Mans a l'obra o enfangats
Països que han fet els deures en educació
Els resultats dels informes PISA 2022 van convulsionar l’agenda dels Ministeris d’Educació de molts països. Alguns governs van prendre mesures des del minut zero de la publicació dels resultats de les proves d’avaluació internacional de rendiment acadèmic més influents del món.
Alguns països fan els deures en educació i han aprovat canvis en els seus sistemes educatius que entraran en vigor el proper curs escolar 2024-2025. El nostre país no n'és un, ans al contrari, continua apostant per l'aplicació d'una llei educativa (LOMLOE, 2020) que imposa canvis dels que ja hi ha evidències que no funcionen. És com esforçar-se públicament per implantar pràctiques educatives que ja han fracassat a altres països, un treball titànic a nivell dels recursos que es requereixen i que anuncia la continuació de tots els índexs en què liderem posicions entre els països de la Unió Europea: abandó escolar, taxa de repetició, augment de l'abandó escolar femení, atur juvenil entre menors de 30 anys… Seguim «enfangats», una expressió que alguns dels nostres polítics n'han desvirtuat l'essència. Aquesta locució, originalment, indicava que cal treballar dur per superar reptes importants, no obstant, el nostre problema és que no en traiem les mans, del fang, remenem una vegada i una altra situacions que altres països han ignorat per centrar-se en allò que importa: desenvolupament de la lectoescriptura, matemàtiques i hàbits que fomentin l'atenció i la concentració dels estudiants.
Remenem una vegada i una altra situacions que altres països han ignorat per centrar-se en allò que importa: desenvolupament de la lectoescriptura, matemàtiques i hàbits que fomentin l'atenció i la concentració dels estudiants
Després de l'últim informe PISA, publicat el 5 de desembre del 2023, alguns països es van posar «mans a l'obra» per revertir la tendència de la pèrdua d'excel·lència acadèmica evidenciada a la majoria dels països occidentals membres de l'OCDE. Lluny de cercar excuses i culpables externs com la pandèmia global o la immigració, diversos països europeus han reconegut obertament els errors comesos en aplicar polítiques educatives inspirades en innovacions pedagògiques precipitades i poc constatades, així com en la sobredigitalització de l'aprenentatge que ha portat a la pèrdua d'habilitats en l'adquisició de la lectura i el desenvolupament de l'escriptura.
Finlàndia, Irlanda, Escòcia i Suècia han estat els primers a actuar i tot seguit t'expliquem quins canvis han aplicat per revertir la tendència del descens en qualitat educativa dels darrers anys.
Canvis aplicats per Escòcia en el seu sistema educatiu
Escòcia ha vist una disminució en els resultats PISA des del 2012. El 2022 es va observar una caiguda de 27 punts en matemàtiques, 13 en lectura i 30 en ciències des del 2012 (Reform Scotland). Aquest país va introduir el 2010 el Currículum per a l'Excel·lència (CfE), que potenciava les competències sobre el coneixement formal tradicional. Aquest canvi va afavorir els alumnes que tenien famílies amb més nivell de recursos culturals i formació acadèmica, la qual cosa va portar a la disminució en el rendiment, especialment, en ciències i matemàtiques. Una de les àrees que suscitava més queixes al sistema educatiu escocès era el sistema d'avaluació. El Scottish Qualification Authority (SQA) s'ha transformat en Qualification Scotland i entra en vigor el 2025 per surpervisar i gestionar les qualificacions acadèmiques d'estudiants i de professors, una nova estructura de govern que inclou comitès per garantir les decisions i els accessos a totes les etapes del sistema educatiu. És una tornada als exàmens estandarditzats clàssics que s'havien desmantellat durant la pandèmia global. També s'ha creat un nou sistema d'inspecció de les escoles més independent per impulsar la confiança i la credibilitat en el sistema públic educatiu del país.
Organitzativament, Escòcia ha realitzat la reforma del CfE a partir del 2023, reforçant els coneixements bàsics a l'àrea de llengua i matemàtiques en els cicles inicials que equivalen a l'etapa de primària al nostre país. A més, es reforça el nombre de docents de suport en àrees STEM (de l'anglès, Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques), així com la reducció de la jornada laboral dels docents i més espai per a l'organització i la gestió de les seves classes. Un dels problemes del sistema educatiu a Escòcia era la baixa oferta de docents entre la població perquè ser professor s'havia convertit en una professió injuriada tant per les condicions salarials com per les condicions de la pràctica docent a nivell escolar.
A Escòcia, ser professor és una professió injuriada tant per les condicions salarials com per la pròpia pràctica docent a nivell escolar
Finlàndia, adeu-siau a la reforma curricular del 2014 (implementada el 2016)
Finlàndia ha estat l'estel de l'educació a nivell mundial, el camí que cal seguir per la majoria de països de la Unió Europea i d'altres parts del món. L'any 2014 Finlàndia es va plantejar com millorar un dels millors sistemes educatius del món en aquell moment, i es va llançar a la reforma educativa més innovadora i que ha inspirat transformacions educatives a altres països.
El 5 de desembre del 2023, el mateix dia en què es van fer públics els resultats de l'últim informe PISA, la ministra d'Educació finesa va anunciar un programa que entraria en vigor el mes d'agost del 2024 amb l'objectiu de millorar la comprensió lectora, una de les àrees que més pèrdues ha patit a les proves PISA. Les principals mesures són les següents:
• S'amplia l'horari lectiu a l'etapa infantil i primària en tres hores setmanals.
• Es dedicaran dues hores a l'aprenentatge de llengua i una hora setmanal a matemàtiques.
• S'amplia l'horari lectiu de secundària en una hora per setmana, dedicada exclusivament a les matemàtiques.
• Pressupost econòmic. S'utilitzaran 50 milions per als canvis a infantil i primària, i 200 milions per als canvis a secundària.
Font: Govern de Finlàndia
Irlanda aposta per l'alfabetització de tota la població i l'aritmètica
Els estudiants irlandesos de 15 anys van superar la mitjana de l'OCDE a les tres àrees avaluades: lectura, matemàtiques i ciències. En particular, Irlanda es va ubicar com el millor país en lectura entre els països de l'OCDE i la Unió Europea, amb una puntuació mitjana de 516 punts, molt per sobre de la mitjana de l'OCDE de 476. En matemàtiques, els estudiants irlandesos van obtenir una puntuació mitjana de 492, superant també la mitjana de l'OCDE de 472, i en ciències van aconseguir 504 punts davant la mitjana de 485 de l'OCDE (font: OCDE Education GPS). Tot i això, es va observar una disminució en les puntuacions respecte a l'edició 2018, i en comptes de celebrar-ho s'ha desenvolupat una estratègia d'alfabetització digital i científica reforçant l'acció en les minories vulnerables i la dona.
Recentment, a Irlanda s'ha llançat l'«Estratègia d'alfabetització, aritmètica i alfabetització digital 2024-2033»: s'aplicarà a cada alumne des del naixement fins a l'edat adulta i es complementarà amb un pla d'implementació de cinc anys de suport i reforç a l'alfabetització. L'estratègia ha estat desenvolupada conjuntament pel Departament d'Educació i el Departament d'Infància, Igualtat, Discapacitat, Integració i Joventut en col·laboració amb un Comitè Directiu interinstitucional (Gov.ie, Department of Education).
L'estratègia alfabetitzadora s'ha basat en una extensa investigació i s'han consultat les opinions dels estudiants, els pares, els especialistes de l'aprenentatge i cura primerencs (ELC) i el personal escolar (PAS), i tots els agents i parts interessades en l'educació.
El pla d'implementació de l'estratègia a Irlanda inclou més de 100 accions com ara:
• Executar programes per mitjà dels Centres de Suport Educatiu per ajudar els pares a desenvolupar i promoure habilitats de lectura i aritmètica amb els fills.
• Millorar les proves de detecció i diagnòstic d'alfabetització i aritmètica primerenca en irlandès i en anglès.
• Garantir que l'educació professional inicial per als educadors de la primera infància i els programes d'aprenentatge professional continu incloguin mòduls d'aprenentatge sobre els valors culturals únics dels grups ètnics minoritaris (inclosos els nòmades irlandesos i els romanís), i la millor manera de donar suport als infants d'aquests grups en els coneixements d'alfabetització, aritmètica i aprenentatge d'alfabetització digital.
• Desenvolupar fulls d'informació sobre matèries i carreres per a infants d'escola primària i els seus pares que es puguin proporcionar abans de la transició crítica a l'escola postprimària.
L'ambició central de l'estratègia és aconseguir una millora sistemàtica en l'alfabetització, l'aritmètica i l'alfabetització digital en tot el procés educatiu, des de l'aprenentatge primerenc i l'atenció fins al nivell postprimari. A aquest efecte, s'ha desenvolupat un pla integral d'implementació de cinc anys que serveix com a model que transforma la seva estratègia del sistema educatiu en passos viables. Descriu les accions i les iniciatives específiques que es duran a terme. Un dels pilars clau serà mesurar l'èxit de l'estratègia que, sens dubte, serà un procés continu i formatiu.
Per a més informació: gov - Estrategia de alfabetización, aritmética y alfabetización digital (www.gov.ie).Font: Unidad de Eurydice Irlanda.
Finalment, el cas de Suècia ja és més conegut i en podeu trobar més detalls al nostre article: Suècia deixa les pantalles i torna als llibres.
Per acabar, és oportú recordar la frase inspiradora de Vince Lombardi, un entrenador de futbol americà nord-americà d'ascendència italiana, que diu així: «l'únic lloc on l'“èxit” ve abans que el “treball” és el diccionari». Si els països que obtenen resultats acadèmics millors que els nostres s'han posat «mans a l'obra» per actuar en estratègies d'aprenentatge i educatives, a què dimonis estem esperant aquí?
Sin Comentarios