L'èxit de Cobra Kai ha revaloritzat, encara més, la importància emocional que ja de per si tenia Karate Kid per a tota una generació. El fet de crear expectació entre l'audiència més jove i veterana per igual converteix aquesta saga en un exemple modèlic de com afrontar seqüeles o remakes d'antics èxits. Fins ara mai al cinema i a la televisió s'havien conciliat tan magistralment les passions de dues generacions separades per gairebé quatre dècades de distància.

La història del primer Karate Kid girava al voltant de Daniel LaRusso, un adolescent que es veu forçat a mudar-se de la costa est dels Estats Units a Los Angeles. En aquest nou entorn ha de fer per obligació noves amistats. Tot i això, es converteix de manera immediata en el blanc dels atacs dels Cobras, un grup hostil d'estudiants de karate. Quan comença a sortir amb Ali Mills, l'antiga xicota de Johnny Lawrence, el capitost del dojo Cobra Kai, el conflicte no farà més que incrementar-se. Per sort, Daniel coneixerà Miyagi, un discret conserge que, en el fons, és un autèntic mestre de les arts marcials.

La història reial darrere la pel·lícula

La idea original de Karate Kid parteix d'un concepte desenvolupat pel productor Jerry Weintraub, que un dia es va assabentar, mitjançant la premsa, de la història d'un jove que va aprendre karate com a mitjà de supervivència contra uns matons que l'assetjaven. La dedicació d'aquest noi a les arts marcials va fer que arribés a cinturó negre. Aquesta dada va ser recollida per Jared Cowan en un article publicat a LA Weekly el 17 de juny del 2014.

Arribats a aquest punt, el productor va contractar el guionista Robert Mark Kamen per escriure i desenvolupar la seva idea original. Kamen, a més, jugava amb l'avantatge d'haver estudiat i practicat les arts marcials des de feia disset anys. Curiosament, la història real d'aquell jove es creuava amb una experiència que el guionista va tenir als 17 anys, quan estava de visita a la Fira Mundial, a menys d'un quilòmetre de casa seva. Una colla de nois, no gaire més grans que ell, en veure l'estrella jueva que li penjava del coll, se li van abraonar cridant tota mena d'insults antisemites. Robert Kamen, que llavors era un adolescent ràpid, capità de l'equip d'atletisme del seu institut, va córrer fins arribar al pavelló de l'estat de Nova York. En aquest espai, un home amb cinturó negre i karategi blanc estava ensenyant com fer caure tres atacants alhora. L'endemà, el jove Kamen es va inscriure al seu dojo.

Cobra Kai, una sèrie per treballar a l'aula

Cobra Kai arribava a la plataforma Netflix a començaments de l'any 2021, després d'un tímid inici a YouTube Premium. El seu desembarcament amb la tercera temporada es va saldar amb un èxit rotund de públic. En tan sols un mes, la sèrie va obtenir més de 6200 milions de minuts visualitzats, i es va posicionar com el format més vist de la plataforma durant aquell mes.

L'anunci del retorn de Ralph Macchio i William Zabka als seus papers icònics va ser un gran al·licient per als fans. La trama de la rivalitat entre Daniel i Johnny és al principi l'eix central, però de mica en mica noves històries van prenent protagonisme. Els personatges veterans i els més joves entrecreuen les trames amb una naturalitat envejable.

El bullying i les arts marcials són els protagonistes a la sèrie Cobra Kai de Netflix

Sens dubte, un dels temes principals de la sèrie és el bullying, essent el primer format que mostra aquesta xacra des de diferents aspectes psicològics molt interessants. Miguel Díaz, el personatge interpretat per Xolo Maridueña, és assaltat per un grup de matons en un centre comercial. És llavors quan, de manera inesperada, coneixerà Johnny Lawrence, qui l'acollirà com a primer alumne. Així mateix, el veterà sensei del dojo hi veu una oportunitat de sentir-se pare després del fracàs continu amb el seu fill. Les dinàmiques que s'estableixen entre tots dos són dignes d'estudi, no només pel que fa al guió, sinó també com a experiència de vida.

Un altre exemple el trobem en Samantha LaRusso, la filla de Daniel, interpretada per Mary Mouser. Aquest personatge pateix entre la segona i la tercera temporades una ansietat derivada d'un estrès posttraumàtic. El seu enfrontament amb Tory Nichols, una de les seves companyes, la farà entrar en conflicte constant amb la seva família i amb l'entorn de l'institut. Per a l'actriu va ser molt important mostrar aquests símptomes a la pantalla: «El guió de la tercera temporada em va desafiar i crec que va ajudar a veure un costat diferent d'aquest tipus de trastorns». Per a ella ha significat molt que diverses persones li hagin enviat missatges comentant la importància de visibilitzar aquests trastorns davant d'una jove audiència.

Aquests són només dos exemples dels molts que es poden analitzar. Actualment, en un marc dominat per l'audiovisual, els més joves reben impulsos i missatges constants, alguns de positius, però d'altres no tant. Es recomana que els formadors facin ús d'aquestes sèries, immensament populars, per abordar temes molt seriosos que poden estar passant més a prop del que ells pensen. Analitzar correctament el cinema i les sèries ajuda a fer que els adolescents creixin com a espectadors i persones per igual. En definitiva, es tracta d'incentivar el seu esperit crític més enllà del consum massiu de les plataformes de streaming.

Les arts marcials davant del bullying

L'assetjament escolar continua sent una realitat i, per fer-li front, les arts marcials sorgeixen com una alternativa molt a tenir en compte. Ja no és el fet de defensar-se adequadament, també és important posar en valor l'autocontrol que exerceixen els qui les practiquen. Així mateix, el sentiment de pertinença a un grup és molt poderós. Aquells alumnes que decideixen emprendre un viatge cap al fascinant món del karate o altres disciplines aprendran a sortir de la seva zona de confort, fins al punt de conèixer altres companys aliens a l'entorn del col·legi o institut habitual. Es produeix llavors un enriquiment sobre la base de la suma de noves experiències. Un autèntic buf d'aire fresc quant a amistats i noves relacions personals.

Practicar karate és també un aprenentatge cap a la disciplina i l'obediència que es pot aplicar al dia a dia. Aquests valors són directament proporcionals a la confiança i a l'autoestima. Robert Mark Kamen ha afirmat: «El veritable karate que m'inculcaven era el que enfortia el cos, però també la ment i l'esperit per mitjà de la pràctica constant»; i ha afegit: «Practicar karate per ser millor persona».

Estudis recents han confirmat que la pràctica d'arts marcials té un efecte positiu en la salut mental. S'ha analitzat com, gràcies a elles, s'augmenta el benestar i es redueixen els comportaments externalitzats dels joves, com l'agressió, la ira i la violència. A més, donen respostes positives als desafiaments físics, induint una major estabilitat emocional.

Nota: la fotografia de capçalera pertany a Netflix.