Els resultats PISA van encendre totes les alarmes a Espanya; el retrocés en matèries troncals com les matemàtiques i la lectura van posar de manifest el fracàs d'un sistema educatiu que ha estat modificat pràcticament en cada nova legislatura, sense comptar, és clar, amb l'opinió de la comunitat educativa.

Davant l'evidència irrefutable, el govern central s'ha proposat enfortir l'aprenentatge d'aquestes competències, per a la qual cosa va presentar un pla de reforç en matemàtiques i lectura, que s'espera que beneficiarà a més de cinc milions d'alumnes a Primària, ESO, FP Bàsica i Batxillerat de centres públics i concertats.

El reforç escolar en matemàtiques i lectura s'implementarà el curs 2024-2025 a tota la primària i secundària, incloent-hi batxillerat i FP bàsica

El passat dijous 25 de gener el president del Govern, Pedro Sánchez, i la ministra d'Educació, Formació Professional i Esports, Pilar Alegría, es van reunir amb la comissió permanent del Consell Escolar de l'Estat per discutir els detalls d'aquest ambiciós projecte, que té com a objectiu abordar les deficiències identificades en les àrees crítiques de matemàtiques i comprensió lectora. El pla ha estat dissenyat amb la intenció de reforçar no només el coneixement en aquestes matèries sinó també de millorar la qualitat educativa de manera integral. S'espera que el programa s'implementi a partir del curs vinent; en el cas del reforç de la comprensió lectora, des de primer de Primària fins a Batxillerat; i, en el cas de les matemàtiques, des de tercer de Primària fins a Batxillerat. Totes dues, també, s'implementaran en FP Bàsica.

Reducció de nombre d'alumnes en les classes de matemàtiques, extraescolars gratuïtes de matemàtiques per a l'alumnat que ho necessiti, formació del professorat no especialitzat en la competència matemàtica i foment de la lectura són les mesures proposades

La proposta del govern inclou tres mesures: en primer lloc, la reducció del nombre d'alumnes a les classes de matemàtiques, adaptant-se a la realitat específica de cada centre educatiu, considerant la ubicació (rural o urbana). També es contempla la possibilitat de desdoblar les classes en situacions que ho requereixin com es va fer durant la pandèmia.

En segon lloc, s'oferiran classes extraescolars gratuïtes per a estudiants que necessitin suport addicional en matemàtiques. Es preveu un pla de formació per al professorat de matemàtiques, destinat a millorar les seves competències en aquesta matèria.

Així mateix, es pretén oferir un «complement econòmic» als docents amb la finalitat d'incentivar les matemàtiques incidint en l'enfocament competencial de la LOMLOE, així com el foment del sentit «socioafectiu» d'aquesta disciplina.

El segon objectiu del pla se centra en millorar la comunicació oral i escrita, una habilitat transversal que impacta en totes les matèries. Per a això, es contempla la implementació de més plans de foment de la lectura i mesures per millorar la comprensió lectora. Totes aquestes accions inclouran la contractació de professorat i l'assignació de recursos, el pressupost de les quals encara està pendent de definició i serà objecte de negociació.

Aquest pla encara està en fase d'ideació, segons expliquen des del mateix ministeri, però ja genera reaccions: d'una banda, moltes comunitats autònomes com Catalunya consideren que les mesures que es proposen estan en la línia de la seva política educativa, i de l'altra, els sindicats avaluen amb perspectiva crítica la seva futura implementació a falta de més concreció.

Comissions Obreres i UGT sumen el seu suport al pla, tot i que fan èmfasi en la necessitat d'avançar encara més en qüestions relacionades amb l'atenció a la diversitat i l'adopció de mesures que afavoreixin l'alumnat vulnerable, i UGT exigeix que el pla asseguri un finançament finalista que garanteixi el seu ús per a les mesures proposades,  i que serveixi de primer pas cap a una abaixada de ràtios i de la jornada lectiva del professorat.

«El disseny de les metodologies ha d'estar guiat pels resultats, la professionalitat dels docents i les evidències empíriques; és un despropòsit sotmetre'l a la compra de voluntats mitjançant “premis monetaris” pròxims al suborn»

Per la seva banda, l'Observatori de la Realitat Educativa i la Fundació Episteme es mostren crítics davant el nou projecte. Així ho expressen en un comunicat conjunt, en el qual van fer constar la seva preocupació per alguns aspectes del pla. Critiquen l'orientació competencial de la LOMLOE, que consideren que vulnera la llibertat de càtedra del professorat; i qüestionen l'efectivitat d'oferir «complements econòmics» per incentivar les matemàtiques. Al respecte, consideren que «el disseny de les metodologies ha d'estar guiat pels resultats, la professionalitat dels docents i les evidències empíriques; és un despropòsit sotmetre'l a la compra de voluntats mitjançant “premis monetaris” pròxims al suborn».

A més, assenyalen la falta de mesures concretes per millorar la comprensió lectora i criden a una anàlisi crítica del currículum actual, que segons manifesten es veu afectat «pel progressiu tancament de biblioteques als centres educatius, l'impuls dels dispositius electrònics a les aules, la indiferència de l'actual sistema educatiu per l'aprenentatge de la cal·ligrafia, la lectura en paper, els comentaris de text o l'abandonament dels autors de la literatura universal en pro d'un model que desqualifica aquests aprenentatges com a obsolets o conservadors».

El reforç de matemàtiques i lectura pot ser positiu a nivell educatiu, però la falta d'especificitat del projecte deixa molts interrogants en l'aire. Aquest procés de concreció de la seva aplicació requereix la implicació i la col·laboració entre governs i actors educatius per aspirar a un èxit segur. Replicar polítiques educatives d'altres Estats europeus al nostre país, que té un context lingüístic, geogràfic i social únic, no es pot considerar una estratègia si no va acompanyada d'una anàlisi de la seva viabilitat i idoneïtat.