Els centres públics catalans incrementen l’oferta de grups per al curs vinent, però les dades de preinscripció evidencien una realitat demogràfica preocupant: cada cop hi ha menys infants.

Davallen les sol·licituds d’accés als ensenyaments obligatoris: I3 i 1r d’ESO concentren la major part dels descensos

El Departament d’Educació ha publicat l’oferta final per al curs 2025-2026 amb 84 grups més respecte de la previsió inicial. Tot i això, el sistema educatiu ha rebut gairebé 4000 sol·licituds menys que l’any passat per als ensenyaments obligatoris. Aquesta paradoxa —més places, però menys alumnes— reflecteix una tendència clara: la davallada sostinguda de la natalitat a Catalunya, que ja impacta de ple a les aules. El 91,5 % de les famílies han aconseguit plaça a la seva primera opció, un indicador positiu que també denota menys pressió demogràfica.

L’expansió de grups respon a criteris d’equitat, no de demanda

El Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquesta setmana un augment de 84 grups a l’ensenyament obligatori respecte a l’oferta inicial. Concretament, s’incrementen 23 grups a I3 i 12 a 1r d’ESO, els cursos d’entrada al sistema. L’objectiu és equilibrar la distribució de l’alumnat i complir amb el Pacte contra la Segregació.

Malgrat aquest creixement aparent, les dades de preinscripció apunten a un descens preocupant: s’han registrat 134 145 sol·licituds, 3952 menys que l’any anterior. A I3 hi ha 1681 sol·licituds menys, i a 1r d’ESO, 2478 menys. Les dades demostren el que fa anys que anuncien les estadístiques de natalitat: Catalunya està envellint i, mica en mica, les escoles en comencen a notar les conseqüències.

La baixa natalitat ja es fa visible a les aules catalanes

Amb una taxa de natalitat que cau any rere any, Catalunya entra en una nova etapa educativa amb menys infants i més places buides

Segons l’Idescat, la taxa de natalitat a Catalunya ha passat de 9,7 naixements per cada 1000 habitants el 2010 a només 6,3 per 1000 el 2023. Aquesta davallada afecta especialment municipis petits i zones no metropolitanes, però ja es fa notar també a les grans ciutats.

La paradoxa és evident: els centres públics amplien l’oferta, mentre els centres concertats —que operen amb una lògica més de mercat— redueixen la seva previsió (23 grups menys a I3). Aquesta dinàmica pot indicar un trasllat progressiu de famílies cap a l’escola pública, però també reflecteix la necessitat d’adaptar l’oferta a una realitat menys massificada.

L’èxit d’assignació a la primera opció (91,5 % a I3 i 89,6 % a 1r d’ESO) pot semblar un triomf de la planificació, però també evidencia un sistema menys tensionat per la demanda.

Catalunya està entrant en una nova era educativa, no per innovació, sinó per necessitat demogràfica. Davant la caiguda de la natalitat i el risc de desertització escolar en algunes zones, cal preguntar-se: sabrem convertir aquest retrocés poblacional en una oportunitat per millorar la qualitat i la personalització educativa, o seguirem planejant sobre un mapa que ja ha canviat?

Font:

Departament d'Educació i Formació Professional.