Publicats els models d'examen de les PAU 2025 a Catalunya

La nova estructura de les proves d'accés a la universitat (PAU) a Catalunya introdueix modificacions significatives que busquen fomentar un aprenentatge més reflexiu i una expressió escrita rigorosa en totes les matèries. Entre els canvis més notables destaca un èmfasi en la correcció gramatical, que podrà penalitzar fins a 2 punts en cada examen, incloent les proves de ciències.

A partir del Decret 171/2022, el currículum de Batxillerat ha redefinit l'objectiu de les proves, allunyant-les d’una simple avaluació de coneixements. Ara, més enllà de l’acumulació de sabers, es pretén mesurar la capacitat dels alumnes per reflexionar, analitzar, argumentar i aplicar els seus coneixements a situacions reals.

Transitem vers un model d’avaluació més competencial, entenent per competències específiques aquells aprenentatges, capacitats i sabers que l’alumnat ha d’assolir i que són a la vegada la síntesi entre les competències clau i els sabers propis de cada matèria.

Estructura general de les PAU

Les PAU mantenen les seves dues fases tradicionals: la fase general, obligatòria, i la fase específica, voluntària. A la fase general, els estudiants hauran de realitzar cinc exàmens: Llengua i Literatura Catalana, Llengua i Literatura Castellana, Llengua Estrangera, i escollir entre Història o Història de la Filosofia, a més d'una matèria de modalitat específica. La qualificació per accedir a la universitat ponderarà la mitjana del Batxillerat (60 %) i la fase general (40 %), assolint un màxim de 10 punts. Aquells que desitgin millorar la seva nota podran presentar-se a la fase específica en fins a tres matèries, amb una puntuació màxima de 14 punts.

Ja no hi ha lectures obligatòries

Una de les novetats d’aquesta convocatòria és l'eliminació de lectures obligatòries comunes en els exàmens de Llengua i Literatura Catalana i Castellana, donant a cada centre educatiu llibertat per escollir els textos literaris. Amb aquesta mesura, es pretén que cada institució adapti les lectures a les seves necessitats i context. Com a conseqüència, les preguntes de comprensió lectora perden pes a l'examen, reduint-se de 4 a 2 punts, mentre que s’afegeix un apartat de coneixements literaris, amb preguntes sobre mètrica, figures retòriques i temes generals de literatura.

Per exemple, en el cas de les proves de Llengua Catalana i Castellana, podem trobar el següent:

• Comprensió lectora: ambdues proves comencen amb un exercici de comprensió de textos complexes, que pot incloure temes científics, tècnics o literaris. En català, per exemple, aquesta secció està valorada en 2 punts i avalua la capacitat per sintetitzar i entendre idees centrals.
• Estudi de la llengua i reflexió lingüística: en aquesta secció, els estudiants han de demostrar els seus coneixements gramaticals i d'estructura textual. Els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics tindran penalització: -0,5 per cada error fins a un màxim de 2 punts (1 punt en cas de llengües estrangeres).
• Expressió escrita: amb una puntuació de 3 punts, aquest apartat exigeix que els estudiants redactin textos argumentatius o d'opinió, demostrant coherència, cohesió i un ús adequat del vocabulari. Aquest tipus d'exercicis reflexa la importància de saber construir i comunicar idees de manera clara i estructurada.

La presentació, coherència, correcció gramatical, lèxica i ortogràfica tindrà més pes

Segons comuniquen des del departament, les preguntes de resposta tancada no són superiors al 30 % de la qualificació, i a més de l’adequació de la resposta a allò que se sol·liciti en els enunciats, també caldrà valorar la presentació, coherència, correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

A més de les proves de llengua, altres assignatures també reflecteixen un canvi d'enfocament vers les competències. En Història, per exemple, l'examen és menys memorístic i més orientat a l'anàlisi, es divideix en quatre blocs d'igual valor (2,5 punts cadascun) i combina preguntes tipus test amb preguntes de desenvolupament. Per exemple, un dels exercicis resa: «Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics». En cadascun dels exàmens d’aquesta assignatura es garantirà la presència equilibrada de preguntes d'àmbit català i espanyol.

Un examen igual per a tots

En aquesta ocasió, l’estudiantat compta amb un únic model d’examen. És a dir, per cada matèria hi ha una sola opció d’examen, per tal que els alumnes no puguin descartar temari. Tot i això, cada examen tindrà diferents apartats i cadascun oferirà la possibilitat d’escollir entre diverses preguntes.

Amb la finalitat d’adaptar l'avaluació a les competències actuals, el nou model de PAU incorpora un percentatge significatiu de preguntes que requeriran reflexió i anàlisi. La intenció és avaluar no només el coneixement factual, sinó també la capacitat de l'alumnat per relacionar conceptes i aplicar un pensament crític. D'aquesta manera, s'espera que els estudiants demostrin una comprensió profunda i crítica dels continguts, superant l'enfocament tradicional basat únicament en la memorització.

Les PAU a Europa

La reforma de la selectivitat a Espanya, encaminada cap a un model d’avaluació per competències, busca modernitzar el sistema educatiu, passant de proves memorístiques a un enfocament que valori més la comprensió, el pensament crític i la capacitat d’aplicar coneixements. Aquest canvi segueix les recomanacions d’organismes internacionals i s’inspira en models d’altres països europeus. Aquesta reforma pretén, per tant, adaptar el sistema a aquestes tendències europees, en un intent de crear una avaluació que reflecteixi millor les habilitats pràctiques i el potencial real dels estudiants.

A l’estudi de HAZ, Alianza por la Educación, s’analitzen les claus per una prova més competencial i menys memorística. En aquest informe, Cuaderno sobre aprendizaje competencial en el Estado español: diagnóstico y recomendaciones para una transformación curricular exitosa, es reflecteixen les estratègies adoptades per altres països europeus.

França: Baccalauréat (Bac)

Des de la seva reforma el 2021, el Bac consta de cinc exàmens, dels quals quatre són escrits i un és oral. Els estudiants han de presentar-se a exàmens en Llengua i Literatura francesa, Filosofia i dues assignatures d'especialització triades segons la seva orientació acadèmica.

Els exàmens escrits solen tenir una durada d’entre 4 i 5 hores. Es plantegen preguntes obertes que requereixen raonaments complexos, integració de conceptes i una estructura argumentativa sòlida. La prova oral, en la qual es defensa un projecte d'especialització, dura uns 20 minuts i permet als estudiants demostrar habilitats orals i d’anàlisi crítica.

Aquest examen permet valorar la capacitat d’anàlisi, la comunicació efectiva i l’aplicació pràctica dels coneixements, reduint la dependència de la memorització.

Itàlia: Esame di Stato o Maturità

La Maturità, reformada el 2019, inclou exàmens de Llengua Italiana i una assignatura d’especialitat. A aquests exàmens escrits s’afegeix una entrevista oral en la qual l’alumne ha de demostrar els seus coneixements i la seva capacitat de reflexió sobre el material estudiat durant el curs.

Cada prova escrita té una durada aproximada de 6 hores, amb redaccions i preguntes complexes que requereixen argumentació i anàlisi de temes interdisciplinaris. L'entrevista oral dura entre 20 i 30 minuts, i permet als estudiants presentar projectes o explicar temes específics, emfatitzant l'aplicació pràctica de coneixements.

La Maturità busca que els estudiants demostrin un coneixement profund i habilitats de comunicació i pensament crític, integrant els coneixements apresos de manera pràctica.

Regne Unit: A-Levels

Els A-Levels se centren en tres o quatre assignatures escollides per l’estudiant, relacionades amb els seus interessos acadèmics i les seves futures metes professionals. Des del 2018, l’enfocament ha estat potenciar l’especialització i la comprensió avançada de temes específics.

Cada examen pot durar fins a 3 hores, s’hi inclouen redaccions, estudis de casos i preguntes d’anàlisi. Aquests exàmens posen un fort èmfasi en l’especialització i l’aplicació de coneixements a problemes específics.

El sistema A-Levels fomenta una comprensió profunda de cada assignatura, valorant habilitats d’anàlisi, resolució de problemes i comunicació.

Portugal: Exame Nacional do Ensino Secundário (ENES)

La prova ENES avalua Llengua Portuguesa i tres assignatures d’especialització que l’estudiant selecciona en funció de la seva futura carrera universitària. Cada examen té una durada d’entre 2 i 3 hores i combina preguntes de desenvolupament i anàlisi, a més d’exercicis d’aplicació pràctica que busquen reduir la memorització mecànica i enfocar-se en el raonament crític.

Amb aquest model, Portugal intenta assegurar que els estudiants puguin aplicar els seus coneixements de forma pràctica, promovent una educació centrada en habilitats transferibles i en l’adaptació a situacions diverses.

Grècia: Panhellenic Exams

A Grècia, els Panhellenic Exams permeten als estudiants triar quatre assignatures que reflecteixin la seva futura àrea d'estudis a la universitat. Els exàmens s’adapten al perfil acadèmic desitjat i atorguen un espai important a l’especialització.

Les proves duren generalment 3 hores cadascuna i inclouen preguntes d’anàlisi en profunditat, redacció de textos i, en algunes àrees, resolució de problemes aplicats. Les preguntes es dissenyen per avaluar la comprensió profunda dels temes, alentant els estudiants a reflexionar i relacionar conceptes.

Els Panhellenic Exams tenen un enfocament competencial, ja que promouen un aprenentatge reflexiu i adaptat als interessos de l’estudiant, la qual cosa fomenta habilitats crítiques i analítiques.

Accedeix en aquest enllaç als models d’examen de les PAU 2025 a Catalunya: https://universitats.gencat.cat/ca/proves-acces-PAU-PAP/materies-pau/