Els hàbits alimentaris dels infants han experimentat canvis importants en les últimes dècades. Els nous estils de vida de les famílies, els mitjans de comunicació, la disponibilitat de nous aliments, així com influències socials i culturals, són alguns dels factors que fan necessària l’educació en rutines alimentàries saludables.

El millor espai d’aprenentatge sobre alimentació és el menjador escolar. L’hora de dinar a les escoles s’ha transformat en un temps i en un espai de desenvolupament de moltes àrees com el treball en equip, el respecte als companys, la cura del propi cos per mitjà d’una alimentació equilibrada i la sostenibilitat sabent com recollir i posar la taula per reciclar les restes.

El Programa de Revisió de Menús Escolars a Catalunya (PReME) és fruit d’un conveni entre els departaments de Salut i Ensenyament i ofereix als centres educatius de Catalunya la revisió de la programació de menús al menjador escolar, amb l'elaboració d'un informe amb suggeriments per millorar la qualitat de l'oferta.

La revisió dels menús escolars es realitza cada tres anys als centres educatius (educació infantil, primària i secundària) públics, concertats i privats

La revisió dels menús escolars es realitza cada tres anys als centres educatius (educació infantil, primària i secundària) públics, concertats i privats. El Servei Tècnic de Salut Pública recull la informació durant les visites d'inspecció sanitària que es fan de forma periòdica als centres escolars. Els serveis de càtering a les escoles representen una forma d'alimentació condemnada a la desaparició; l’administració educativa mica en mica torna a promoure les cuines pròpies dins de cada escola. Això representa un esforç econòmic important pels ajuntaments, que són els responsables directes del manteniment de les instal·lacions escolars a cada municipi.

Els serveis de càtering a les escoles estan condemnats a la desaparició, l’administració educativa promou les cuines pròpies dins de cada escola

Als menjadors escolars no només s’aprèn a menjar aliments saludables, sinó que són espais participatius on cada alumne prepara el seu espai a taula i recull el seu plat, ajuda els companys i se serveix la seva ració, amb monitors i ajudants que afavoreixen el desenvolupament autònom dels alumnes. Lluny queden els plats de macarrons i les guarnicions de patates fregides amb molta sal; ara són els llegums, les fruites de temporada i unes postres amb menys sucre els elements habituals als menús infantils de les escoles.

Accés a l'entrevista completa a Pere Morell, Fundació Pere Tarres, al col·legi Edumar, Castelldefels.

Per tenir més coneixements sobre l’hora de dinar a les escoles, hem visitat el col·legi públic Edumar, a Castelldefels, i hem parlat amb Pere Morell, de la Fundació Pere Tarrés, per veure de prop com dinen els alumnes de primària. 

Pregunta: Com és el dia a dia a un menjador escolar?

Resposta: Aquí a l’escola Edumar treballem el concepte «Com a Casa», busquem que els nens se sentin el més semblant possible al que es fa habitualment a casa seva. Els plats són de vidre, ells es paren la taula i se serveixen, això ajuda a què els nens puguin anar desenvolupant conceptes com l’autonomia, la presa de decisions, la participació i ajudar a què tothom respecti el seu entorn.

P.: L’alimentació és personal i cultural, no és fàcil adaptar la normativa actual alimentària a cada escola ni a cada alumne. Com ho feu possible?

R.: El repte principal que ens trobem és adaptar el menú als infants. Ha d’ésser saludable i que introdueixi hàbits alimentaris que els ajudin a tenir una dieta equilibrada, i alhora, ha d’agradar als nens. Però això xoca molt amb la realitat de cada escola, donat que hi ha diferents variables que s’han de tenir en compte, com les dietes per prescripció mèdica, o per cultura religiosa, o per ideologia. Tot això des de cuina s’ha de tenir en compte, i des de la part de monitoratge s’ha d’integrar com a element de la pedagogia.

P.: Les famílies volen que els seus fills estiguin alimentats de forma sana i alhora amb aliments que els agradin, dos conceptes que no sempre poden anar junts.

R.: Allò prioritari en un menú és que sigui equilibrat, a la Fundació Pere Tarrés seguim els criteris que ens marca la Generalitat com la substitució de la proteïna animal per la vegetal, la reducció de la sal o del sucre o la complementació de diferents grups alimentaris que ajudin a què els nens mantinguin una dieta equilibrada. Cada escola d’alguna manera parteix d’un criteri diferent i el que fa es marcar una sèrie d’objectius amb els quals anem avançant al llarg del curs per anar apropant-nos al que està demanant la Generalitat en el programa PReME. No sempre és fàcil; per exemple, el canvi cap als productes làctics d’origen vegetal i sense sucres, el sabor no és el que espera el nen i hem de treballar-ho al llarg del temps.

L’hora del dinar és un moment màgic amb un temps de pedagogia especialitzada on es requereix no només personal altament qualificat dins la cuina, sinó que els monitors de menjador han de rebre formació en didàctiques conductuals per fomentar la participació dels alumnes, la seva autonomia, el criteri de responsabilitat i de respecte vers el seu cos, vers els companys, així com vers els treballadors de la cuina i el medi ambient. Temps d’esbarjo i d’aprenentatge multidisciplinar en un únic espai.

Més informació:

Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

https://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/alimentacio_saludable/PREME/

Escola Edumar a Castelldefels, http://www.escolaedumar.org/