Imatge de capçalera lliure de drets, autor: Wurliburli en Pixabay

Alguns psicòlegs anomenen ecoansietat o estrès per empatia al fenomen de sentir angoixa en percebre i compartir el malestar d'altres persones o comunitats. Aquest tipus d'ansietat social és cada dia més comú i pot ser difícil de gestionar perquè es genera per circumstàncies que no depenen només de nosaltres.

A Espanya, l’impacte de l’ecoansietat és particularment alt entre la joventut. S’estima que més d’un 80 % dels joves, especialment entre 16 i 30 anys, han experimentat alguna forma d’ecoansietat a causa de l’emergència climàtica. Aquest tipus d'ansietat deriva, principalment, de la preocupació constant pel canvi climàtic, per esdeveniments climàtics extrems i la percepció d'inacció davant d'aquests fets. Joves i adults poden no expressar el sentiment d'impotència i temor pel futur, cosa que acaba afectant el benestar mental i emocional, la qual cosa desencadena símptomes d'estrès crònic, depressió i desesperança.

Estrès per empatia: fenomen de sentir angoixa en percebre i compartir el malestar d'altres persones

La població d'adolescents i joves tenen més formació mediambiental i això afavoreix que siguin més conscients de les amenaces ambientals. A aquesta situació s'hi afegeix el fet que reben informació sobre el clima per mitjà de xarxes socials i notícies de forma contínua i constant; aquesta sobreexposició a missatges negatius sobre el futur del planeta pot portar a l'«ecoparàlisi» i pot afectar decisions i perspectives de vida futura.

Joves i adolescents són especialment vulnerables per la seva formació i consciència mediambiental

Els experts recomanen promoure la participació juvenil en iniciatives ambientals, educar en resiliència i salut emocional i fomentar experiències de connexió amb la natura, ja que actuar ajuda a empoderar les persones i ofereix una sensació de control davant la crisi climàtica.

Consells per alleujar l'estrès col·lectiu

Pautes que poden ajudar a gestionar l'estrès social i trobar alleugeriment:

Establir límits a la informació

• Dosifica les notícies i les xarxes socials. L'excés d´informació pot amplificar la sensació de malestar. Intenta dedicar un temps limitat al dia per informar-te, i tria fonts fiables, no alarmistes.
• Evitar l'ús del telèfon mòbil abans de dormir o en els minuts següents en despertar. El processament emocional i cognitiu abans de dormir i en despertar és especialment vulnerable. El cervell passa d'un estat d'alerta a un de repòs i viceversa, es produeixen hormones que condicionen la nostra sensibilitat emocional en aquells minuts en què som especialment sensibles.

Practicar l'autocompassió i l'autocura

• No t'exigeixis més del que pots donar. En moments d'estrès social, és comú sentir una pressió per estar al corrent o actuar en tots els fronts. Tenir cura d'un mateix no vol dir ignorar el món, sinó que reserves energies per afrontar situacions amb calma.
• Dedica temps a cures bàsiques: alimentar-se bé, activitats esportives, relaxació i pràctiques d'agraïment impulsen el benestar general i emocional.

Buscar ajuda professional si ho necessites

Si l'angoixa persisteix o sents que no ho pots gestionar, acudeix a un professional per aconseguir les eines necessàries per frenar l'ansietat. Les teràpies cognitivoconductuals i d'acceptació i compromís són especialment efectives per tractar l'ansietat relacionada amb l'estrès social.

Referències bibliogràfiques:

Klein, N. (2015). Esto lo cambia todo: el capitalismo contra el clima. Paidós.

Albrecht, G. A. (2019). Earth emotions: New words for a new world. Cornell University Press.