El 2017 la població rural d'Espanya era de 9.277.148, i aquesta xifra va disminuint cada any que passa. El 2016, del total de municipis a Espanya el 61 % no superava els 1.001 habitants. Aquesta despoblació constant afecta més de 4.000 municipis espanyols, i fa que els pobles siguin cada vegada més petits per la fugida dels habitants més joves i pel sobreenvelliment que hi ha en aquestes zones, que és més accentuat que a la resta d'Espanya.

Els pobles són cada vegada més petits

Hi ha 1.286 municipis de l'Espanya rural que subsisteixen amb menys de cent habitants empadronats, cosa que els situa en màxim risc d'extinció. En aquests pobles, els joves no abunden i els pocs que hi ha somien amb sortir d'allà per anar-se'n a la ciutat, ja que no creuen possible tenir un futur que compleixi les seves expectatives en les zones rurals del país.

Més de mil municipis de l'Espanya rural estan en risc d'extinció

A Catalunya es reprodueix el mateix patró que es dibuixa a la resta del país. Segons dades de l'Observatori del Món Rural, els municipis catalans segueixen perdent població encara que la tendència negativa va a la baixa i s'ha passat de perdre 5.131 habitants l'any 2016 a perdre'n 2.839 el 2017.

A la Catalunya rural s'ha passat de perdre 5.131 habitants l'any 2016 a perdre'n 2.839 el 2017

L'abandonament de l'entorn rural per part dels joves ve propiciat pel fet que els autòctons es veuen en la necessitat d'haver d'anar a la ciutat o a la capital de comarca per cursar els seus estudis universitaris, i aquest distanciament acaba trencant el vincle amb el territori i fa més difícil la tornada.

No obstant això, aquesta no és ni la principal causa ni l'única; ja que la situació econòmica i laboral és un determinant clau que porta a que els menys afavorits d'aquestes zones en surtin buscant un lloc on viure millor.

El tipus d'ocupació que predomina a les zones rurals és el que es realitza per compte propi, representant al voltant del 22 %, i es pot exercir de diferents maneres: com a empresari o treballador independent, o com a ajudant a l'empresa o negoci familiar.

El tipus d'ocupació que predomina a les zones rurals és el que es realitza per compte propi

Així mateix, les persones joves, de cap a cap del territori espanyol, ocupen la pitjor posició en els mercats de treball. Aquesta manca d'oportunitats d'ocupació està relacionada amb diversos factors. Per començar, els joves amb major nivell formatiu no romanen en els entorns rurals, perquè no troben llocs de treball on desenvolupar la seva carrera professional, i això es deu al fet que hi ha molt poca diversificació de llocs d'ocupació en el mercat de treball rural. A això s'hi suma el gran pes que tenen les microempreses en aquests entorns, i gairebé no es necessari contractar-hi treballadors, a més de la rellevància que tenen les empreses de caràcter familiar on només treballen alguns membres de la família. Tots aquests factors restringeixen les oportunitats d'ocupació, la qual cosa propicia un major abandonament d'aquestes zones.

La taxa d'atur de les persones joves en zones rurals és similar a la de les ciutats i a la de la resta de zones del país, que està per sobre del 30 %. Això no obstant, el que explica el creixent abandonament de les zones rurals és la debilitat de la seva economia, que té problemes per créixer o tan sols per sostenir-se; de fet, aquestes regions amb prou feines agrupen un 5 % del total de l'ocupació al país.

Tot i la situació descoratjadora existent en les zones rurals, encara hi ha esperances per a aquests llocs. La crisi laboral juvenil, que ha complicat l'accés a un habitatge de lloguer a la ciutat, i la revolució tecnològica, que fa que avui el món rural i l'urbà estiguin connectats, ha propiciat que molts joves s'estiguin plantejant l'opció d'anar a emprendre i a treballar als entorns rurals i plantejar-s'ho com una opció de vida. Això sumat a l'auge del turisme rural i al fet que el concepte de ruralitat ja no s'identifica només amb allò estrictament tradicional, l'estil de vida del pagès de sempre, sinó també amb tot el que està relacionat amb el medi natural, la sostenibilitat, el producte local i la preservació del medi ambient, ha contribuït a que l'entorn rural sigui més atractiu per a aquest sector de la població.

Molts joves se'n van a les zones rurals per emprendre i viure a causa dels alts preus del lloguer a les ciutats

A més, el treball de plataformes i associacions per repoblar i reflotar aquests municipis comença a donar els seus fruits. La tecnologia, els avenços en les comunicacions, el desenvolupament de nous models laborals basats en un sistema col·laboratiu, la possibilitat d'optar al teletreball i el contacte amb la natura són només alguns dels avantatges que contemplen els joves en decidir sortir de les ciutats superpoblades i anar-se'n a viure al camp.

Estem assistint a un doble èxode

En resum, els joves nascuts i criats en entorns rurals surten d'aquestes zones per buscar noves oportunitats a les ciutats, però molts més fan el camí invers, fugen de les ciutats a la recerca d'aquestes mateixes oportunitats. En l'actualitat estem assistint a un doble èxode; un fenomen mai vist.

Per més informació visiteu: