes pràctiques i exigim que s'ofereixi als nostres nens i nenes la mateixa educació que s'ofereix a la resta. I, a més, sempre diem el mateix, si tan bones són les mesures que s'apliquen amb l'alumnat gitano, per què no s'apliquen a tots els centres educatius? Per què només s'apliquen a gitanos, immigrants i alumnat amb necessitats educatives especials?

P.: Com són les classes a CampusRom?

R.: Aquí hi ha de tot. Hi ha algunes classes amb poc alumnat perquè són classes molt específiques. Per exemple, tenim dos alumnes que estan a 3r de Medicina i necessiten un reforç de Bioquímica. Són classes molt concretes per a les quals es contracta una persona. Hi ha també classes més genèriques, especialment quan s'estan preparant per a les proves d'accés a la universitat i necessiten reforç de català, per exemple. A aquestes classes hi solen assistir de 8 a 10 estudiants.

Si bé a CampusRom ajudem especialment gitanos, alguna vegada ens hem topat amb situacions complexes que requerien suport, per la qual cosa també hem ajudat persones no gitanes; encara que no sigui el nostre focus, no els deixarem enrere. Entenem que les persones que no són gitanes però estan casades amb un gitano o viuen en un barri gitano tenen les mateixes problemàtiques.

P.: Durant molt de temps, les persones gitanes van ocultar els seus orígens per evitar la discriminació. Encara es continua donant aquest tipus d'actitud en l'actualitat? Hi ha hagut avenços al respecte?

R.: Sí, aquesta discriminació es continua donant i es dona de formes que són molt perilloses. La primera és que moltes vegades, quan tu dius que ets gitano, les persones no gitanes et miren i et diuen «Tu no ho sembles», «No ets com els gitanos dels que jo parlo, ets diferent». Això és una forma de discriminació perquè t'allunyen del teu col·lectiu. L'altra manera de discriminació és quan s'utilitza l'origen ètnic com a motiu de rebuig o de no inclusió. Quan, per exemple estàs en una classe universitària tractant una qüestió i tots els exemples negatius que et posen són de famílies gitanes. La cosa ara està començant a canviar perquè cada vegada tenim més gitanos a les universitats, més gitanos en la política, més gitanos en molts llocs… El racisme s'intenta autocontrolar quan sap que l'escolten i el pots denunciar. Això no vol dir que el nostre progrés s'hagi aturat, hi ha hagut avenços, ja que cada vegada més ara diem que tenim orgull de ser gitanos en tots els espais públics, però això no implica que el problema hagi desaparegut.

P.: Com valores la investigació científica pel que fa al poble gitano? Hi ha molta literatura científica sobre la història i cultura gitanes, i investigadors gitanos?

R.: Cal destacar que hi ha hagut un canvi molt important. Fins als anys noranta pràcticament tota la investigació que es feia sobre el poble gitano era molt paternalista, plena de prejudicis, molt descriptiva. Es va arribar fins i tot a classificar els gitanos catalans com a més higiènics que la resta. Això és el que l'antropologia va concloure als anys vuitanta. Ara la recerca comença a canviar i es fa d'una altra manera, i encara que els gitanos no formin part de l'equip d'investigadors comencem a validar els resultats, a decidir acceptar-los o no.

«Malauradament hi ha un nombre important d'investigacions que a l'únic a què han contribuït és a empitjorar més la nostra situació d'exclusió i pobresa»

No vull dir que tota la investigació sigui dolenta, però malauradament hi ha un nombre important d'investigacions que a l'únic a què han contribuït és a empitjorar més la nostra situació d'exclusió i pobresa i la nostra mala imatge. És cert que en altres investigacions que s'han fet amb un altre tipus de metodologies més comunicatives, en les quals se'ns ha tingut en compte en totes les fases del projecte, els seus resultats no només ens han ajudat a millorar la nostra situació sinó que s'han fet per als interessos dels gitanos. També, a l'acadèmia cada cop existim més investigadors gitanos que formem part dels grups de recerca, i que podem dur a terme les nostres pròpies investigacions.

No diria que hi hagi moltíssima investigació però n'hi ha prou com per saber quins són els principals problemes, és a dir, òbviament hem de continuar investigant, jo mateix soc investigador, però per conèixer quins són els problemes del poble gitano en l'educació no cal més investigació, això ja se sap. El que cal és més investigació que doni solucions: per exemple, com poden aconseguir ocupació les dones gitanes? Com fer que els nens gitanos finalitzin l'ESO? Com facilitar l'accés a la universitat de les famílies gitanes? Això és el que necessitem. Els gitanos necessitem de la vacuna de la COVID, no entendre per què existeix la COVID, perquè ja ho sabem.

Estem cansats de parlar de problemes i que no canviï res. Volem parlar de solucions

Portem quaranta, cinquanta o seixanta anys buscant solucions, per això ara mateix les persones gitanes estem accedint a participar com a fonts per a la premsa o com a investigadors per posar el focus en les coses que realment funcionen. Estem cansats de parlar de problemes i que no canviï res. Volem parlar de solucions, de coses que estan demostrant que és possible que una dona gitana en la seva edat adulta i sent mare comenci a treballar en qualsevol tipus d'ocupació. Això és possible i es pot fer, però per desgràcia moltes vegades els diners públics es destinen a altres coses, com per exemple per contractar personal no gitano com a assessors d'escoles que en comptes d'ajudar l'alumnat gitano el que fa és segregar-los. Falten investigacions que aportin solucions científiques als problemes socials del poble gitano. 

Més informació: 

CampusRom