Suècia deixa les pantalles i torna als llibres en paper
Inverteixen 58 milions d'euros en nous llibres en paper per a les escoles
La tecnologia a nivell global desperta emocions i reaccions. En els últims mesos la digitalització de les escoles, que va ser clau durant la pandèmia, s'ha convertit en una qüestió de debat públic. Famílies i docents es divideixen entre els que defensen i els que rebutgen la seva incorporació a les aules; i no només això, països sencers estan qüestionant els seus mètodes d'ensenyament digitals i canviant les seves polítiques, com ha succeït a Suècia.
El cas de Suècia
Suècia, coneguda per ser una de les nacions més avançades en l'àmbit de l'educació, ha decidit fer marxa enrere en l'ús de tauletes que ha incorporat a les aules els últims anys. El país escandinau ha acusat els dispositius electrònics de reduir el nivell educatiu dels estudiants. En un article publicat al diari francès Le Monde s'afirma que Suècia ha pres aquesta decisió després d'avaluar els resultats d'un experiment en què es van introduir pantalles digitals a les aules. Els resultats van mostrar que els estudiants que feien servir dispositius electrònics tenien un rendiment acadèmic significativament més baix que els estudiants que no els feien servir. Les distraccions causades per les pantalles digitals es van atribuir a la falta de concentració dels estudiants i la disminució del nivell educatiu. A més, es va descobrir que els dispositius electrònics tenien un impacte negatiu en la qualitat del son dels joves, fet que al seu torn afectava la seva capacitat d'aprenentatge.
Pantalles a les escoles: sí o no? Un debat obert entre famílies i docents
Aquesta nova mesura ha generat un intens debat entre famílies, docents i experts en educació. Mentre que alguns donen suport a la decisió de Suècia en considerar que les pantalles digitals són una distracció innecessària en l'entorn educatiu, altres argumenten que la tecnologia pot ser una eina valuosa si es fa servir correctament.
L'actual ministra d'Educació de Suècia, Lotta Edholm, que va assumir el càrrec fa 11 mesos com a part d'un govern de coalició de centredreta, ha estat una de les veus més crítiques sobre la digitalització dels mètodes d'ensenyament a les escoles; va expressar els seus dubtes en un article publicat al diari Expressen el 21 de desembre. A l'article va descriure l'ús de la tecnologia digital a les escoles sueques com un «experiment» i va fer constar el seu malestar davant «l'actitud acrítica que considera la digitalització com a positiva sense importar el contingut», cosa que va portar a la «marginació» del llibre de text, que considera que té «avantatges que cap tauleta pot reemplaçar». El 15 de maig d'enguany, un cop assumit el càrrec, la ministra va enterrar l'estratègia de desembre del 2022 de l'Agència Nacional d'Educació (Skolverket) que incentivava la incorporació total dels dispositius digitals a les aules.
«Els estudiants de Suècia no necessiten tauletes»
La decisió de revertir la Llei de digitalització de les escoles va ser anunciada per la ministra el passat mes d'agost. El pla és anar més enllà i eliminar per complet l'aprenentatge digital per a nens menors de sis anys, segons va informar el Ministeri a l'Associated Press.
Tot i que els estudiants suecs obtenen puntuacions per sobre de la mitjana europea en habilitats de lectura, l'Estudi de Progrés Internacional en Lectura (PIRLS) mostra un declivi d'aquesta capacitat en els infants entre el 2016 i el 2021; el 2021, els estudiants suecs de quart grau van obtenir de mitjana 544 punts, descendint així 11 punts de cop respecte al 2016, en què van obtenir 555 punts. Tot i això, el seu acompliment encara el va fer empatar amb Taiwan en el setè lloc en la puntuació general de la prova.
Avenços o retrocessos? Què diuen els experts?
Alguns investigadors indiquen que la multitasca, com barrejar l'ús de tauletes amb lliçons físiques a classe, interfereix amb l'atenció i la memòria de treball, i afecta negativament la mitjana de qualificacions, el rendiment en proves, la capacitat de recordar, la comprensió de la lectura, la presa d'apunts i l'autoregulació. Aquests efectes s'han demostrat durant les activitats a classe. Al respecte, «existeix evidència científica clara que les eines digitals perjudiquen en comptes de millorar l'aprenentatge dels estudiants», va afirmar l'Institut Karolinska de Suècia, una prestigiosa escola de medicina centrada en la investigació, en una declaració a l'agost en al·lusió a l'estratègia nacional de digitalització en l'educació del país escandinau.
La ràpida adopció d'eines d'aprenentatge digitals a les escoles també ha suscitat preocupació a l'agència d'educació i cultura de l'ONU. En un informe publicat a l'agost, la Unesco va emetre una «crida urgent per a l'ús apropiat de la tecnologia en l'educació». L'informe insta els països a accelerar les connexions a internet a les escoles, però alhora adverteix que la tecnologia en l'educació s'ha d'implementar d'una manera que no reemplaci mai la instrucció en persona liderada pel mestre i que doni suport a l'objectiu compartit d'una educació de qualitat per tothom.
La instrucció en línia és una qüestió àmpliament debatuda a tot Europa i altres parts d'Occident. Per exemple, Polònia acaba de llançar un programa per proporcionar un ordinador portàtil finançat pel govern a cada estudiant a partir del quart grau amb l'esperança de fer que el país sigui més competitiu en termes de tecnologia.
Suècia inverteix 58 milions d'euros en nous llibres de paper per a les escoles
Per la seva banda, i en contra de la tendència global, el govern suec està destinant 58 milions d'euros aquest any perquè les escoles puguin comprar nous llibres. L'any vinent, s'incrementarà la inversió en 44 milions d'euros. Se suposa que cada estudiant tindrà un llibre per matèria. En el passat, aquest mateix país va posar en marxa plans per prohibir els llibres a les escoles sota l'argument que els establiments educatius «necessitaven abraçar el futur».
En les últimes dècades països nòrdics com Suècia o Finlàndia s'han considerat exemples d'èxit educatiu, però els estàndards i les competències han començat a disminuir en les noves generacions: habilitats com la comprensió lectora, el pensament científic o les matemàtiques són les que es veuen més afectades, mostrant una tendència a la baixa.
Enguany els nens i nenes de Suècia han tornat a unes aules repletes de llibres en paper, amb mestres que posen èmfasi en el temps de lectura en silenci i la pràctica de l'escriptura a mà, dedicant menys temps a les tauletes, la investigació en línia independent i les habilitats de mecanografia. El retorn a formes d'aprenentatge més tradicionals cada vegada és més freqüent, cosa que fa replantejar-se les actuals formes d'educar i considerar si el concepte d'«educació del futur» és una realitat o un altre constructe social.
Referències:
https://www.theguardian.com/world/2023/sep/11/sweden-says-back-to-basics-schooling-works-on-paper
https://worldcrunch.com/culture-society/screens-education-digital-deescalation
https://thepeninsulaqatar.com/article/07/06/2023/swedish-schools-to-reduce-screens-increase-books
Sin Comentarios