Aules hospitalàries, estratègies didàctiques actives i flexibles
La personalització i l'adaptació a l'estat de salut de l'alumne
L'educació bàsica és un dret fonamental de tot nen i ha de ser atesa quan sigui necessària la seva hospitalització. Els períodes d’hospitalització poden impedir el desenvolupament normal del curs escolar, i poden arribar a provocar greus retards escolars si la convalescència és molt llarga.
Les aules hospitalàries tenen característiques especials tant des del punt de vista físic del lloc on s'ubiquen, com des del punt de vista de la situació personal de l'alumne, perquè és un servei per a qualsevol nen o nena que romangui més d'un dia hospitalitzat indistintament del tractament mèdic que rebi o de la causa de l'hospitalització (Guillén i Mejía, 2011).
Les primeres aules hospitalàries van sorgir a mitjans del segle XX
Les aules hospitalàries, que van aparèixer a mitjans del segle XX, tenen com a objectiu garantir un dels drets bàsics de la infància: l’educació. Les primeres escoles dins un hospital van sorgir cap als anys cinquanta a centres vinculats amb l'ordre hospitalària de Sant Joan de Déu, com l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, el Sanatorio Marítimo de Gijón que dirigien aquests germans o l'Asilo de San Rafael a Madrid.
Tot i això, no va ser fins al 18 de maig del 1998 quan es va signar un conveni entre el Ministerio de Educación y Cultura, el Ministerio de Sanidad y Consumo i l'Instituto Nacional de la Salud, en què es van establir les bases i la política compensatòria destinada a resoldre l'escolarització dels infants convalescents o ingressats en centres hospitalaris.
Les aules hospitalàries d'avui han evolucionat molt en comparació amb les primeres aules aparegudes el segle passat, especialment pel que fa a la pedagogia. Mentre que abans les classes estaven orientades més a l'entreteniment, la pedagogia emprada avui dia té la finalitat de garantir la continuïtat de l'educació de tot nen i nena, seguint el programa que li correspon depenent de la seva edat i escola.
Les escoles hospitalàries s'organitzen com a aules multinivell amb alumnat d'edats i nivells diferents
Les aules hospitalàries han adquirit una gran importància i es demostra amb el nombre de professors que les atenen, que no deixa d'incrementar-se. Visitem l'Escola La Magnòlia, aula hospitalària de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on vuit professionals de l'educació i altres disciplines pedagògiques atenen els alumnes hospitalitzats tant a l'espai destinat a l'aula com a les habitacions, en funció de l'estat de salut dels estudiants.
El funcionament de les aules hospitalàries és similar a la metodologia d’estudi a les aules multinivell, escoles amb una sola aula amb alumnes de totes les edats i tots els nivells. Marta Colomer, docent a l'aula hospitalària a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ens explica que a les seves classes cada dia és diferent, no sempre tenen els mateixos alumnes: «podem tenir des d'alumnes de 3 anys fins a alumnes de 14 anys o 15; és una aula molt variada. També disposem d’alumnes a les habitacions, per tant, les metodologies han de ser molt variades, perquè no sabem com es trobarà l’alumne aquell dia, ni si tindrà més o menys ganes de treballar», assenyala.
Quan l'hospitalització és llarga es contacta amb el centre on està escolaritzat l'alumne i s'intenta sincronitzar continguts i tasques per tal que es pugui incorporar al ritme de l'aula tan bon punt superi el seu ingrés hospitalari i, així, recobrar la seva vida quotidiana amb més facilitat.
«Poder rebre atenció educativa a l'hospital és transmetre'ls un missatge de què la vida continua»
Aquests espais educatius són també espais d’esperança, motivació, creixement personal, i sobretot de refugi i ajuda. Colomer destaca que «poder rebre atenció educativa a l'hospital és transmetre'ls, de manera indirecta, un missatge de què la vida continua i que quan en surtin podran seguir amb els seus companys. Al final estan passant un moment d'hospitalització que no és una situació normal ni tampoc allò que li tocaria a un nen per la seva edat», recorda, per això és fonamental adaptar les classes a l'estat de cada nen i nena.
Videoreportatge de l'aula hospitalària a l'hospital infantil Sant Joan de Déu, a Barcelona. INÈDIT AGÈNCIA
En aquest sentit, la docent Alba Sau emfatitza la importància de la flexibilitat: «hem d'anar adaptant-nos a cada moment, i sobretot tenir en compte que aquí el nen ve perquè hi ha un problema de salut, per tant en funció del seu estat les nostres accions són d'una manera o d'una altra».
Flexibilitat, empatia i fortalesa mental són habilitats docents que es requereixen per ensenyar en una aula hospitalària
La contractació de docents per exercir a les aules hospitalàries pot ser variada, però està regulada pel Ministerio de Educación y Formación Profesional, si bé, a causa de la transferència de poders en matèria educativa, depèn de les diferents Conselleries i Delegacions Provincials d'Educació.
El perfil docent necessari a les aules hospitalàries va més enllà de la preparació acadèmica, l'habilitat psicològica del docent té una importància especial i competències com l'empatia i la fortalesa mental són determinants per a l'acció docent en aquestes aules, doncs, com destaca Sau, «també hi ha una feina molt individualitzada, perquè cada alumne ve d’una escola diferent, d’un ritme diferent i en un moment d’ingrés diferent».
A Catalunya hi ha nou hospitals amb aules hospitalàries
Les aules hospitalàries proporcionen un enfocament integral que té en compte els aspectes sanitaris, juntament amb els psicològics i pedagògics, la qual cosa beneficia l'alumnat a nivell cognitiu, afectiu i social. A Catalunya actualment hi ha nou hospitals que compten amb aules hospitalàries: set a la província de Barcelona, un a la de Lleida i un a la de Girona.
A les aules hospitalàries el nen o la nena malalts troba noves possibilitats d'amistat, de feina, de compartir experiències amb altres nens en circumstàncies iguals o semblants a la seva. Tot i que el més important que hi troba és uns professionals de l'ensenyament i la medicina que tenen com a únic objectiu que es recuperi com més aviat millor sense perdre contacte amb el món educatiu i social del seu entorn (Guillén i Mejía, 2011).
Autores:
Fonts:
Guillén, M. & Mejía, A. (2011). Actuaciones educativas en aulas hospitalarias: atención escolar a niños enfermos. Narcea Ediciones.