Es coneix com «Affirmative Action» (Acció Afirmativa en català) un conjunt de polítiques i pràctiques del govern i les administracions federals dels Estats Units que pretenien ajudar els grups ètnics marginals.

El cas judicial conegut com Students for Fair Admissions v. Harvard, 600 US. 181 ha estat una decisió històrica de la Cort Suprema dels Estats Units, en la qual el tribunal va sostenir que els programes d'acció afirmativa basats en la raça en els processos d'admissió a la universitat violen la Clàusula d'Igual Protecció de la Catorzena Esmena.

El 2023, la Cort Suprema va rebutjar explícitament l'Acció Afirmativa basada en ajuda a les races més «vulnerables» (raça negra i hispana) en les admissions universitàries a Students for Fair Admissions v. Harvard. La Cort va sostenir que els programes d'acció afirmativa «no tenen objectius suficientment enfocats i mesurables que justifiquin l'ús de la raça, i que, inevitablement, utilitzen la raça de manera negativa, involucrant estereotips racials i que no tenen resultats finals significatius». Durant el 2024, l'«Acció Afirmativa» ha estat reemplaçada per un èmfasi en la diversitat, l'equitat i la inclusió de forma més teòrica i menys pragmàtica. Nou estats han prohibit, explícitament, l'ús de qualsevol mesura que afavoreixi una raça determinada.

Segons els partidaris d’aquest canvi, la discriminació positiva també implica inferioritat, ja que transmet el missatge que no s’espera que els estudiants pertanyents a minories tinguin el mateix rendiment que els estudiants blancs. Ambdues situacions generen un «dubte debilitant», en què molts companys de classe i futurs ocupadors veuen els estudiants o graduats pertanyents a minories com a productes d'una política i no com a llicenciats per mèrits propis.

Els resultats d’aquesta mesura aprovada per la Cort Suprema ja s’han fet evidents en les matriculacions de centres universitaris: les xifres indiquen una disminució d’alumnes d’ètnies negra i hispana i un augment dels asiàtics i els alumnes blancs.

Imatge propietat d'NCB News, extreta d'NCB Nightly News. Indica la diferència entre el nombre d'estudiants afroamericans que han ingressat a la universitat aquest any (2024) respecte a quatre anys abans.

Aquesta mesura no només afecta les admissions de nous candidats a les universitats d'elit dels EUA, sinó que també dificulta l'accés a la feina perquè evita que els ocupadors considerin la raça a l'hora de contractar, la qual cosa afecta les minories ètniques de color i hispanes altament capacitades. L'actual president, Joe Biden, va afirmar, el mateix dia de la sentència del tribunal, que els Estats Units segueix patint racisme i discriminació i que decisions com aquestes no ajuden.

Biden recomana crear «índexs d'adversitat» per defensar la candidatura de cada alumne

Algunes universitats a Califòrnia i Michigan han anunciat que disminuiran el nombre d'alumnes negres i hispans (The New York Times, 2023). De fet, alguns estats ja haurien prohibit aquesta mesura abans de la decisió de la Cort Suprema el 2023. A partir d'ara, el procés d'admissió dependrà més dels criteris de cada universitat i de la carta personal de defensa de la candidatura que faci cada alumne. En el futur, serà més rellevant que l'alumne indiqui de viva veu totes les dificultats que ha sortejat al llarg de la seva vida com a estudiant. Es comenta en alguns mitjans i cercles acadèmics que es poden crear nous barems, anomenats «índexs d'adversitat», per puntuar els desafiaments de cada estudiant.

Tot i això, encara segueix vigent la preferència d'ingrés d'alumnes que siguin fills d'exalumnes o de donants econòmics, cosa que ja dona una idea del color preferit dels rectors de les principals universitats del país.

Fonts:

NCB News, https://youtu.be/l5CcC1kG_w0?si=SrrGM68qcHSqzE36, 14:45 First look at how college enrollment has changed since Supreme Court ruling on affirmative action. NCB Nightly News, 1 sept 2024.

The New York Times, 2023. «¿Qué implicaciones tendrá el fin de la acción afirmativa?». Elda Cantú. https://www.nytimes.com/es/2023/07/04/espanol/hunter-biden-presidente.html

Suprem Court of United States of America, 2023. Students for Fair Admissions, 600 U.S. 181 Docket n.º 20-1199, https://en.wikipedia.org/wiki/Students_for_Fair_Admissions