Com gairebé sempre la por sorgeix per desconeixement, doncs no es tracta de què els nens no juguin ni interactuïn desenvolupant les seves habilitats psicomotrius sinó de què desenvolupin les habilitats necessàries per poder aprendre més fàcilment en cursos superiors conceptes i processos que requereixen del pensament lògic.

Per resoldre alguns dubtes entrevistem Jordi Rubio, emprenedor i desenvolupador informàtic que ha col·laborat en projectes internacionals i solucions d'enginyeria informàtica. No obstant això, com ell mateix explica, l'experiència laboral més transformadora va ser haver d'enfrontar-se  als seus més de 300 alumnes de secundària per impartir classes d'informàtica.

Imatge: Jordi Rubio a les instal.lacions de CodedArena

Gràcies a aquesta experiència com a professor d'informàtica i tecnologia va entendre el repte que significa impartir una assignatura en la qual hi ha tantes variables en el seu context: la diversitat de coneixements dels alumnes, la diferència de recursos i accés a dispositius de cada família i el material educatiu i els coneixements de què disposa un professor d'informàtica.

Tot això el va portar a desenvolupar, fa ja tres anys, CodedArena (@codedarena), una plataforma educativa per aprendre a programar, on els professors, assistits per intel·ligència artificial, tenen la possibilitat d'ensenyar de forma personalitzada, permetent a cada alumne aprendre mentre juga i es diverteix.

Pregunta: Jordi, com podem introduir la programació en el primer cicle d'educació infantil?

Actualment s'està introduint el pensament computacional en aquestes edats, si bé no de la mà d'un llenguatge de programació, sinó de la mà de la robòtica, molt més visual i tangible. El pensament computacional és la base de coneixement per poder afrontar els llenguatges de programació més endavant.

Els llenguatges de programació contenen alguns obstacles que costa afrontar en aquestes edats. Són abstractes, en general la forma d'utilitzar-los és rígida i poc intuïtiva, i alterar l'ordre dels elements porta a errors la resolució dels quals no és evident. D'altra banda, els llenguatges de programació porten associats coneixements matemàtics, que en aquesta etapa són complicats.

"El pensament computacional és la base de coneixement
per poder afrontar els llenguatges de programació més endavant"

Plataformes que utilitzen el llenguatge de programació visual Scratch han fet més intuïtius i menys abstractes els elements base de la programació. No obstant això, funciona bé en certes etapes de primària, difícilment en educació infantil.

P.: Hi ha famílies que aparten els seus fills menors de 10 anys de dispositius electrònics. Es pot aprendre a programar d'una forma diferent i positiva?

És important distingir entre utilitzar i crear. Utilitzar bé dispositius mòbils no implica coneixement. Les aplicacions estan dissenyades per ser intuïtives i captivadores, però no exerciten habilitats d'aprenentatge. Segresten la nostra atenció, el nostre temps, i sobretot el temps que en aquestes edats podrien destinar a desenvolupar la seva creativitat.

Perquè una aplicació sigui útil, ha de permetre desenvolupar la creativitat, el coneixement, ajudar a formar-nos com a persones, ens ha de permetre invertir el nostre temps en quelcom productiu. Una plataforma que ajunti diversió mitjançant un videojoc i aprenentatge de programació és un exemple de temps ben invertit. Crees, et formes, et diverteix, t'esforces… És una combinació perfecta.

"Perquè una aplicació sigui útil, ha de permetre desenvolupar la creativitat"

P.: Què està passant en altres països, com es viu aquesta realitat?

A molts països la programació i el pensament computacional ja estan dins el currículum educatiu per llei, com les matemàtiques o la història, des de primer cicle de primària. En molts altres, per exemple a la majoria de països europeus, estem a l'avantsala de la legislació. Els països tenen dotacions pressupostàries per formar els professors.

En resum, la majoria de països ja han entès que la formació tecnològica i computacional és necessària en el sistema educatiu, i els passos que estan seguint en general són molt semblants.

P.: Quin paper juga el professor i el centre educatiu? Els professors no són informàtics, com poden ensenyar a programar en llenguatges com Python o Java?

Precisament la formació i falta d'experiència dels professors és el principal obstacle a tots els països.

"Si em llegeixo un llibre de música, no em converteixo en músic. Si un professor es llegeix un llibre de Python, no sap Python"

Programar és un art. Necessites coneixements i experiència, anys d'experiència. Em pots donar un bloc de marbre, un cisell i un martell, i sabré colpejar amb el martell el cisell, i dirigir l'impacte al bloc de marbre, però segur que no creo una escultura. Un professor que faci un curs de formació de Python, per exemple, i es llegeixi un llibre, quan els seus alumnes arribin amb desenes d'errors diferents d'allò més variats i estranys, sense l'experiència necessària no els sabrà donar una solució. Aquest és el principal problema a tots els països. Per aquest motiu hem creat una plataforma que ajuda els docents a introduir la programació d'una forma senzilla, sense haver de ser experts en la matèria.

P.: Com es transformarà la manera d'aprendre a les escoles després d'aquesta crisi sanitària global?

Als països tecnològicament més avançats i amb millors polítiques de compaginació de vida familiar i professional, bé. És com les empreses que ja treballaven de forma remota, i l'impacte de la crisi pel que fa a la seva productivitat ha estat menor.

Als països més conservadors, serà més complicat. No hi ha cultura ni experiència digital, estudiants a casa i pares a la feina, centenars de plataformes educatives en línia naixent de la nit al dia, de manera oportunista, creant més caos que beneficis.

Queda molta feina per fer i la nostra forma d'ajudar és facilitant que els joves, més que usuaris, siguin creadors de tecnologia.

Més informació: 

Sumtic Edtech

CodedArena