La condició humana comporta trànsits per innombrables adaptacions socials, psicològiques i de conducta que, de vegades, posen a prova la nostra aclimatació a nous hàbitats.

La joventut, epicentre de múltiples decisions, inicis i epílegs de vida

Una d'aquestes etapes crucials, d'absoluta importància en tota la seva magnitud, és l'adolescència i la joventut; es tracta possiblement del compendi de les transformacions més complexes i extraordinàries en què viu l'ésser humà. La joventut se'ns presenta com epicentre de múltiples decisions, inicis i epílegs de vida acadèmica, personal, introspectiva i social.

Una de les noves generacions que formen la joventut actual és l'anomenada generació Z, coneguda també com a «generación de vidre», terme encunyat per la filòsofa Montserrat Nebrera el 2021, en fer referència als fills els pares dels quals pertanyen a la generació X (nascuts entre el 1961 i el 1980) i que presumeixen de vides actives, equilibrades i felices que dediquen gran part del seu temps lliure a la cultura, l'oci a la natura o la lectura.

Tanmateix, en ella la condició de ser jove no varia en la seva essència: l'escepticisme vers l'autoritat, el desig d'aventura i emocions fortes, la incertesa cap al futur, el rebuig a les imposicions i el descobriment dels sentiments o l'enamorament, a més d'una gran importància de les relacions socials i afectives, com a trets generals.

El 65 % dels joves assegura haver après a conviure amb la incertesa sobre el seu futur

Tot i això, el concepte «generación de vidre» va més enllà: és una etiqueta que descriu la realitat d'una generació sobreprotegida i fràgil, immersa completament en una revolució digital sense precedents i, potser, menys preparats per fer front als naturals obstacles de la vida, amb una manca de fortalesa davant la frustració i les equivocacions durant l'aprenentatge. Tot i que la joventut que pertany a aquesta generació té una opinió diferent: segons un un estudi de la fundació SM, el 65 % dels 400 enquestats assegura haver après a conviure amb la incertesa sobre el seu futur.

Tot i així, hi ha estudis que conclouen que la tolerància a la frustració és una de les múltiples mancances d'aquesta generació. Un fet que impacta profundament en les seves vides, ja que, com apunta Cristina Gutiérrez Lestón, directora de la Granja Escola, «tolerar la frustració serveix per superar obstacles amb intel·ligència i determinació. T'autoritza a perseguir els teus somnis, et dóna energia per no témer el fracàs o les equivocacions, et fa sentir fort i segur».

Les dificultats adjacents, com poder viure amb independència dels pares, tenir fills o aspirar a una feina estable, s'allarguen cada cop més en el temps

El judici social persegueix la generació de vidre vagi on vagi i faci el que faci: el 58 % dels enquestats creuen que els adults se senten amb dret a criticar-los pel sol fet de ser joves. És una realitat que les dificultats adjacents, com poder viure amb independència dels pares, tenir fills o aspirar a una feina estable, s'allarguen cada cop més en el temps, per la qual cosa els joves d'avui adquireixen un rol infantilitzat i molt complex de desxifrar.

Als ulls dels mateixos joves, la seva generació també té les seves bondats, com el fet de ser més compromesos socialment, sensibles amb el seu entorn i amb la realitat en què viuen. Per a ells, els seus predecessors van tenir més facilitats i no tanta exigència acadèmica i laboral, cosa que els porta a sentir-se discriminats. De fet, el 66 % considera que el terme «generación de vidre» és injust.

Joves que han crescut en un context de crisi contínua

Sigui o no de vidre, la joventut d'avui dia ha crescut en el context de dues crisis mundials (la de la bombolla immobiliària i la crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus). Van créixer sense gaires mancances, sí, però també es van esforçar molt sense grans resultats; són la generació més formada de la història, però tot i així, s'enfronten a un mercat laboral molt competitiu i precari, amb salaris que amb prou feines arriben als 1000 €, amb lloguers inflats que poden arribar fins a 900 € mensuals per un pis de 40 m2, i amb el repte constant d'actualitzar contínuament les seves habilitats i coneixements per no quedar-se enrere.

Fonts:

Magaña, Tomás (2021). «Por qué los adolescentes necesitan padres firmes». Escuela Bitácoras.

Badía Camprubí, Imma (2023).  «Las señas de identidad de la generación de cristal». Secretaría de Acción Sindical y Salud Laboral, FEUSO.

León, Marina (2023).  «La generación de cristal: ¿son más frágiles los jóvenes de hoy o nos irrita su nueva sensibilidad?». El Periódico de España. Jóvenes y adolescentes.