Storytelling educatiu
Una eina per captar l’atenció del nostre alumnat
En un món on les pantalles digitals han segrestat la nostra atenció, els docents a l'aula s'enfronten al repte d'atreure l'atenció del seu alumnat, un desafiament que exigeix innovar i ser creatius. El storytelling, narrar històries, és un dels recursos més efectius per fer front a aquest repte. Si bé explicar històries per transmetre coneixements és una tècnica mil·lenària, continua sent una de les millors maneres d'atreure i convèncer al públic. Només cal veure el gran ús que se’n fa des de la publicitat.
Les històries motiven a l'alumnat
En aquest sentit, l'educació és també un dels àmbits on l'art de contar històries esdevé una eina imprescindible. De fet, alguns dels seus beneficis per als estudiants són la motivació, la millora de la comprensió, de la capacitat analítica i de síntesi, el desenvolupament de la imaginació i el pensament creatiu, l'empatia i l'estimulació del pensament crític.
Storytelling aplicat a l'aula
És innegable el poder de la narració per transformar l’aula. Si vols convertir la teva classe en una història que expliquin els alumnes amb entusiasme tingues en compte els següents consells a l’hora d’explicar els teus continguts.
Pensa en allò que els vols transmetre i connecta-ho al seu context, a la realitat en què viuen i l'entorn on conviuen. D'aquesta manera aconseguiràs que no vegin la teva assignatura com una cosa aliena que no els servirà per a res, sinó com un coneixement útil que poden aplicar a la pràctica.
Com a professor o professora, només tu coneixes als teus alumnes, així que construeix un relat amb un llenguatge que entenguin. No deixis de fer servir la fórmula estrella (plantejament, nus i desenllaç); és com la recepta de l’àvia, sempre funciona.
Impacte, emoció i provocació són els ingredients clau de les bones històries
Impactar, emocionar i provocar és el que has d'aconseguir amb la teva història. Només així captaràs l’atenció dels alumnes. En aquest punt els teus millors aliats són la creativitat, la veu i l'humor. Arrisca't a trencar amb allò tradicional presentant relats totalment inesperats, juga amb la teva veu per generar expectació, i utilitza l'humor per connectar emocionalment amb ells i que es produeixi una complicitat entre professor i alumne.
Arriscar també implica fer ús de tots els recursos al nostre abast per donar més vida a les nostres històries, així que aposta per relats dinàmics i multiplataforma; algunes de les propostes serien la creació d'històries audiovisuals amb imatges digitals animades o vídeos curts, les performances, l'art, la música, entre d'altres.
Per finalitzar, no oblidis que el propòsit principal de la teva història és aconseguir que els alumnes comprenguin els conceptes de la teva assignatura i reflexionin sobre això, per la qual cosa la història ha d'acabar amb un aprenentatge. El final no sempre ha de ser definitiu, pot ser obert, però és important que després de l'activitat dialoguis amb ells sobre les conclusions extretes.
Fonts:
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7440188
projecte trinchera
Sin Comentarios