El ramadà és el novè mes del calendari lunar islàmic, i és també el mes del dejuni per als musulmans i musulmanes de tot el món. Durant aquest cicle, que dura 29 o 30 dies segons el que trigui la lluna a transitar les seves 4 fases: quart minvant, quart creixent, lluna nova i lluna plena, els practicants de l'islam s'abstenen d'ingerir qualsevol tipus de substància (beguda, menjar o fumar) i de mantenir relacions sexuals durant les hores de sol.

El estudiants al nostre país dejunaràn un total de 14 hores diàries, de les quals la meitat seran a classe

Per als musulmans, es tracta d'un mes sagrat i beneït, perquè és el mes en què es van revelar els primers versicles de l'Alcorà, el llibre sagrat, al profeta Muhammad. És també el mes del perdó i de la reflexió, en què l'objectiu principal és enfortir la unió amb Déu, connectar amb el propi ésser per convertir-se en la nostra millor versió.

Fatiga, irritabilitat i set són sentiments tradicionalment associats al dejuni, però, per a la comunitat musulmana l'esforç val la pena, ja que es tracta d'una pràctica espiritual amb molt significat, que va més enllà de deixar de menjar i beure, i que molts estudiants musulmans a Espanya comencen aquest 23 de març.

Els beneficis del dejuni han quedat demostrats en múltiples estudis: millora la claredat mental, combat l'estrès, millora l'estat d'ànim i cura les addiccions. A més, sotmetre's físicament i psicològicament a la privació ensenya a gestionar la frustració, a valorar més allò que tenim, a ser més empàtics amb les persones amb pocs recursos, a ser més humils i, sobretot, a perseverar.

El dejuni del ramadà és una obligació per a tots els musulmans creients que siguin adults i estiguin sans

El dejuni del mes del ramadà és el quart pilar de l'islam, després de la creença en Déu i el seu missatger Muhammad, complir amb la pregària i donar almoina; cosa que el converteix en un acte obligatori per a tot musulmà creient que sigui adult i estigui sa. Estan exempts de dur-lo a terme els nens i nenes que encara no han arribat a la pubertat, els ancians, els incapaços físicament o mentalment de dejunar, les dones embarassades, les mares lactants, les dones menstruants i els viatgers. Això és perquè a l'islam la cura de la salut és primordial, i per això, quan salut i dejuni es fan incompatibles, es prioritza la salut.

El canvi de rutina és un dels reptes a què ens enfronta l'arribada d'aquest mes. Durant 30 dies passem de fer tres àpats principals diaris a tenir-ne només dos; l'esmorzar passa a realitzar-se abans de l'alba (conegut com a suhur), i el sopar (iftar), el moment més esperat, després de la posta de sol. Els dàtils són el fruit estrella amb què es trenca el dejuni, dels quals generalment se'n sol menjar un nombre imparell (3, 5 o 7) com marca la tradició profètica (sunna).

Aquest canvi pot passar factura normalment els tres primers dies fins que el cos s'hi acostumi. Mantenir uns hàbits saludables durant tot el mes és primordial. Els desajustos ocorren només quan les persones viuen de nit i dormen molt poc, com passa a molts països àrabs. No obstant això, el ramadà no vol dir això en absolut, és tot el contrari: vol dir cura, pauses reflexives i consciència. Durant aquest mes el nostre focus ha de dirigir-se al nostre interior, no centrar-se en les necessitats externes com el menjar, la roba o altres objectes materials.

Ramadà a les aules

Aquest any els estudiants a Espanya dejunaran un total de 14 hores, de les quals la meitat seran a classe. Dejunar i continuar amb el ritme d'estudi suposa un esforç addicional, ja que com explica Omaima, estudiant del grau d'Estudis Semítics i Islàmics de la Universitat Complutense de Madrid, es nota molt cansament, bàsicament pel canvi de rutina ja que ens aixequem abans de l'alba per fer el suhur i després de trencar el dejuni anem a fer el tarawih (els precs voluntaris de la nit que només es fan en ramadà). «Això afecta sobretot el meu rendiment, però no la concentració», explica.

Durant aquest mes de dejuni es deixa d'alimentar el cos per alimentar la ment i el cor, ja que aquest és l'objectiu; el ramadà és un mes espiritual, per educar la ment i el cos mitjançant l'abstenció, la paciència, la humilitat i l'autocontrol. És, tal com va afirmar el professor i periodista Houssein El Ouariachi en una entrevista, «una escola itinerant que torna cada any per recordar i arrelar la importància de la consciència, de l'espiritualitat, de no sucumbir al materialisme. Privar-se de menjar i de beure durant 30 dies és una manera excel·lent d'empoderar la llibertat, d'alliberar-se de la dictadura de la rutina, dels dictats dels instints».

A més, per als musulmans el dejuni és també «una barrera (una cuirassa i una protecció), així doncs, que el dejunant no digui obscenitats ni indecències i que no actuï amb ignorància i violència. I si una persona l'ataca o l'insulta que digui: “estic dejunant, estic dejunant”», com recull un dels hadices (dites de la tradició profètica).

Més flexibilitat horària i l'adaptació de les activitats que requereixin molta energia són les necessitats de l'alumnat musulmà durant el ramadà

La flexibilitat es presenta com una de les principals reivindicacions que l'estudiantat musulmà fa per al ramadà, ja que les hores de rendiment varien del tot. No és la mateixa l'energia la que tenim al matí que la que ens queda durant les darreres hores del dejuni. A més, com bé remarca Omaima, «els que estudiem lluny de casa sovint no arribem a temps de fer l'iftar en família i ens veiem obligats a trencar-lo pel camí o a classe amb aigua i alguna cosa dolça».

Així mateix, el descans és una necessitat urgent durant el dejuni, especialment en el cas de persones que passen llargues hores estudiant o treballant. Si bé generalment els joves poden rendir amb relativa normalitat, sí que hi ha una demanda per part de l'estudiantat que es tingui en compte la condició de persona en dejú a l'hora de plantejar certes activitats durant el final de la jornada, que és quan més repòs requereixen. Warda, estudiant de quart de l'ESO a Barcelona, comenta que li agradaria que s'adaptessin les activitats d'educació física: «per a les persones que no tenim l'hàbit de l'exercici o una bona condició física córrer en dejú resulta extenuant, jo l'únic que demano aquest mes és que hi hagi una sèrie d'exercicis que puguem fer i que no siguin tan intensos com els que fem habitualment. Hi ha moltes alternatives, però no s'aposta per elles; seguim amb els exercicis tradicionals de sempre».

En aquest punt, Warda també ha demanat que es tinguin en compte les necessitats dels estudiants durant les excursions que s'organitzin aquest mes. «És un mes de reflexió, de calma i connexió amb Déu i amb una mateixa, per això crec que ens han de respectar quan rebutgem anar a una excursió, especialment si es tracta d'una sortida que ens ocuparà la jornada sencera. Hi ha una franja del dia on necessitem estar en calma o fer una petita pausa per recuperar forces per a l'última part del dia, i a les excursions és impossible trobar un moment de relax». Per a Warda, l'ideal seria «evitar programar excursions obligatòries durant aquest mes, seria molt considerat per part de l'institut», assegura.

La comunitat musulmana és de les que tenen més presència a Espanya, juntament amb la catòlica, per la qual cosa es converteix en rellevant tenir en compte les necessitats de l'alumnat musulmà. De fet, a tot el territori espanyol hi ha més de 300 000 estudiants musulmans, i Catalunya és la comunitat amb més alumnes pertanyents a aquest col·lectiu.

Se sol·liciten espais per al prec i la meditació a la universitat

A la universitat una de les propostes sobre aquesta qüestió que més se sol·liciten és la designació d'un lloc de prec i de descans; una sala que serveixi de zona espiritual per a tots els estudiants, com existeix a moltes universitats angleses, nord-americanes o coreanes.

Una altra de les recomanacions a incorporar durant aquest mes als centres docents és oferir l'opció d'emportar-se menjar en carmanyoles quan se celebri una festivitat, de manera que l'alumnat musulmà en pugui gaudir a l'hora de trencar el dejuni. No són privilegis, sinó garantir-ne la inclusió en totes les activitats, sense fer-los sentir que la seva pràctica religiosa és condició d'exclusió. En el cas de centres escolars on els alumnes hi estan tot el dia, seria convenient habilitar una sala de descans on puguin acudir durant l'horari de menjar, i evitar així la incomoditat d'estar al menjador.

En aquest sentit, tenir en compte l'estudiantat musulmà durant aquest mes de dejuni no posa en perill la neutralitat del centre en matèria de religió, el fet és que no es pot obviar el bagatge religiós de l'alumnat, que pot tenir una manifestació visible fora de l'àmbit estrictament privat mitjançant elements com la forma de vestir o els hàbits alimentaris. La llibertat de practicar la pròpia religió o creença constitueix un dret humà fonamental, tal com ho estipula l'article 18 de la Declaració Universal de Drets Humans, i l'article 16 de la Constitució espanyola.

Espanya va signar un acord amb la Comissió Islàmica que dona dret als musulmans a demanar adaptacions tant a nivell laboral com educatiu

A més, l'Acord de Cooperació de l'Estat espanyol amb la Comissió Islàmica d'Espanya, signat l'any 1992, contempla la possibilitat, per a les persones practicants, de sol·licitar adaptacions tant a nivell laboral com educatiu; un dret del qual no se'n sol fer ús, bé per desconeixement bé per negligència.

Quan acaba el dejuni?

La durada d'aquest mes de dejuni és d'entre 29 i 30 dies, en què només una connexió profunda amb la consciència i una voluntat fèrria generen el canvi anhelat. La lluna i el sol són protagonistes en tot moment, ja que marquen l'inici i el final del dejuni. L'última acció que fan els musulmans abans de celebrar el final d'aquest mes és donar l'azaque, una petita donació a les persones més necessitades. Cal assenyalar que aquesta donació no és una almoina comuna, és una obligació a què les persones amb pocs recursos tenen dret. Normalment a Catalunya sol ser d'uns 6 € per persona. L'id al-fitr (festa del desdejuni) és la festa que anuncia la fi d'aquest mes de dejuni i abstenció, i que se sol celebrar estrenant roba nova, amb intercanvi de regals i amb un prec matutí d'agraïment en comunitat.

Ramadà Mubàrak!