Reinventar la democràcia o defensar-la?

És la democràcia un sistema que cal defensar o un projecte que cal reinventar? Quines són les seves debilitats davant l'auge de l'extrema dreta? I quin paper juguen les noves generacions en tot això?

A Inèdit entrevistem el filòsof Amador Fernández Savater, que va participar a la Biennal de Pensament a Barcelona, que es va celebrar del 8 al 13 d'octubre a la ciutat comtal.

Pregunta: Cal defensar la democràcia avui dia?

Resposta: Em sembla que estem en una situació trampa. D'una banda, sí, cal defensar la democràcia davant onades reaccionàries que pretenen agreujar una situació ja precària i insostenible. No obstant això, el problema sorgeix quan defensar la democràcia significa alinear-se amb estructures que impedeixen el canvi i generen malestar, cosa que alimenta aquestes mateixes forces reaccionàries. Si entenem la democràcia com quelcom que ja està construït i que cal protegir davant un mal exterior, tenim un mapa mental equivocat. La democràcia és una cosa per fer, per construir, que s'ha d'expandir en la responsabilitat i la decisió ciutadana sobre tots els àmbits de la vida. Si ens limitem a una posició defensiva, estem en una situació perdedora. La democràcia ha de ser un projecte en constant construcció, un espai de conflicte, organització i participació col·lectiva.

P.: Com podem superar la sensació d'estancament que impera a nivell social?

R.: Realment, no sé si el pensament pot oferir una recepta de com fer-ho, però sí que crec que hem de pensar en el problema que impedeix que les energies socials, el desig i l'acció assoleixin autonomia respecte al món en què vivim. És fonamental separar allò que podríem anomenar l'energia del desig de la seva captura per la vida com a mercat. Mentre aquesta energia estigui dipositada en el mercat, en les seves promeses d'èxit i les seves tecnologies, no hi haurà espai per valorar altres coses, com el vincle social o la cura del món. Crec que el veritable repte té a veure amb alliberar el desig d'aquesta captura mercantil.

P.: Per què sembla que els discursos de l'extrema dreta repercuteixen més en la joventut actualment?

R.: És difícil generalitzar sobre els joves, però és cert que hi ha una certa vibració o ressonància entre sectors juvenils i les extremes dretes. He observat a les meves classes que, per a alguns adolescents, allò que consideren provocador o transgressor ha canviat. Recordo un episodi en què uns alumnes em van rebre cantant el «Cara al sol». Per a ells, això era una manera de provocar davant el que veuen com l'statu quo progressista. En la meva època, la transgressió s'expressava mitjançant moviments com el punk, però avui sembla desplaçar-se cap a símbols i gestos associats a l'extrema dreta. La pregunta que ens hem de fer és: què significa aquesta transgressió capturada per aquests discursos? Com hem d'interpretar-la i, més encara, com podem respondre-hi?

Font: Inèdit Agència.