A la nostra societat, el dinar del migdia es considera la ració principal del dia, i per als estudiants els menjadors escolars exerceixen un paper essencial en la provisió d'aquest àpat. No obstant això, la rellevància dels menús escolars va molt més enllà de satisfer l'apetit dels infants i adolescents. Els aliments servits en aquests menjadors són crucials des d'un punt de vista quantitatiu, qualitatiu i formatiu. Segons les recomanacions oficials el dinar als menjadors escolars ha de proporcionar almenys el 35 % de les necessitats energètiques diàries dels alumnes, d'aquí la importància que els àpats escolars siguin equilibrats i nutritius per garantir un desenvolupament saludable en aquesta etapa crucial.

No obstant això, un estudi recent de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha revelat resultats preocupants sobre els menús als menjadors escolars d'Espanya en concloure que cap dels 622 menús escolars analitzats compleix amb les recomanacions del document consensuat entre l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), el Ministerio de Educación i les diferents conselleries autonòmiques de Sanitat i Educació. Aquest estudi adverteix que en el cas dels col·legis que no disposen de cuina pròpia fins al 45 % dels menús analitzats són molt desequilibrats: «ni tan sols compleixen les recomanacions de consum setmanal per a la meitat dels vuit grups d'aliments principals», asseguren.

El 55 % dels menús són elaborats per empreses de càtering

Tan sols el 33 % dels col·legis disposen de cuina pròpia, per la qual cosa el 55 % dels menús són elaborats per empreses de càtering, que cuinen multitud de menús per a diferents centres que transporten als menjadors de forma envasada i refrigerada per escalfar posteriorment al menjador. Aquesta modalitat es denomina plats freds i hi opten 7 de cada 10 menjadors, mentre que 3 de cada 10 recorren als plats calents, que arriben el mateix dia que es consumiran.

Què mengen els nens a l’escola, i què haurien de menjar?

La nutrició adequada en l'etapa escolar és essencial, ja que els infants i adolescents estan experimentant un ràpid creixement i desenvolupament físic i mental. Els menús escolars no només han de saciar la fam, sinó també proporcionar una nutrició equilibrada que doni suport al seu desenvolupament i aprenentatge. Però la realitat és diferent: després de l'enquesta l'OCU ha conclòs que hi ha una escassetat de llegums, ous i fruites en tots els menús, mentre que es detecta un excés d'hidrats de carboni (generalment pasta, arròs i patata), a més dels plats precuinats que, encara que agraden molt als nens, no és gaire recomanable per a ells habituar-se al seu consum.

Font: elaboració pròpia amb dades de l’OCU.

La dieta escolar ideal ha d'incloure aliments rics en hidrats de carboni, llegums un parell de cops a la setmana, fruites a diari, verdures, carns magres i peix alternant-se en els plats principals, i ous.

Massa arròs, pasta i patates

No obstant això, en l'actualitat s'estan donant més racions d'hidrats de carboni: les recomanacions nutricionals sobre arròs, pasta i patates apunten a entre 2,5 i 3 racions setmanals, però, de mitjana, s'estan donant una mica per sobre, unes 3 vegades a la setmana, mentre que el consum de llegums és escàs, no arriba al mínim recomanat d'1,5 cops a la setmana.

La verdura, que ha de ser complementària als hidrats de carboni, s'està donant en porcions gairebé adequades (2,45 racions setmanals per les 2,5 que hauria de ser), però la forma d'elaborar els plats no és la ideal segons l'OCU: «només l'11 % de la verdura dels menús es cuina sencera, la majoria es presenta en puré o en amanides com a guarnició (que sovint els nens es deixen al plat). Es troba a faltar preparacions de verdura clàssiques: mongetes verdes, menestra, bròquil…», se subratlla en l'informe. La presència de verdura en la dieta dels escolars és fonamental, ja que proporciona vitamines, minerals i fibra: «el menjador escolar és el lloc indicat per crear bons hàbits», recorden.

L'ou és l'etern absent, no en mengen ni un a la setmana

Un altre aliment massa present (0,55 racions a la setmana) són els precuinats, com les croquetes o les crestes, plats ben rebuts pels escolars, però amb una qualitat nutricional baixa i que substitueix altres aliments proteics més nutritius, com els ous o el peix blau. S'hauria d'incrementar la presència d'ous, com a mínim un cop a la setmana, i reduir la de precuinats, com a màxim un cop cada dues setmanes. El consum d'ous no assoleix ni tan sols el mínim establert d'una vegada a la setmana.

Com assenyala l'OCU en el seu informe, la carn, al costat del peix i els ous, constitueix la font proteica de la dieta dels escolars, d'aquí la seva importància. Si bé és adequat el consum de carn (entre una i dues racions a la setmana), caldria vigilar que l'embotit (llonganissa, xoriço, etc.), que suposa el 15 %, sigui només ocasional pel seu elevat percentatge de greix i sal. L'OCU recomana apostar per les carns més magres i pel peix, aliment també en el que hi hauria d'haver més varietat. Els nens mengen massa peix blanc i poc peix blau que proporciona omega 3 (només el 22 %). S'hauria de repartir entre blanc i blau a parts iguals.

Els nens prenen fruita només 3 cops a la setmana quan hauria de ser a diari, i normalment és pera, plàtan o poma

Per a les postres, l'ideal és prendre fruita fresca a diari. S'hauria d'optar sempre per fruites de temporada i anar alternant entre unes i altres. A la pràctica, els nens mengen fruita a l’escola unes 3,75 vegades a la setmana, no a diari. A més, la varietat continua sent una assignatura pendent: bàsicament prenen plàtans, pomes i peres. En contrapartida, aquesta mancança de fruita se supleix amb un excés de postres làcties, sobretot iogurt ensucrat: el recomanable és unes postres làcties a la setmana en el menú escolar, però de mitjana es prenen 1,4 vegades.

L'estudi de l'OCU basa la seva valoració en el nombre de racions recomanades per la Guia de menjadors escolars del programa Perseu de 2008, el document de consens sobre l'alimentació en centres educatius aprovat el 2010 pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, els indicadors de l'Estratègia NAOS de 2011, i els seus criteris propis.

El menjador és una de les despeses més fortes que assumeixen les famílies al llarg del curs acadèmic, el seu preu mitjà als centres públics és de 96 € mensuals, i tot i així la qualitat deixa molt a desitjar. Un fet alarmant si tenim en compte la preocupant taxa de sobrepès i obesitat infantil a Espanya, que és del 40 %.

La nutrició escolar és una inversió en la salut i el benestar de les generacions futures

Per això, a més d'una dieta equilibrada als menjadors escolars, és fonamental promoure hàbits de vida saludables en els espais de migdia, que incloguin la pràctica esportiva. L'educació nutricional i l'activitat física han de ser prioritats en la formació dels nostres nens i nenes per assegurar un futur més saludable. Estudis com el publicat per l'OCU ens recorden que la nutrició escolar és una inversió en la salut i el benestar de les generacions futures.