La informació és poder. Aquesta és una de les afirmacions que tots assumim com a veritat, doncs l’experiència ens demostra que tenir informació verídica significa comptar amb més probabilitats de prendre decisions més encertades i de sobreviure en contextos de conflicte. Al mateix temps, que la ciutadania compti amb la informació correcta és un dels temors de les altes esferes que acaparen el poder. Per això, el periodisme, un dels oficis més vocacionals del món i també el més incòmode per als governs, és considerat actualment el quart poder, perquè controla la informació; però, encara veu amenaçada la seva llibertat d’exercici.

Lleis repressives, atacs verbals o físics i manca de consciència sobre el dret a la informació són alguns dels obstacles en l’exercici del periodisme que Dani Vilaró, portaveu d’Amnistia Internacional Catalunya, ens explica com a factors limitadors del dret a la llibertat de premsa.

Pregunta: Quins riscos comporta l’ofici de periodista arreu del món?

Resposta: La llibertat de premsa està atacada al món per diversos factors, un d’ells és un seguit de lleis que intenten limitar justament la informació i el treball dels periodistes, i l’altre serien els mateixos atacs que reben els informadors i periodistes. No només parlem de morts, sinó també d’assetjament en situacions en què s’amenaça o s’intimida el periodista impedint-li fer la seva feina. Penseu que al món  no només hi ha periodistes assassinats, sinó també periodistes empresonats. Parlem de més de 570 periodistes que actualment estan a la presó, i d’una tendència preocupant a l’espionatge i la vigilància dels periodistes i de la seva activitat.

Més de 570 periodistes a tot el món estan a la presó

P.: Tenen l’accés a l’educació i a la cultura un impacte en la llibertat de premsa?

R.: Sí, és evident que a més cultura i a més educació hi haurà uns índex de llibertat de premsa més alts en un país. El que hem d’entendre és que la llibertat de premsa no només és un dret vinculat al dret a la informació, sinó que també és un dret de la pròpia ciutadania a ser informada. Si els Estats garanteixen que hi hagi més educació, estarem creant les condicions perquè hi hagi una ciutadania cada cop més informada que reclami aquest dret, ja que molts cops la ciutadania no ho reclama, la qual cosa provoca una minva en la llibertat de premsa.  

La llibertat de premsa és també un dret de la pròpia ciutadania a ser informada

P.: Quin és l’estat de salut de la premsa en el nostre context?

R.: Catalunya i España formen part d’Europa, per tant formarien part d’aquest bloc on la llibertat de premsa té més salut que en altres zones del planeta, però també hi ha problemes. Un dels principals que hem detectat els últims anys és l’existència de la «llei mordassa», que dona més poder i arbitrarietat a la policia per imposar sancions, i això impacta directament en la feina que fan els periodistes en un context de manifestacions o de protestes al carrer. Encara segueix en vigor aquesta llei, a més darrerament s’ha perdut una oportunitat molt bona per derogar-la o reformar-la, i per tant l’entorn legislatiu segueix amenaçant la llibertat dels informadors per exercir la seva professió sense por a l’Estat espanyol i a Catalunya.

P.: Quins són els canvis que cal promoure per garantir una premsa més lliure?

R.: El primer punt seria derogar aquestes lleis repressives que molts governs autoritaris, siguin democràtics o no, estan desenvolupant per tal de limitar aquesta llibertat; desprès caldria prestar atenció a tota la qüestió de la ciutadania que comentàvem: tenir una ciutadania més informada, amb més educació, que reclami el dret a ser informada amb una informació veraç; i finalment s’han d’acabar els atacs a periodistes, l’assetjament, la intimidació, els atacs físics, les amenaces, perquè els professionals puguin fer la seva feina sense por i conservar la seva integritat física.

Font:

Inèdit Agencia