La Conselleria d'Educació de Catalunya ha anunciat la reducció de grups per al proper curs, una decisió que ha generat controvèrsia i preocupació entre els sindicats educatius, especialment USTEC. Segons les dades oficials, l'oferta del Servei d'Educació contempla 3024 grups per a Infantil 3 i 2897 per a 1r d'ESO. Aquesta oferta suposa una variació de 31 grups menys respecte del curs anterior.

«El que està passant és que s'està suprimint oferta pública, i en canvi es manté l'oferta de la concertada»

El sindicat USTEC·STEs ha expressat la seva preocupació pel que fa a aquesta reducció, argumentant que aquesta xifra no reflecteix la realitat del panorama educatiu a Catalunya. Yolanda Segura, portaveu del sindicat, ha afirmat: «Els grups d'I3 que es tancaran són molts més. Però no només això: és que, a més, el que està passant és que s'està suprimint oferta pública, i en canvi es manté l'oferta de la concertada».

La investigació d’USTEC identifica 89 centres afectats pel tancament de línies a la pública

Segons indagacions del propi sindicat, en el conjunt del territori s’han identificat 89 centres afectats pel tancament de línies a la pública. En concret 44 escoles, 3 instituts-escola i 42 instituts, mentre que el Departament d’Educació va situar la seva previsió al final del procés de matrícula en 2115 grups d’I3 a l’escola pública (+25) i 892 a la concertada (-42). Els casos detectats es concentren al Baix Llobregat, Maresme-Vallès, Vallès Occidental i Tarragona.

«La reducció de ratios suposa que si tu tens en una escola 30 inscripcions fas dos grups de 15»

La reducció de grups és justificada per la Conselleria d'Educació a causa de la davallada demogràfica i de la natalitat, amb 1800 infants menys d'I3 respecte del curs passat. Tot i això, Segura critica la forma en què s’estan fent les coses: «la reducció de ratios no és això, la reducció de ratios suposa que si tu tens en una escola 30 inscripcions fas dos grups de 15, i llavors s'ha d'aprofitar aquesta davallada demogràfica en què hi ha menys inscripcions per mantenir l'oferta pública intacta i crear grups amb menys alumnes, no suprimir l'oferta pública», assenyala.

El cas de Tremp, reflex de la realitat

El cas de Tremp il·lustra la realitat que viu l’escola pública. Segons relata el sindicat en un comunicat, aquesta capital de comarca només té una escola pública (Col·legi Públic Valldeflors) i una altra de concertada religiosa (Col·legi Maria Immaculada). En la preinscripció d’aquest curs vigent 2023-2024 ja es va perdre una línia a I5, però es va mantenir el desdoblament del grup. Així i tot, el departament va decidir tancar l’oferta pública de places, i aquesta decisió va obligar dos alumnes a matricular-se a la concertada, i un altre a l’escola pública de La Pobla de Segur. Per al curs 2024-2025 hi ha 29 nens empadronats, però la història es repeteix a I3. El departament va comunicar a la direcció de l’escola que tancava una línia d’I3, i que només es podia oferir 20 places, de les quals 17 són ordinàries, 2 psicosocials i una de NEE. Per tant, l’oferta quedava bloquejada a 20 places en total. Tota matrícula que superés aquesta xifra, es desviaria d'ofici a l’escola concertada.

Davant aquest panorama, USTEC demana poder contestar les dades de la Conselleria de la mateixa manera que ho ha pogut fer la pagesia: mitjançant un Ple Monogràfic al Parlament: «la qüestió de l'escola inclusiva i de la segregació per nosaltres és vital», assegura la portaveu del sindicat.

La Conselleria d'Educació, en resposta a aquestes crítiques, ha destacat que la planificació de l'oferta dels grups es duu a terme conjuntament amb els ajuntaments, i sota criteris de lluita contra la segregació escolar. No obstant això, USTEC manté la seva posició, que ha reforçat en una protesta duta a terme davant del Departament d’Educació, on ha fet públics els resultats de la recerca que ha realitzat sobre el tancament de línies i/o centres de l'escola pública catalana.

El sindicat demana una revisió del decret que regula els concerts educatius, donat que el considera un obstacle per a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social

Pel que fa a les inversions previstes per al 2024, USTEC·STEs destaca l'assignació de fons per equiparar la plantilla de l'escola concertada a la pública, així com per finançar motxilles d'alumnes amb necessitats específiques que són derivats a la concertada. També s'insisteix en l'augment significatiu de recursos per a despeses de funcionament de l'escola concertada, cosa que reforça la percepció d'un biaix vers aquest tipus de centres en detriment de l'escola pública. En aquest sentit, el sindicat demana una revisió del decret que regula els concerts educatius, donat que el considera un obstacle per a la igualtat d'oportunitats i la cohesió social.

Per al sindicat, la solució passa per acabar amb el sistema de segregació escolar a Catalunya, i això implica, en primer lloc, dissenyar un full de ruta que tingui per objectiu transitar cap a una única xarxa pública amb recursos suficients per garantir una educació inclusiva, començant per una reducció radical de les ràtios. I en segon lloc, és essencial apostar per la democratització dels centres i per millorar les condicions laborals dels professionals, reduint l’actual sobrecàrrega de feina.

El comitè d’experts designat pel Departament d’Educació el mateix dia ha presentat les seves conclusions i les principals línies i mesures a seguir, que segons denuncia USTEC pequen de manca de concreció, amb la qual cosa tornen a insistir en la necessitat de celebrar un Ple Monogràfic del Parlament específic sobre educació.

Fonts:

Inèdit Agencia

USTEC·STEs