Inicio Va de cine Poden els fills denunciar els pares per haver-los donat la vida?
España   Catalunia

Poden els fills denunciar els pares per haver-los donat la vida?

Filosofia de l'antinatalisme

Imatge: Zain, el protagonista principal, juntament amb Yonnas, un nadó d'origen etíop que l'acompanya en la seva supervivència pels carrers de Beirut. Font: Sony Pictures, escena de la pel·lícula Cafarnaüm (2018).

Fins ara, no hi ha precedents legals sòlids que donin suport a demandes reeixides d'aquest tipus

La majoria dels sistemes legals al món no contemplen la possibilitat que algú pugui demandar els seus pares simplement per haver-lo concebut i donat a llum. Els arguments en aquest tipus de demandes solen basar-se en conceptes filosòfics més que no pas en bases legals sòlides. Els defensors de l'antinatalisme sostenen que, atès que els futurs fills no poden consentir el seu propi naixement, és èticament incorrecte imposar-los la vida i els patiments inevitables.

La pel·lícula Cafarnaüm (títol original, Capharnaümaka) de l'any 2018, dirigida per Nadine Labaki, una actriu i directora libanesa amb premis internacionals, descriu el curt però atzarós camí de vida que va portar Zain, un nen de 12 anys, a demandar els seus pares per haver-li donat la vida. La pel·lícula és terriblement descriptiva i marcada per la línia documental mostra les condicions de vida d'un nen en un barri d'extrema pobresa al Líban. La manca de cura i protecció dels pares que venen les filles quan tenen la primera regla i obliguen a treballar els fills homes de qualsevol cosa provoca que els seus fills no tinguin ni tan sols identitat administrativa reconeguda, no poden ser atesos sanitàriament i, en definitiva, no existeixen a la societat.

Cartell de la pel·lícula distribuïda per Sony Pictures i disponible a plataformes de cinema.

Cartell de la pel·lícula distribuïda per Sony Pictures i disponible en plataformes de cinema.

Més enllà de la ficció, hi ha un cas de denúncia real d'un fill vers els seus pares: el de Raphael Samuel, un home de l'Índia que, el 2019, va anunciar la intenció de demandar els seus pares per haver-lo portat al món sense el seu consentiment (Mandeley, 2019). Samuel és un defensor de l'antinatalisme, una filosofia que argumenta que és moralment incorrecte portar nous éssers al món degut a la inevitable experiència de patiment. Segons la documentació que hi ha sobre aquest cas, el jove Samuel els va denunciar amb 29 anys i la denúncia es va prendre com un repte jurídic pels seus progenitors, tots dos advocats, per tant, no tindria una relació directa amb la negligència parental real.

Fa unes setmanes, vam publicar un article sobre la responsabilitat dels pares davant els actes delictius dels seus fills menors, circumstància per a la que sí que hi ha sentències condemnatòries a diversos països, inclòs Espanya. No obstant això, el dret a la vida i la protecció de la família són principis fonamentals en molts sistemes legals que contravenen la base filosòfica de l'antinatalisme, per tant, serà difícil que hi hagi casos jurídics en què s'acusi els pares per haver portat al món un fill.

La filosofia de l'antinatalisme

L'antinatalisme és un corrent filosòfic que sosté que procrear és moralment incorrecte. Els antinatalistes argumenten que portar éssers al món és condemnar-los inevitablement al patiment, i que, per tant, seria millor abstenir-se de tenir fills. La figura més prominent d'aquesta filosofia és David Benatar (Sud-àfrica, 1966), doctor en Filosofia, professor de Filosofia a la Universitat del Cap (Sud-àfrica). És conegut per defensar pensaments com que els éssers humans som una espècie sense un «propòsit còsmic», condemnada al patiment, i es refereix a la humanitat com «una estafa piramidal». El seu llibre més conegut és Better Never to Have Been: The Harm of Coming into Existence, només disponible en anglès.

Més enllà de la jurisprudència i la filosofia, en aquesta secció parlem de cinema i de pel·lícules. Personalment recomano la visió de Cafarnaüm, tot i que adverteixo que pot ser feridor per a sensibilitats poc acostumades a algunes realitats socials. La pel·lícula va tenir diversos reconeixements en premis cinematogràfics internacionals durant el 2018, com als Premis Oscar: nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa; Festival de Cannes: Premi del Jurat, secció oficial a concurs; Globus d'Or: nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa; Premis BAFTA: nominada a Millor pel·lícula en parla no anglesa; i Critics Choice Awards: nominada a Millor pel·lícula de parla no anglesa; entre d'altres.

El personatge principal de la pel·lícula és Zain, nom del personatge de ficció i també de l'actor, que va néixer a Daraa (Síria) el 2004. Abans que la seva família es mudés al Líban el 2012, va viure com a refugiat sirià i va créixer als barris humils de Beirut amb els seus pares durant vuit anys. Zain era analfabet durant la filmació de la pel·lícula Cafarnaüm (2017-2018). Abans d'aquesta pel·lícula no havia tingut cap experiència prèvia com a actor. El novembre del 2018 la directora de la pel·lícula, Nadine Labaki, va explicar la veritable situació de Zain i va afirmar: «Finalment, té un passaport noruec i s'ha establert a Noruega; és allà des de fa tres o quatre mesos. Ha estat assistint a l'escola per primera vegada a la vida, aprenent a llegir i escriure. Ha recuperat la seva infantesa jugant en un jardí; i ja no juga amb una navalla o a l'abocador». Zain Al Rafeea va començar a anar a l'escola a Hammerfest (Noruega), un somni que s'esmenta a la pel·lícula per mitjà d'una altra nena dels carrers. Un somni que s’ha pogut fer realitat.

La pel·lícula també parla de manera transversal sobre la immigració il·legal i els refugiats polítics, així com sobre el paper de la dona i els nens en aquestes situacions

Fonts:

Mandeley, R. (2019). Indian man to sue his parents - for giving birth to him. [canal YouTube Talk TV] https://youtu.be/1GUadiGtTfw?si=pT_Q1H3xFD_h9DFU

Sin Comentarios

Escribe un comentario

Tu correo electrónico no se publicará