Cada inici de curs ressorgeix el debat entre els que defensen l'ús de l'uniforme a les aules davant dels que pugnen per eliminar-lo. A aquest debat s'hi afegeix la qüestió econòmica que molts pares afronten per les despeses del material didàctic i l'uniforme escolar, obligatori a moltes escoles. Això no obstant, l'ús de l'uniforme és rellevant en l'educació i s'ha de considerar reflexivament.

Context de l’ús de l’uniforme escolar

L'ús de l'uniforme escolar té dues vessants: la pràctica i la distintiva. Històricament, s'ha associat a centres educatius privats, dirigits per ordes religioses catòliques. Segons diverses fonts, l'uniforme escolar va néixer en institucions benèfiques i escoles de caritat per a nens desafavorits i no va ser fins a principis del segle XX quan se'n va estendre l'ús a les escoles privades. A més, l'uniforme distingeix i dota de sentiment de pertinença els qui el porten. A la cultura popular, el millor exemple el trobem a la sèrie de novel·les i pel·lícules de Harry Potter. A partir del 1980, les escoles públiques comencen a fer servir uniformes i alguns estudis realitzats en escoles dels EUA indiquen canvis en les actituds dels estudiants i reducció de problemes disciplinaris.

La uniformitat té matisos segons l'etapa educativa. Als cursos d'infantil es fan servir uniformes de caràcter esportiu que permeten el desenvolupament psicomotriu dels alumnes i són fàcils de treure i posar, cosa que facilita la tasca al professor. A les etapes de primària i secundària es prioritza la identitat i la cohesió de l'alumnat al voltant dels valors del col·legi.

Regne Unit i Japó són els països amb més tradició i acceptació en l'ús dels uniformes. Al país asiàtic la seva importància adquireix una altra dimensió

Al Regne Unit, el 90 % dels col·legis públics l'usen, seguint una tradició que es remunta al segle XVI. Avui dia, el Govern encoratja i en promou l'ús. Els uniformes són considerats part essencial de l'ètica escolar, a més de garantir que els alumnes de qualsevol raça o procedència se sentin acollits. D’aquesta manera, la relació entre els diferents grups d’alumnes s’equilibra.

Un exemple similar es troba al Japó. Els uniformes escolars japonesos, anomenats seifuku, han esdevingut un signe identificatiu de la seva cultura. La seva imatge s'ha fet popular a tot el món gràcies al manga i a l'anime. La seva importància adquireix una altra dimensió en aquest país asiàtic. Molts joves japonesos escullen l'institut on volen estudiar en funció de l'estil del seu uniforme. El grau d'acceptació entre els estudiants és tan alt que ja forma part de la seva vida quotidiana. Sense anar més lluny, algunes marques comercialitzen uniformes que no s'utilitzen en cap escola, pel simple fet de posar-se'ls quan hom vulgui.

Els uniformes trenquen amb els estereotips de gènere i promouen una major sociabilitat entre els alumnes

Avantatges de l'uniforme escolar

• Impedir que entrin a l'aula els codis imposats per la moda.
• Millora substancial del rendiment de l’alumnat.
• Erradica les indumentàries de bandes juvenils o tribus urbanes als centres.
• Diversitat dins la igualtat.
• Sostenibilitat ambiental i estalvi econòmic.

Veus crítiques contra els uniformes

La majoria de veus crítiques sobre l'ús dels uniformes giren al voltant dels conceptes de la individualitat i la personalitat. Alguns pensen que el seu ús redueix la creativitat i l'exploració personal, a més de crear diferències entre sexes quan s'obliga que les noies portin faldilla i els nois pantalons. I pel que fa al preu, solen ser més cars que la roba normal en el cas dels col·legis privats.

Les veus crítiques contra els uniformes parlen de pèrdua d'individualitat i d'exploració personal dels alumnes

En aquest sentit resulta molt interessant ressenyar l'article «El uniforme escolar y el maquillaje de la desigualdad», escrit per Jaume Trilla Bernet, publicat al n. 415 de Cuadernos de pedagogía. Hi ha un paràgraf revelador que convida al debat: «L'uniforme escolar com a panacea: el mitjà més democràtic, solidari, igualitari, cristià, socialista i “progre” per reduir les diferències socioeconòmiques. Com pot pensar ningú que emmascarant a classe les diferències de classe es combatrà la desigualtat real? Però és que, a més, és il·lusori creure que aquestes diferències deixaran de manifestar-se a l'escola pel fet de posar-los tots d'uniforme. El fill de l'obrer immediatament descobrirà que l'altre és el fill del patró (i viceversa) per la marca del rellotge o del mòbil, pel que s'expliquen sobre què van fer el cap de setmana o on van passar les vacances».

Més informació

Trilla, J. (2011). «El uniforme escolar y el maquillaje de la desigualdad». Cuadernos de Pedagogía, n. 415, enllaç