Dia internacional de la dislèxia
La normalització a l’escola està lluny
Els nens dislèxics amb edats compreses entre els 7 i els 9 anys representen entre el 3 i el 6 % de la població infantil. La dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge d'origen neurobiològic i hereditari que afecta diverses àrees de funcionament, com ara l'exercici lector i d'escriptura, incidint en el rendiment acadèmic dels nens i adolescents en edat escolar, així com en l'exercici laboral un cop adults.
«La dislèxia s’ha de normalitzar en el centres educatius», aquesta ha estat la frase clau que el president de l’Associació Catalana de la Dislèxia (ACD), Luis Darriba, ha volgut reivindicar en el Dia Internacional de la Dislèxia. L’acte, celebrat a Barcelona, ha servit per conscienciar els assistents sobre la importància que té una escola inclusiva i les barreres que han de superar els alumnes que pateixen dislèxia i dificultats d’aprenentatge.
L’esdeveniment ha servit, entre altres coses, per conscienciar les persones sobre aquest trastorn que afecta el 10 % de la població mundial, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons xifres estimades, els nens dislèxics (amb edats compreses entre els 7 i els 9 anys) representen entre el 3 i el 6 % de la població infantil, presentant aquesta condició més els nens que les nenes.
Darriba ha denunciat que el contingut curricular del sistema educatiu actual està basat en l'aprenentatge mitjançant la lectura, l'escriptura i la memorització, la qual cosa genera condicions de desigualtat marcada en els nens amb dislèxia, a causa de la seva dificultat per a la comprensió i per a l'aprenentatge.
Tal com s’ha recordat a la sessió, el passat 19 de juliol es va aprovar en ple parlamentari dotar dels recursos de personal i conjunturals necessaris els centres docents de Catalunya. L’objectiu és atendre de manera adequada l’alumnat amb necessitats especifiques de recolzament educatiu, incloent-hi l’alumnat amb trastorns d’aprenentatge, tal com indiquen la Llei Orgànica 3/2020, la Llei 12/2009, la Resolució ENS/1544/2013 i el Decret 150/2017.
Sin Comentarios