El discurs d'odi ha trobat un espai fèrtil a les xarxes socials, on els missatges es propaguen sense barreres i poden tenir un impacte massiu. Els joves, com a principals usuaris d'aquestes plataformes, estan exposats a contingut que incita a la violència o a la discriminació, però també són actors clau en la lluita contra aquestes dinàmiques.

El 34 % dels joves enquestats creu que la difamació i els discursos d'odi haurien d'estar prohibits per llei

Segons un estudi de la Fundación SM, el 34 % dels joves enquestats creu que la difamació i els discursos d'odi haurien d'estar prohibits per llei, mentre que més del 35 % sosté que la llibertat d'expressió ha de ser contextual. Això suggereix que, per als joves, no totes les opinions tenen el mateix valor en tots els escenaris. Les paraules poden tenir efectes molt diferents depenent de l'entorn en què s'expressin.

Precisament, és en aquests entorns digitals on la xenofòbia cada vegada guanya més terreny. Estudis com el del Pew Research Center del 2017 mostren que el 41 % dels joves als EUA havia estat víctima d'assetjament en línia, i una proporció significativa d'ells ho atribuïa a atacs per raons racials, religioses o d'orientació sexual.

No obstant això, no tot està perdut. El recent informe de la Fundación SM ha posat de manifest que els joves espanyols entre 15 i 29 anys són especialment conscients de la responsabilitat inherent a l'ús de la paraula. En un món digitalitzat, on les opinions es difonen en segons i poden assolir audiències globals, la joventut sembla tenir una percepció matisada de la llibertat d'expressió, els discursos d'odi i la incitació a la violència.

Els joves d'avui dia no només són víctimes, també són generadors de canvi. La joventut ha liderat campanyes de sensibilització i ha demostrat un compromís ferm en la creació d'entorns digitals més segurs i responsables. Moviments com #NoHateSpeechMovement, promogut pel Consell d'Europa del 2013 al 2017, han mobilitzat milers de joves per combatre l'odi en línia i promoure un ús responsable de les xarxes socials.

Responsabilitat individual i col·lectiva

Un dels aspectes clau que emergeixen de l'estudi de la Fundación SM és la percepció de la responsabilitat individual en l'exercici de la llibertat d'expressió. Un 50 % dels joves espanyols considera que, en expressar les seves opinions, és crucial tenir en compte l'impacte que aquestes poden tenir sobre altres persones i col·lectius. En un entorn en què la polarització i la crispació social estan en augment, aquesta visió mostra un grau elevat d'empatia i consciència social entre els millennials i centennials.

El 25 % dels joves creu que la llibertat d'expressió promou discursos d'odi

De fet, segons dades de l'estudi de la Fundación SM el 25 % dels joves creu que la llibertat d'expressió promou discursos d'odi, i un 23 % opina que fomenta la crispació social. Aquest és un punt central en el debat sobre els límits de la llibertat d'expressió. La polarització no és un fenomen nou, però els últims temps ha assolit nous nivells, exacerbada per les xarxes socials i els mitjans de comunicació. La polarització pot portar a l'extremisme, i l'extremisme, en la seva forma més danyosa, alimenta el discurs de l'odi i la violència.

Ariadna Pérez, coordinadora de l'estudi, assegura que aquest enfocament més reflexiu i crític per part dels joves és un pas vers una ciutadania més activa i solidària. Al seu parer, els joves valoren la idea de ser bons ciutadans no només complint amb la llei, sinó també prenent decisions ètiques i justes en l'àmbit de la comunicació. La solidaritat i la justícia social són conceptes que, en gran manera, s'entrellacen amb l'ideal de ciutadania per a les noves generacions.

Difusió de notícies falses i desinformació

La desinformació és una altra preocupació que sorgeix de l'informe. Un 26,3 % dels joves espanyols considera que la llibertat d'expressió facilita la propagació de notícies falses. Aquesta dada reflecteix la realitat d'un entorn digital saturat d'informació, on distingir entre contingut veraç i enganyós s'ha convertit en un desafiament constant. Investigacions prèvies, com la realitzada pel Reuters Institute for the Study of Journalism, han assenyalat que els joves són un dels grups més vulnerables a l'exposició a fake news, donat el seu alt consum de xarxes socials.

Pérez, amb anys d'experiència en la investigació sobre les inquietuds juvenils, subratlla al respecte que encara que els joves estiguin interessats en la política i la vida pública, no sempre accedeixen a fonts d'informació que els permetin desenvolupar una opinió crítica. Aquest fet planteja una qüestió fonamental: com pot la joventut participar activament en el debat públic si el seu accés a informació veraç i constructiva està limitat?

Educació i pensament crític

Un dels desafiaments fonamentals per mitigar l'impacte del discurs d'odi és l'educació. Ariadna Pérez assenyala que els joves necessiten estar més ben informats per poder formular crítiques fonamentades i participar de manera constructiva en els debats públics. Això implica una tasca conjunta d'agents educatius i socials, des de les famílies fins a les institucions educatives i els mitjans de comunicació.

En aquest sentit, l'educació en competències digitals i mediàtiques es torna crucial. Iniciatives com el taller «Premsa a les escoles», organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, han demostrat ser efectives en la formació de joves més crítics i conscients de l'ús de la informació i l'impacte de les seves opinions.

L'estudi de la Fundación SM dibuixa un panorama on el jovent està profundament implicat en els debats sobre llibertat d'expressió, discurs d'odi i incitació a la violència. Si bé les xarxes socials i la falta d'accés a informació fiable continuen sent desafiaments importants, aquest col·lectiu ha demostrat una clara voluntat d'assumir la seva responsabilitat social i treballar per un entorn comunicatiu més ètic i solidari.

Els joves tenen a les seves mans, més que mai, la possibilitat de ser els actors del canvi que tant es necessita en el món actual

El repte, però, continua sent monumental: construir una societat on la llibertat d'expressió pugui coexistir amb el respecte als altres, on les opinions siguin escoltades però no facin mal, i on el diàleg sigui sempre una via per a la resolució pacífica de conflictes. Els joves tenen a les seves mans, més que mai, la possibilitat de ser els actors del canvi que tant es necessita en el món actual.

Font: Inèdit Agència.