Literatura infantil i juvenil: un gènere dinàmic i en constant evolució

L'any passat se celebrava el 150è aniversari de la publicació de la novel·la “La volta al món en 80 dies” de Julio Verne. Va ser un 7 de novembre de 1872 quan els lectors de Le Temps es van trobar per primera vegada amb els famosos Phileas Fogg i Jean Passepartout. Era l'inici del títol més reeixit i popular de l'autor francès, que s'emmarcava en el projecte dels Viatges Extraordinaris. Aquesta novel·la, una de les obres més traduïdes de la història de la literatura, va ser la culminació d’aquesta col·lecció. També s'han fet nombroses adaptacions al cinema i a la televisió, així com sèries de dibuixos animats i videojocs.

L'editor Pierre-Jules Hetzel, l'home a l'ombra i responsable de l'èxit de Julio Verne, buscava amb els Viatges Extraordinaris educar la població en qüestions de geografia, enginyeria i ciències naturals. Verne es documentava a fons abans d'escriure, i quan incloïa a les novel·les algun avenç científic o tecnològic, era perquè sabia que era un fet possible. Aquesta forma de narrar estava destinada al públic adult, però a poc a poc es va anar posicionant entre les lectures juvenils.

El segle XX: el segle de les novel·les juvenils de misteri

Al llarg del segle XX, especialment en l'àmbit anglosaxó, es van publicar nombroses novel·les els protagonistes de les quals solien ser nens i adolescents a la recerca de secrets i aventures. Moltes d'aquestes, tot i portar força anys entre els lectors, van gaudir d'una enorme popularitat a les dècades dels 70 i 80.

La primera col·lecció a aparèixer seria la de Hardy Boys, creada pel nord-americà Edward Stratemeyer el 1927. En cadascuna de les seves aventures, els germans Frank i Joe Hardy, fills del prestigiós detectiu privat Fenton Hardy, realitzaven tota mena de missions detectivesques amb gran atractiu. Posteriorment, el 1953, naixerien els Hollister, una família típica americana de classe mitjana que sempre estava envoltada de misteris i crims. Andrew E. Svenson, sota el pseudònim de Jerry West, es va basar en la seva pròpia família per crear aquests entranyables personatges. Seguint aquesta mateixa línia, però al Regne Unit, apareixerien Los cinco, de l'autora britànica Enid Blyton. Les seves novel·les, des del 1942, es convertirien en una de les col·leccions més influents del segle XX. De fet, els darrers anys s'ha intentat reintroduir amb alguns canvis per a les noves generacions.

A les dècades dels 70 i 80, els autors del segle XIX estaven molt presents a les prestatgeries juvenils. Els lectors més joves llegien obres que no estaven concebudes en origen per a la seva edat.

Tots aquests llibres compartien espai amb Julio Verne a les prestatgeries juvenils, igual que passava amb altres autors coetanis com Mark Twain, Arthur Conan Doyle, Robert L. Stevenson o Jack London. És a dir, els lectors més joves consumien sense cap problema les obres escrites fa cent anys, encara que aquestes no estiguessin concebudes per a ells en origen.

J. K. Rowling i el canvi de paradigma

Des del llançament de la primera novel·la de Harry Potter escrita per J.K. Rowling l'any 1997, aquest personatge es va convertir en un dels més populars i de més èxit de la literatura juvenil. El jove mag, convertit en icona entre molts nens i joves (i també adults), va impulsar una nova onada de sagues fantàstiques, on allò místic i fosc cobraria una gran rellevància. Tot i això, són molts els que obliden que el gènere infantil i juvenil ja presumia d'una molt bona salut. Recordem, per exemple, el fenomen que va suposar la col·lecció Malsons de R.L. Stine, la qual va vendre ni més ni menys que 350 milions de exemplars de les 62 novel·les a tot el món, amb traduccions a diversos idiomes i una reeixida sèrie de televisió. Aquestes historietes terrorífiques van marcar una generació de nens que va començar a entendre que la por podia ser molt entretinguda.

El fenomen de Harry Potter no va ser una cosa inèdita. Abans de l'arribada de JK. Rowling, la literatura juvenil ja gaudia d'una salut molt bona.

Què llegeixen els joves avui dia?

Hi ha una creença força generalitzada sobre els hàbits lectors entre els nens i adolescents. No són pocs els educadors en llengua i literatura que afirmen que els alumnes només llegeixen les lectures obligatòries que marquen durant el curs. Tot i això, aquesta afirmació és força temerària, ja que el sector editorial dirigit al públic jove a Espanya es considera un dels més rendibles del món, i xifres com les del baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a Espanya 2022 ho corroboren, amb el 74,2% de població lectora entre els joves de 14 a 24 anys; Per això podem dir que la joventut d'avui està llegint més que quan nosaltres teníem la seva edat.

A més, un lector no només és aquell que llegeix llibres. Avui dia han sorgit altres formes de llegir, com s'assenyala en un article publicat al butlletí del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana: “Els adolescents accedeixen a la lectura a través de la premsa, el còmic, la música , el cinema, els diferents audiovisuals, i tota mena de pantalles”.

El sector editorial juvenil a Espanya és considerat un dels més rendibles del món. Per això podem afirmar que els joves estan llegint més que quan nosaltres teníem la seva edat.

Actualment, de l'anàlisi de les vendes en llibreries (tradicionals i en línia) i dels préstecs realitzats a les biblioteques, s'observen diverses tendències marcades pel signe dels temps. Els joves troben molt atractives les novel·les de fantasia com El llegat del Bardo d'Ana Calatayud, que els allunya de la realitat circumdant, en contraposició a temàtiques més properes a les seves emocions com la saga After d'Anna Todd. Cal destacar també dos fenòmens literaris més: Invisible d'Eloy Moreno, recomanada especialment pels psicòlegs atesa la seva proximitat a temes com el bullying; i la novel·la de suspens Algú està mentint de Karen M. McManus sobre l'assetjament i el mal ús de les xarxes socials.

Així mateix, editorials com Anaya estan fent un notable esforç per reintroduir entre el públic actual les novel·les de tota la vida. Sense anar més lluny, han llançat una nova edició de La Volta al món en 80 dies amb fabuloses il·lustracions de David Guirao. Apel·len a l'era del vapor i als grans descobriments geogràfics de finals del segle XIX. Sens dubte, una manera atractiva de tornar a connectar amb aquestes històries de sempre. Sovint la cultura és cíclica, a més de tenir una capacitat extraordinària de reinvenció. Si poséssim en fila tots els llibres publicats per a nens i adolescents a Espanya en un any, amb tota probabilitat faríem més voltes al món que el mateix Phileas Fogg.

Finalment han començat a sorgir iniciatives que intenten vincular el llibre tradicional amb les noves tecnologies. Per exemple, el projecte Möbius, coordinat per Eurecat, el Centre Tecnològic de Catalunya, crearà una experiència de llibre immersiu, interactiu i multiplataforma que anirà més enllà de tots els formats de publicacions actuals. Un futur, que ni el mateix Julio Verne va arribar a imaginar, però que de ben segur li hauria cridat l'atenció.