Podrien sobreviure a la selva nens de ciutat?
Una història que obliga a reflexionar sobre les capacitats dels nens
Hi ha ocasions en què Instint i coneixements poden ser la nostra única salvació. Fa més d'un mes que Colòmbia va iniciar l'operació «Esperança», una operació de rescat de quatre germans menors d'edat de la comunitat uitoto* que es van perdre enmig de la selva amazònica.
Els adults moren en un accident aeri enmig de la selva i els quatre nens inicien un viatge de retorn que va durar 40 dies
De camí a San José del Guaviare, una zona selvàtica amb opcions limitades de transport i on són habituals els viatges en avioneta, un problema al motor va provocar un accident que va fer descendir l'aparell enmig de la selva. La mare, el pilot i el líder comunitari que els acompanyava van morir, i només van quedar els quatre nens: Lesly Mucutuy (13 anys), Soleiny Mucutuy (9 anys), Tien Noriel Ronoque Mucutuy (4 anys) i Cristin Neriman Ronoque Mucutuy (11 mesos).
Així va ser com van iniciar una cursa de supervivència enmig d'una selva espessa i inhòspita en la qual no es veu més enllà de 20 metres de distància, amb pluja més de la meitat del dia, i on els raigs del sol a penes arriben a filtrar-se entre els arbres.
El 9 de juny, Colòmbia i el món van rebre l'extraordinària notícia de la seva troballa amb vida. Durant 40 dies els quatre nens van dormir i van menjar a l'empara dels arbres, amb perills sotjant entre les ombres, però, tot i així, van aconseguir sortejar els jaguars, ocelots, serps i plantes verinoses fins a trobar, per fi, la connexió amb l'exterior.
Els quatre nens van poder sobreviure menjant una mica de fariña (farina de iuca) que hi havia a bord de l'avió accidentat i rescatant alguna cosa del menjar que llançaven a l'atzar els helicòpters de l'exèrcit que els buscaven sense pausa.
Van buscar llavors, fruites, arrels i plantes comestibles per sobreviure
En tot moment van seguir el rastre de l'aigua, per evitar defallir per manca d'hidratació i també amb l'objectiu i l'esperança de poder trobar algun poblat de les comunitats originàries. Quan se'ls va acabar la farina de iuca van buscar llavors, fruites, arrels i plantes que havien identificat i sabien que eren comestibles.
Les comunitats originàries consideren que els seus ancestres van protegir els nens a la selva
Experts pertanyents a comunitats originàries també parlen de la força espiritual; de fet, en una entrevista l'expert en cures de la selva Alex Rufino afirma que el concepte «perdre's» no és una concepció que es contempli des de la cosmovisió de les comunitats originàries, ja que, segons explica, tenen la creença que quan les persones moren les seves restes es converteixen en arbres, precisament l'ésser viu que governa en aquest hàbitat; la qual cosa significa que els nens es trobaven en companyia dels seus ancestres.
Aigua i orientació, les eines de la Lesly per mantenir amb vida els seus germans
Així, l'aigua i l'orientació van ser bàsics per a la supervivència durant aquests 40 dies. La història d'aquests infants, liderats per una adolescent de 13 anys, posa de manifest la importància dels sabers ancestrals que encara preserven les comunitats originàries, i també la capacitat dels infants de trobar sortides en moments de crisi. Precisament, gràcies a aquests ensenyaments ancestrals els nens han pogut sobreviure, així ho afirma també en una declaració als mitjans l'espanyol Gabriel Blanco, que porta anys ensenyant a sobreviure en llocs hostils.
Els ensenyaments ancestrals i la seva experiència de saber situat van evitar una possible mort dels infants
D'altra banda, el coneixement de la selva que tenen els menors ha estat el seu major avantatge en aquesta lluita contra les inclemències del temps i els perills del bosc. Es tracta d'una família oriünda d'Araracuara, un poble situat al cor de la selva amazònica, que el segle passat va ser lloc de desterrament per a criminals, però que amb el temps van habitar famílies de convictes i exconvictes, fent del lloc una llar. Les generacions que hi van créixer, com és el cas de Lesly Mucutuy i els seus germans, van aprendre a conviure en sintonia amb la resta d'éssers vius que formen part d’aquest hàbitat.
Per a ells el terreny pantanós, la bosquina, les colobres, els jaguars i les plantes verinoses no suposen reptes insuperables, doncs formen part del seu dia a dia. Viure en aquest entorn els va fer coneixedors dels secrets de la selva: els va ensenyar a orientar-se amb els raigs del sol que es filtren entre la bosquina, reconèixer els camins transitables per les branques trencades, els fongs comestibles i les plantes verinoses.
Sovint, infravalorem la capacitat dels nens i nenes per superar les adversitats, però, la història de supervivència de la Lesly i els seus germans ens recorda que el saber situat, és a dir, el que prové de l'experiència viscuda, pot ser el nostre gran aliat davant els reptes més difícils de les nostres vides. El coneixement teòric pot servir d'introducció en algunes disciplines, però no hi ha millor eina per a la supervivència humana que ser coneixedors també de la pràctica, ja sigui mitjançant les pròpies vivències o per mitjà dels ensenyaments ancestrals que algunes comunitats encara preserven, afortunadament.
Reflexió sobre l'aculturació i els aprenentatges de la cultura occidental
Aquesta aventura d'uns nens indígenes sobrevivint en condicions de naturalesa extrema ens fa qüestionar allò que transmetem als nostres fills per mitjà del procés que anomenem educació. La cultura occidental liderada per un sistema educatiu digitalitzat en excés i que ensenya d’esquena a la natura construeix éssers tecnològics febles davant condicions naturals i sense sentiment de pertinença comunitària. A Occident s'ensenya a aconseguir coses, reptes i un benestar que obliga a digitalitzar-se per poder-ne gaudir. Per desgràcia, els indicadors d’èxit acadèmic no reconeixen cap dels valors que porten de sèrie els nens protagonistes d’aquesta història. No servirà de res saber de plantes o de trobar aigua en un bosc humit per entrar a qualsevol de les prestigioses universitats o centres educatius d'Occident. Tampoc no els servirà com a idioma parlar la llengua dels seus progenitors i avantpassats que ha sobreviscut milers d'anys. Aquests nens són considerats analfabets a qualsevol de les escoles on teniu escolaritzats els vostres fills si no parlen i escriuen correctament l'idioma castellà o anglès, o qualsevol altre idioma reconegut per la comunitat internacional. És una prova de què el coneixement «veritable» defensat per molts professors no només no existeix, sinó que és una gran fal·làcia. Allò que sembla una crítica antisistema és una realitat constatable que porta al procés d'aculturació de comunitats que s'esforcen perquè els seus fills entrin en els sistemes educatius estandarditzats, cosa que comporta el preu de perdre les seves cultures i coneixements ancestrals, quelcom que avui s'està començant a valorar, però el temps no juga a favor d’aquestes cultures precolombines.
Més informació:
* Comunitat uitoto o witoto, o murui-muinane, són una ètnia o poble indígena de l’Amazònia colombiana i peruana. Es troben dispersos per diverses regions de l'Amazones, representen un 5 % de la població de Colòmbia. Les plantes i les herbes de la selva són fonamentals per a la cultura comunitària. L'explotació del cautxú en aquesta zona a principis del segle XX va acabar amb més de 40 000 membres d'aquesta comunitat, però alguns van allunyar-se dels processos de conquesta i colonització i gràcies a això han pogut sobreviure fins l'actualitat.
Cronologia del rescat:
Article escrit de forma col·laborativa:
Sin Comentarios