El curtmetratge documental Semillas de Kivu aborda la violència sexual contra les dones a la República Democràtica del Congo (RDC), una de les regions més violentes del món. L'obra posa el focus a l'Hospital de Panzi, fundat i dirigit pel ginecòleg i premi Nobel de la pau Denis Mukwege. En aquesta institució es dóna atenció a milers de dones víctimes d'una violència sexual extrema, utilitzada com a arma de guerra, així com als fills nascuts d'aquestes violacions. A més, es fan reconstruccions físiques i psicològiques que busquen restituir la dignitat i el benestar de les afectades. Aquesta producció, guanyadora de la categoria de millor curtmetratge documental a la darrera edició dels Premis Goya, no només retrata el dolor de les víctimes, sinó també la seva fortalesa, resistència i esperança. El discurs de Néstor López, un dels codirectors, ha estat àmpliament compartit a les xarxes socials, aconseguint més d'un milió de reproduccions i despertant l'interès de persones a tot el món.

Accés a l'entrevista a Néstor López, director de la pel·lícula, Semillas del Kivu,  al nostre canal Youtube, suscriu-te!

Un rodatge ple de dificultats

El procés de creació de Semillas de Kivu va ser complex i es va estendre al llarg de set anys. Els seus autors, Néstor López i Carlos Valle Casas, sempre van tenir com a objectiu principal mostrar als països occidentals el treball que es duu a terme amb dones supervivents de la violència sexual, que estan en procés de reinserció a la societat.

Semillas de Kivu es va gravar en unes condicions extremes. Els cineastes no només havien de vetllar per la seva integritat física, sinó també per protegir el contingut audiovisual que obtenien a cadascuna de les jornades

Els cineastes van haver d'endinsar-se en l'entorn de Bukavu, una zona marcada per un conflicte actiu, enfrontant-se a riscos constants a causa de la violència quotidiana. Per garantir la seguretat de l'equip i del projecte, van dur a terme un pla de producció que va incloure mesures extremes, com amagar les càmeres i els materials d'enregistrament. De vegades, fins i tot es van veure obligats a vestir-se de missioners per accedir a certes àrees o escapar de possibles agressions. No només havien de vetllar per la seva integritat física, sinó també treure del país el contingut audiovisual que obtenien a cada jornada de treball.

A aquestes dificultats s'hi van sumar la manca d'infraestructures i electricitat a la regió. L'equip depenia d'una petita placa solar, la capacitat limitada de la qual els obligava a prioritzar la càrrega d'equips essencials en detriment d'altres necessitats bàsiques.

La província de Kivu actualment

Actualment, la situació a les províncies de Kivu és d'extrema gravetat. El passat 27 de gener del 2025, els rebels del Moviment M23, recolzats per la veïna Ruanda, van prendre el control de Goma, capital de Kivu Nord, una ciutat amb gairebé un milió d'habitants. Posteriorment, el 16 de febrer, el mateix grup es va apoderar de Bukavu, capital de Kivu Sud, consolidant així el seu domini sobre les dues províncies.

Aquest conflicte té arrels profundes i múltiples causes. Es remunta a la crisi de refugiats i a la inestabilitat generada pel genocidi de Ruanda el 1994, que es va estendre a la regió dels Grans Llacs. A més, les tensions entre diferents grups ètnics i faccions polítiques que competeixen pel poder i el control de l'Estat a l'RDC han alimentat els enfrontaments armats.

El conflicte de la província de Kivu té arrels profundes i múltiples causes. Les tensions entre diferents grups ètnics i faccions polítiques que competeixen pel poder i el control de l'Estat a l'RDC han alimentat els enfrontaments armats

L'escassa assistència humanitària a la regió ha incrementat la vulnerabilitat de la població civil, que pateix els efectes de la violència i el desplaçament forçat. En aquest context, la situació de les dones congoleses és especialment alarmant, i sovint és una de les més oblidades a nivell internacional.

L'esclat armat recent a l'est del país és un capítol més d'un conflicte complex i enquistat, vinculat tant a causes internes com internacionals. Els interessos pel control dels recursos naturals, com els minerals utilitzats en la fabricació de bateries i dispositius electrònics, tenen un paper central en aquest escenari de violència.

Occident mira cap a una altra banda

L'abundància de recursos valuosos, com el coltan (un mineral essencial per a la fabricació de dispositius electrònics), ha alimentat la cobdícia i la violència entre diversos grups armats que busquen controlar-ne l'extracció i la comercialització.

El coltan, un mineral essencial per a la fabricació de dispositius electrònics, ha alimentat la cobdícia i la violència entre diversos grups armats que busquen controlar la seva extracció i comercialització

La demanda de coltan per part de les indústries occidentals ha generat una dependència econòmica d'aquest recurs, fet que converteix el seu subministrament en un assumpte estratègic per als països africans. Tot i això, les regions productores no es beneficien d'aquesta activitat a causa de la manca de regulació i de la corrupció, que faciliten l'ús de treball forçat i infantil, així com el desplaçament de comunitats senceres. En comptes de traduir-se en desenvolupament, l'explotació del coltan ha estat font de patiment per a moltes comunitats africanes.

La projecció de Semillas de Kivu

Semillas de Kivu es projectarà davant parlamentaris europeus a Madrid el proper 7 de març, i posteriorment al Parlament Europeu a Brussel·les durant el mes de maig. Finalment, s'exhibirà davant les Nacions Unides en una data encara per confirmar. Amb aquestes accions, els directors Néstor López i Carlos Valle Casas busquen denunciar el silenci que persisteix als països occidentals davant d'aquest conflicte.

Al següent enllaç està disponible l'entrevista que vam realitzar al director Néstor López a Inèdit.