A Espanya s'estima que més de 160 000 estudiants són superdotats, però, tan sols el 0,5 % n'ha estat identificat. Alicia Rodríguez Díaz-Concha, presidenta de l'Asociación Española para Superdotados y con Talento, ens explica que es triga una mitjana de tres anys a detectar l'alumne amb altes capacitats. «En aquests tres anys l'alumne es frustra, s'aïlla, somatitza el malestar per mitjà de mals físics o de cap i no vol anar a l'escola».

La intel·ligència és una de les capacitats més valorades per l'ésser humà, però, continua sent la gran oblidada del sistema educatiu. L'alta intel·ligència, que posseeix tan sols un 2 % de la població mundial, representa un dels reptes més grans a gestionar per docents i governs.

A Espanya més de 160 000 estudiants són superdotats

A Espanya, segons dades del Ministerio de Educación y Formación Profesional, s'estima que més de 160 000 estudiants són superdotats i més del 90 % no estan identificats. La detecció precoç de l'alta capacitat en nens és fonamental per garantir un desenvolupament exitós a nivell personal i acadèmic; una tasca desafiadora en el cas d'Espanya, ja que només el 0,5 % n'ha estat identificat.

Vídeo de l'entrevista a Alicia Rodríguez, presidenta d'AEST, Associació Espanyola de Superdotats i Talents, Madrid

Els nens amb altes capacitats són autodidactes, sensibles i prefereixen conversar amb adults

Es tracta de nens que «aprenen amb poca instrucció; autodidactes sobretot per llegir i escriure; interessats en els planetes i els animals; sensibles al tacte, so i llum; i els encanta conversar amb persones adultes de temes profunds», ens explica Alicia Rodríguez Díaz-Concha, presidenta de l'Asociación Española para Superdotados y con Talento (AEST). Més de la meitat dels nens amb altes capacitats fracassen a Espanya per no ser atesos correctament. El talent d’aquests nens és innat, però necessita estimulació. De fet, la no detecció de la seva condició pot desembocar en un fracàs escolar malgrat la seva alta capacitat.

Mentre s'espera la valoració pel sistema el nen es frustra i aïlla

Segons Alicia Rodríguez, la principal errada està en el temps de detecció: «el sistema educatiu sol trigar fins a tres anys a fer-los la valoració; tres anys en què el nen es frustra, s'aïlla, rebutja anar a l'escola perquè s'avorreix, i fins i tot pot arribar a patir episodis psicosomàtics de salut com ara mals de cap intensos i continus», adverteix. Els docents necessiten aprendre a mentoritzar aquests nens. Una altra barrera que obstaculitza el desenvolupament correcte dels nens amb altes capacitats és l'escassa formació dels docents sobre les seves necessitats. Alicia Rodríguez Díaz-Concha confessa que «hi ha molts professors que s'impliquen en conèixer els perfils d'aquests nens» i en aprendre pel seu compte tècniques que estiguin d'acord amb les seves formes d'aprenentatge.

Des de l'AEST consideren que el sistema educatiu actual no té en compte les necessitats dels nens i nenes amb altes capacitats, tot i que a la llei educativa es garanteix el seu dret a rebre una educació diferenciada d'acord amb les seves necessitats. En paraules de la seva presidenta, el que requereixen aquests nens és «professors mentors que els incitin a aprendre més, que els animin a buscar la informació pel seu compte, i que els motivin a aprofundir en els temes amb la investigació».

Font:

INEDIT AGÈNCIA