El 5 d'octubre, Dia Mundial del Docent, no només exalcem els qui dediquen la seva vida a l'ensenyament, sinó també aquells que, enfrontant-se a desafiaments addicionals, transformen les nostres aules i consciències. Un recent informe del British Council en col·laboració amb la Universitat de Cambridge, titulat «Being a teacher with disabilities: Perspectives, practices and opportunities», revela el paper crucial que juguen els docents amb discapacitat en la construcció d'entorns educatius més inclusius.

La majoria dels estudiants canvia la seva forma de pensar sobre les persones amb discapacitat després d'haver passat per classes impartides per un docent amb discapacitat

L'estudi destaca com els professors amb discapacitat no només enriqueixen l'experiència d'aprenentatge amb la seva empatia i resiliència, sinó que també actuen com a poderosos agents de canvi. La seva presència a les aules té un impacte profund, fomentant una comprensió més genuïna i humana de la diversitat. Com assenyala Maria del Mar Garriga, professora d'anglès i participant en la recerca, «la majoria dels estudiants canvia la seva forma de pensar sobre les persones amb discapacitat després d'haver passat per les meves classes. Mitjançant l'ensenyament, no només comparteixo coneixements, també transformo percepcions sobre la diversitat funcional».

A Espanya una de les figures amb què solen comptar els alumnes amb discapacitat visual és el mestre/a itinerant, encarregat de garantir l'adaptació de tot el material a l'aula. Aquests professionals també tenen un impacte en els seus alumnes: la coordinadora de l'equip específic d'atenció a l'alumnat amb discapacitat visual de la Comunitat de Madrid a l'ONCE, Remedios Medina Maqueda, explica que els mestres de l'ONCE «avaluen si l'entorn és prou accessible, tant en termes d'espai físic com de materials i metodologia». Això inclou des de la senyalització de les escales, la localització de l'aula, fins a l'adequació dels materials didàctics, com llibres en format digital o ampliacions. «A primària, les adaptacions més freqüents es fan en assignatures com Educació Física o Matemàtiques, mentre que a secundària es requereix l'ús d'eines tecnològiques com telelupes o programes específics», assenyala.

Medina, que és també afiliada de la institució per a la que treballa, subratlla que la col·laboració efectiva entre els mestres de l'ONCE i els docents dels centres educatius depèn molt de la disposició i el compromís dels orientadors i docents, la qual cosa pot convertir aquest procés en una lluita quan no es troba l'ajuda adequada.

Moltes polítiques d'inclusió se centren en els estudiants, deixant de banda els docents amb discapacitat

No obstant això, no tot és fàcil per a aquests professionals. L'informe destaca que, malgrat la seva valuosa aportació, els docents amb discapacitat afronten barreres institucionals i estigmatització. Les desigualtats en l'entorn laboral, especialment en la contractació i el suport, continuen sent una realitat palpable. Si bé hi ha polítiques d'inclusió en alguns països, moltes d'elles se centren en els estudiants, deixant de banda les necessitats específiques dels professors. Les poques polítiques que hi ha per donar suport a docents amb discapacitat no sempre s'implementen de manera efectiva.

L'informe subratlla la importància d'avançar cap a un sistema educatiu veritablement inclusiu, que no només pensi en els alumnes, sinó també en els mestres. Entre les recomanacions destaquen el desenvolupament de polítiques clares de contractació, inversió en programes de formació inclusiva i la promoció de la recerca per construir sistemes educatius més equitatius. Aquests passos són essencials per assolir l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, que busca garantir una educació de qualitat integradora i equitativa.

El sector privat, per exemple, presenta desafiaments addicionals. Mentre que en l' àmbit públic es reserva un percentatge de places per a persones amb discapacitat, en el sector privat aquesta pràctica és menys comuna. Per aconseguir una inclusió efectiva en tots els nivells, cal que tant el sector públic com el privat treballin plegats en la creació de mecanismes inclusius per a la contractació i el desenvolupament professional de docents amb discapacitat.

La desigualtat salarial, una manera més de discriminar els docents amb discapacitat

Una altra de les qüestions que afecten aquests docents és la desigualtat salarial, almenys a Espanya. Referent a això, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) acaba de publicar recentment dades que revelen importants diferències salarials entre persones amb i sense discapacitat. Segons els últims informes, les persones amb discapacitat guanyen de mitjana un 18,7 % menys que aquelles sense discapacitat, tot i que la diferència pot variar en funció del sector i la posició ocupada. Malgrat no detallar xifres específiques per als docents, aquest informe destaca que la discriminació salarial persisteix en diverses professions, i és probable que el sector educatiu no sigui una excepció.

«Els docents amb discapacitat redefineixen el que significa aprendre i conviure amb la diversitat»

Tal com afirma Mark Levy, director dels programes d'Anglès del British Council a Espanya, «els docents amb discapacitat no només obren les portes de la inclusió, sinó que redefineixen el que significa aprendre i conviure amb la diversitat». Per això és fonamental que, per transformar el futur, les polítiques educatives mirin més enllà dels estudiants i pensin també en els mestres que, des de la seva experiència, ensenyen empatia i canvien percepcions profundament arrelades.

Aquest Dia del Docent, més que una celebració, és una oportunitat per reflexionar sobre els desafiaments pendents i el camí cap a una educació inclusiva en tots els aspectes. Crear espais on els docents, independentment de les seves capacitats, puguin ensenyar i inspirar és un factor clau per assolir una societat més justa i equitativa.