Propòsits en educació per a l'any nou
2023, un any marcat per l'agenda legislativa
L'any 2023 es perfila com un any carregat de canvis a Espanya. Els més de 8 milions d'estudiants d'aquest país veuran, ben aviat, un sistema educatiu totalment transformat, gràcies als canvis legislatius que s'estan duent a terme, i a la incorporació de noves metodologies educatives que són tendència aquesta dècada.
En la nostra era, les empreses i el sistema educatiu demanen individus amb una formació enfocada en la digitalització, el desenvolupament de la creativitat i l'educació social i intercultural, demandes que requereixen un canvi de paradigma en l'educació, que comporta nous plantejaments, noves maneres d'ensenyar i d'aprendre. Aquest 2023 és l'any que dona pas a aquest canvi a les escoles, i com a tal presenta una sèrie de reptes que recopilem en aquest article.
1. Aplicació total de la LOMLOE
La LOMLOE (Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre) és la nova llei d'educació que va aprovar el govern el 2020 i l'aplicació de la qual s'està duent a terme de manera gradual a les escoles i instituts. Aquesta nova llei, que deroga la LOMCE i modifica la LOE, posa un èmfasi especial en els valors i l'ètica dels estudiants. Concretament, s'estableix un marc de tolerància i llibertat, i es fomenta la igualtat de drets i la no-discriminació. Aquesta llei té com a meta i com a repte principal l'Agenda 2030 i s'enfoca en la responsabilitat individual, l'educació per la pau i la no-violència, l'educació afectivosexual, l'educació en sostenibilitat i transició ecològica, els mèrits personals i el respecte vers altres cultures.
Els professors puntuaran cada alumne pel seu grau de desenvolupament de les competències
A nivell educatiu, l'alumnat treballarà per competències i serà avaluat segons el grau de desenvolupament de les competències esmentades. Els continguts s'ensenyaran mitjançant situacions d'aprenentatge contextualitzades que fomentin l'adquisició de sabers bàsics per a la vida, la resolució de problemes reals, i el desenvolupament de projectes en equip.
Així mateix, la LOMLOE fa importants modificacions en l'organització i l'estructura del sistema educatiu. D'aquesta manera, estableix que durant l'ensenyament obligatori només es podrà repetir curs un màxim de dues vegades, i de manera excepcional també a 4t d'ESO encara que ja s'hagi arribat al límit. A més, elimina els exàmens finals en totes les etapes, i s'incorpora l'educació en valors cívics i ètics com a assignatura obligatòria tant a primària com a secundària.
Primària es divideix en tres cicles de dos cursos cadascun, i els continguts es distribueixen en sis àrees d'estudi: coneixement del medi natural, social i cultural; educació artística; educació física; llengua i literatura; llengua estrangera; i matemàtiques. Es permet a les administracions educatives afegir una segona llengua estrangera, una altra llengua cooficial, o una matèria de caràcter transversal.
El nou currículum té com a enfocament el Disseny Universal d'Aprenentatge
A secundària les matèries es divideixen en comunes i optatives, l'assignatura de religió no tindrà alternativa, i a 4t ja no hi haurà diferents itineraris a escollir, tot i que els alumnes podran triar fins a tres matèries dins una selecció. Es posa èmfasi en la incorporació de l'enfocament DUA (disseny universal d'aprenentatge), un model per a l'educació inclusiva que adopta un currículum més flexible que s'adapta a les necessitats i capacitats de l'alumnat, i es promou la realització de projectes de tota mena (de recerca, emprenedors, professionals i personals, tecnològics, audiovisuals, comunitaris, culturals…). L'ESO és també un dels cicles educatius en què hi són presents les avaluacions de diagnòstic, que es començaran a aplicar el proper curs 2023-2024.
Pel que fa a batxillerat, té com a objectiu afavorir la capacitat de l'estudiant per aprendre per si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes de recerca adequats. S'hi afegeix una nova modalitat, el batxillerat general, on es barregen continguts del científic, social i humanístic per tal de proporcionar una visió de 360º a l'alumnat. A més, podran convalidar el batxillerat els que tinguin un títol de tècnic en FP, en arts plàstiques i disseny, o que hagin superat els ensenyaments professionals de música o de dansa, amb l'únic requisit d'aprovar les assignatures comunes de batxillerat.
Pel que fa a l'FP (Formació Professional), la LOMLOE planteja un sistema integrat de formació que contempla tant l'FP del sistema educatiu com l'FP per a l'ocupació. D'aquesta manera, el nou sistema permet a cada persona establir un itinerari personal i estratègic en funció dels seus objectius, gràcies als 5 graus de qualificació acumulables i ascendents que estableix.
Durant aquest curs 2022-2023, els canvis de la nova llei s'han aplicat en els cursos imparells (1r, 3r i 5è de primària; 1r i 3r d'ESO; i 1r de batxillerat i FP), mentre que al curs següent serà el torn dels parells. Per aquest any, doncs, el repte dels docents rau en la preparació dels continguts, que a partir d'ara s'ha de fer seguint les directrius que marca el nou currículum acadèmic i aplicant l'aprenentatge per competències com a metodologia d'ensenyament.
2. Avançar en la implantació de la nova selectivitat
La nova selectivitat que el Ministeri d'Educació ha dissenyat a mida de la nova llei d'educació (LOMLOE) s'implantarà també de manera gradual a partir de l'any que ve (2024), tanmateix, aquest 2023 serà un any decisiu per a la nova PAU: aquesta primavera deu autonomies realitzaran una prova pilot als seus alumnes de 1r de batxillerat per detectar possibles punts de millora de la nova modalitat d'examen, de manera que a l'estiu estigui el més a punt possible per als primers exàmens del 2024.
L'estructura de la nova selectivitat es planteja en dues fases: accés i admissió. A la fase d'accés, els estudiants s'examinaran d'una matèria específica del batxillerat que han triat, i de la prova de maduresa, que constarà d'un dossier format per una sèrie de documents (textos, imatges, infografies, gràfics, taules, audiovisuals, etc.) que giraran al voltant d'un mateix tema. Amb aquest material, l'alumnat haurà de fer una anàlisi des de diferents perspectives i respondre tres tipus de preguntes: tancades, semiconstruïdes i obertes, que estaran redactades en castellà, anglès i llengua cooficial, i que s'hauran de respondre en l'idioma que es demani. A la fase d'admissió l'estudiant haurà de triar dos exercicis entre les assignatures comunes o específiques.
3. Aprovació de la LOSU
La LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari) és la nova normativa que proposa el govern a les universitats espanyoles, i que té com a objectiu la consecució d'una universitat de qualitat, accessible, equitativa i internacionalitzada. Per això aquesta llei incorpora canvis substancials en el model de contractació, en el finançament, la formació, la carrera acadèmica, la internacionalització, la governança, i en els drets de la comunitat universitària. De moment, aquesta llei ha superat el tràmit parlamentari.
La LOSU vol acabar amb la precarietat laboral del sistema universitari i facilitar l'escalabilitat en la carrera acadèmica
Amb l'objectiu d'eliminar la precarietat del sistema universitari, a la LOSU es converteixen les places temporals en indefinides, es recupera el significat original de la figura del professor associat amb un màxim de 120 hores lectives, que tindrà com a única funció aportar els seus coneixements en aquelles matèries en què la seva experiència professional sigui rellevant, es milloren les condicions laborals del PDI (Personal Docent i Investigador), i s'estableixen facilitats perquè el professorat temporal pugui promocionar en la carrera acadèmica. De fet, la LOSU també agilitza aquesta carrera dividint-la en tres etapes: accés, estabilització i promoció.
Així mateix, per fomentar la formació contínua, s'establiran títols propis de formació mitjançant modalitats diverses, com ara micrograus, microcredencials i altres programes de curta durada que tindran reconeixement acadèmic. A més, aquestes formacions podran ser becades per les administracions i el govern.
Per primera vegada, la LOSU ha fet possible que la internacionalització constitueixi una prioritat reflectida en una normativa, un objectiu per al que ha creat una nova figura de professorat distingit la tasca del qual és atraure docents de prestigi acadèmic i investigador, tant nacionals com de l'estranger.
Finalment, pel que fa als drets de la comunitat universitària, aquesta nova llei estableix que totes les universitats comptin amb plans d’igualtat, mesures per eliminar la bretxa salarial i protocols contra qualsevol tipus de discriminació i assetjament, a més de crear unitats d’igualtat i de diversitat, en què es garantirà la paritat. Així mateix, la LOSU exigeix que les unitats d'atenció a la diversitat tinguin un servei d'atenció a la discapacitat i disposin d'un pla d'inclusió i de no discriminació, i que les universitats fomentin estudis propis adaptats a persones amb discapacitat intel·lectual o d'altra índole.
4. Avançar amb la futura Llei d'Ensenyaments Artístics Superiors
L'entrada en vigor de la LOMLOE fa imprescindible el plantejament dels enfocaments de les lleis de la resta d'ensenyaments, per adaptar-les al mateix paradigma. Per això, després de la consulta pública l'estiu passat, aquest any el govern té com a repte avançar amb la proposta normativa per a la regulació de les condicions bàsiques per a l'organització dels ensenyaments artístics superiors. El novembre passat va presentar un document base al Consell Superior, per la qual cosa se'n preveu l'aprovació per a la primavera. De moment, els punts clau d'aquesta proposta de llei apunten a un acostament més gran d'aquests ensenyaments a la universitat mitjançant la creació d'un campus de les arts, i al foment de sinergies en l'àmbit de la cultura establint convenis amb museus o teatres. Així mateix, quant a l'alumnat, destaca l'objectiu d'atorgar-los la mateixa consideració que als estudiants universitaris a efectes de convocatòries i en l'accés a beques i ajuts, a més d'afavorir-ne la mobilitat, mitjançant programes d'intercanvi o formació dual.
Bibliografia i referències:
LOMLOE
https://educagob.educacionyfp.gob.es/lomloe/ley.html
Decret que regula la nova selectivitat
LOSU
https://www.congreso.es/public_oficiales/L14/CONG/BOCG/A/BOCG-14-A-111-1.PDF
Avantprojecte de Llei d'Ensenyaments Artístics Superiors
Sin Comentarios