El Nadal és una data celebrada arreu del món, ja sigui per motius religiosos o per influència cultural. Cada lloc té la seva forma de celebrar el dia, majoritàriament molt diferent de les celebracions que veiem a les pel·lícules. Les tradicions i costums solen estar estretament vinculats als valors i a la forma de pensar i actuar de cada poble. Hi ha països que inicien les festivitats (gastronòmicament parlant) el 24 de desembre, igual que fem aquí a Espanya, però també hi ha aquells que només celebren el 25 de desembre. L'excepció a aquesta regla són els països que segueixen la litúrgia ortodoxa, com Rússia i alguns països d'Europa Oriental, on el Nadal se celebra al gener, però també amb abundància a la taula! En aquest article us presentem una ruta gastronòmica nadalenca internacional, en la qual explorem una àmplia varietat de sabors de múltiples països de tots els continents.

Espanya compta amb una diversitat culinària destacable en el panorama internacional

Abans d'anar-nos-en a l'estranger, us expliquem una mica d'Espanya, on el sopar de la nit de Nadal (la nit del 24 de desembre) és l'esdeveniment familiar més gran de l'any. Si bé el menú sol variar segons la regió, alguns plats típics inclouen paella, mariscos, aus i dolços d'origen àrab, elaborats a base de mel i nous. Entre els dolços, destaquen el torró de Xixona, suau, o en la versió típica de la regió d'Alacant, més dur; i el massapà. No ens oblidem dels polvorons (galetes mantecades típiques de la regió d'Andalusia i la ciutat de Toledo), les neules (galetes fines i cruixents típiques de la regió d'Alacant), les casadielles (una espècie de pastissos preparats amb massa de farina de blat o de blat de moro, aromatitzada amb anís i farcits de nous i/o avellanes, típics de la regió d'Astúries), o els dolços típics del País Basc com la intxaursalsa o la goxua, a més dels panellets catalans i els paparajotes murcians.

Amèrica

Arrenquem la nostra ruta pel continent americà. Als Estats Units, la cuina nadalenca típica reprèn tradicions de Gran Bretanya, França, Itàlia i Mèxic. El sopar de Nadal, el 24 de desembre, sol incloure gall dindi, verdures i salsa de nabius. La mince pie, originària d'Anglaterra, també forma part de les tradicions del país. Aquest pastís es compon de massa de pasta de full i farciment de fruites seques. A més, una varietat de galetes nadalenques sol formar part del menú de la festa. Tot això va acompanyat d'eggnog, una beguda a base de llet, ou i sucre, amb un toc de nou moscada, que pot portar alcohol o no. Un altre aliment que no pot faltar, i que fins i tot s'ha incorporat a les decoracions de l'època, són les galetes de gingebre, amb forma de figura humana o de casa, decorades amb glassejat i dolços.

A Costa Rica el plat tradicional és el tamal farcit de carn de porc. Aquest plat és força comú també en altres regions del continent: Mèxic, Nicaragua, El Salvador i països propers.

Europa

Seguim amb Europa, on anem a un dels països amb més tradició gastronòmica: França. Aquí al sopar de la nit de Nadal també se l'anomena réveillon i comporta la preparació de plats diferents a cada regió del país. El foie-gras (paté de fetge d'oca) és un dels plats típics del Nadal, però el sopar sol incloure també ostres, salmó fumat, aus (gall dindi, oca o ànec), vieires i castanyes portugueses. A la regió de La Provença, el sopar tradicional inclou 13 tipus diferents de postres, el mateix nombre de comensals del Sant Sopar, és a dir, l'àpat final que segons els relats bíblics Jesús va compartir amb els seus apòstols a Jerusalem abans de la seva crucifixió.

A França qui trobi l'estatueta amagada en la seva porció de la Galette des Rois es converteix en el rei o reina de la casa per un dia

Entre les postres destaquen els pastissos gelats i cremosos, i la típica bûche de Noël, una espècie de braç de gitano de xocolata que, a Itàlia, s'anomena tronchetto di Natale. Un altre dolç típic per a l'ocasió és la Galette des Rois, el pastís dels Reis Mags, un dolç de massa fullada farcida de crema d'ametlles on s'amaga una petita estatueta. Qui la trobi en la seva porció serà el «rei» o la «reina» de la casa per un dia.

A Dinamarca amaguen una ametlla pelada al tassó de les postres, i qui la trobi rep un regal conegut com «el regal de l'ametlla»

A Dinamarca, el sopar tradicional de Nadal el protagonitza la flæskesteg (carn de porc rostida), acompanyada de moniatos cuits i salsa, i en l'actualitat, els rostits d'ànecs i oques també s'han tornat populars. Per a les postres, el dolç clàssic és el risengrød, un púding d'arròs amb crema, vainilla, ametlles i salsa calenta de cireres o fruits vermells. Tradicionalment, s'amaga una ametlla pelada al tassó de les postres, i qui la trobi rep un regal conegut com «el regal de l'ametlla».

A Alemanya, el Nadal se celebra els dies 25 i 26 de desembre amb un àpat força senzill que es compon principalment d’ànec rostit o carpa. Com a acompanyament, se serveixen patates, col i sauerkraut (col fermentada). També hi ha la tradició de preparar a casa les galetes d'advent, conegudes com a Plätzchen.

Àsia

És el torn d'Àsia i comencem amb un dels països més catòlics del continent: Filipines. Allà les festivitats comencen el 16 de desembre. Els venedors ambulants solen oferir diversos berenars típics d'aquesta temporada festiva, com el tsokolate (xocolata calenta) i el puto bumbong, un arròs tenyit de morat i servit amb mantega i coco ratllat endolcit amb sucre de canya. Després de la missa de mitjanit del 24 de desembre, el sopar sol constar de 12 plats, els més típics són el porc a la brasa o el pernil. Com a postres, se sol gaudir del kalamay, un dolç preparat amb llet de coco, sucre morè i arròs, que també pot portar mantega de maní o vainilla.

Japó celebra el nadal no per religió, sinó per influència cultural

Al Japó, tot i que la majoria de la població no és cristiana, també celebren el Nadal. Els joves solen quedar per sopar en restaurants o a les llars i preparen un sopar diferent cada any. En general, mengen pollastre rostit o fregit i de postres, un pastís comprat. El més famós és el pastís de maduixes amb crema chantilly, anomenat Christmas Cake (pastís de Nadal).

Àfrica

Saltem al continent africà, on la diversitat és la norma. Anem a Botswana, un dels països que celebren aquesta festivitat a nivell col·lectiu. El sopar típic de Nadal es compon d'arròs, amanides i pollastre fregit. De fet, aquest àpat se serveix en totes les cerimònies importants, com casaments, festes o qualsevol gran celebració.

Oceania

Finalment, acabem a Austràlia, un dels països que viuen aquest ambient en ple estiu austral, una experiència totalment diferent de l'europea. Per al sopar de Nadal els australians organitzen una barbacoa, on s'atipen de gambetes, carn i pollastre, i per acabar, serveixen gelat o sorbet (similar al nostre granissat). Atès que es troben a l'hemisferi sud, el Nadal australià cau a l'estiu, la qual cosa és un avantatge per als amants dels àpats campestres o a l'aire lliure.