Pobresa infantil
El nostre major fracàs
Quan parlem de pobresa generalment pensem en persones d'altres llocs, que viuen en països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, però mai no imaginem que la pobresa és una veritat que està més a prop nostre del que creiem. La paraula 'primer món' amb què qualifiquem el vell continent sembla donar a entendre que aquests mals no ho assolen, o almenys no tant, un fet totalment allunyat a la realitat actual. De fet, la infància és una de les més afectades per aquesta adversitat: Segons l'últim informe de Save The Children, més de 19,6 milions de nens i nenes viuen en situació de pobresa o exclusió social als països de la Unió Europea ( UE), 200.000 més que l’any anterior. Això implica que a Europa una de cada quatre persones menors es troba en aquesta situació.
A Europa una de cada quatre persones menors és pobre
La pobresa, un fenomen antic que les Nacions Unides (ONU) defineix com la condició caracteritzada per una privació severa de necessitats humanes bàsiques, suposa per a les persones afectades una manca d'accés al més bàsic per sobreviure dignament en aquest planeta: aliments, aigua potable , instal·lacions sanitàries, salut, habitatge, educació, i informació.
El concepte de pobresa ha anat canviant amb el temps i els diferents modes de vida; des de l'antiguitat que es considerava pobres a les persones sense armes, passant per l'edat mitjana en què els pobres eren el poble (camperols majoritàriament). A les primeres ciutats la persona pobra era la que pidolava pels carrers, i més endavant va ser aquella que no té un ofici especialitzat i no pertany a cap gremi. Fins aquell moment la pobresa es considerava un fenomen universal i inevitable, i no serà fins després de la revolució industrial que apareix la pobresa individual, la que va assotar amb força les classes obreres.
La globalització pot causar un augment de la pobresa i la fam
Tot i això, la pobresa no deixa de ser un problema social i col·lectiu; i és que, com assenyala el periodista Eric Frattiny, “la globalització pot causar un augment de la pobresa i la fam, que, alhora, poden desencadenar reaccions en cadena que sovint condueixen a formes molt dispars de violència i a la corrupció desmesurada ”. De fet, en al·lusió a això últim cal recordar que la pobresa ha estat històricament “la raó de canvis socials, progressos tècnics, revolucions, contrarevolucions”, com afirma el cronista Martín Caparrós al seu llibre dedicat a la fam.
A Espanya, el cost anual de la pobresa infantil és de 63.079 milions d'euros
L'impacte econòmic d'aquest problema a les societats està més que demostrat: El recent informe 'el cost de la pobresa infantil a Espanya' coordinat per l'Alt Comissionat contra la Pobresa Infantil' assenyala que al nostre país el cost anual de la pobresa infantil és de 63.079 milions d'euros, que equivalen a 1.300 euros per persona, i que suposa el 5,1% del PIB espanyol del 2019. Les autores de l'estudi subratllen que els resultats mostren que frenar la pobresa infantil, a més de ser una qüestió de justícia social, també ho és d’intel·ligència col·lectiva”, ja que “créixer en pobresa té costos a llarg termini, no només a nivell individual, sinó també per al conjunt de la societat”.
Què passa amb la infància a Espanya?
A Espanya hi viuen més de 8 milions de nens, nenes i adolescents. Un de cada tres (el 33,4%) es troba en situació de risc de pobresa o exclusió, és a dir, més de 2,7 milions. El percentatge en el cas de les famílies monomarentals és del 54,3%. Tant les xifres com els percentatges són molt similars als de menors de 18 anys que no poden marxar de vacances ni una setmana a l'any. De fet, poder anar-se'n o no de vacances és un dels indicadors que es tenen en compte per mesurar el nivell de pobresa de les llars.
Poder anar-se'n o no de vacances és un dels indicadors que es tenen en compte per mesurar el nivell de pobresa de les llars
Més de 2,6 milions de nens, nenes i adolescents menors no poden anar-se'n de vacances ni tan sols una setmana
En aquest sentit, les últimes dades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut d'Estadística (INE) revelen que el 32,6% de les llars no es poden anar ni una setmana de vacances a l'any fora de casa, és a dir, més de 2,6 milions de nens, nenes i adolescents menors de 18 anys; el 50,1% en el cas de les famílies monomarentals. Al respecte, Macarena Céspedes, directora d'Incidència i Investigació d'Educo, explica que “durant les vacances escolars de Setmana Santa, estiu o Nadal, aquests nens i nenes no tenen més horitzó que el barri o el bloc d'habitatges en que hi viuen. Les seves famílies, que tenen serioses dificultats econòmiques agreujades per l'augment desorbitat de preus dels darrers mesos, no es poden permetre ni una setmana a l'any de vacances al camp o a la platja; una experiència important per al seu desenvolupament. Molts, a més, s'han de quedar tot el dia sols i soles a casa mentre els pares i mares treballen”.
"Aquells nens i nenes que van al menjador escolar durant el curs amb una beca pública deixen d'anar durant les vacances escolars, fet que posa en risc la seva alimentació"
I és que, com bé remarca Céspedes, “per als nens i nenes gaudir de les vacances és fonamental pel seu desenvolupament. Viatjar a un altre lloc, participar en campaments o fer activitats esportives i de lleure és imprescindible per a la seva educació, ja que aprenen coses diferents de les que s'ensenyen a l'aula, es relacionen amb altres nens i nenes i gaudeixen del temps lliure. Quan no ho poden fer, els efectes van més enllà de l'avorriment o la manca de relacions socials. Aquells nens i nenes que van al menjador escolar durant el curs amb una beca pública deixen d'anar durant les vacances escolars, fet que posa en risc la seva alimentació”.
"La pobresa infantil a Espanya s’ha tornat molt més crònica del que era a principis de segle"
A l'estudi 'el cost de la pobresa infantil a Espanya' es parla ja de pobresa crònica entre aquesta població; un problema que segons s'alerta va créixer més d'un 70% entre el 2006 i el 2016. “La pobresa infantil a Espanya s'ha tornat, per tant, molt més crònica del que era a principis d'aquest segle”, afirmen les autores.
Un altre aspecte en el que es fa èmfasi és l'entorn dels nens que viuen en situació de pobresa. Abans de la crisi econòmica del 2008, gairebé un de cada dos vivia al sud d'Espanya. La distribució ha canviat i actualment un de cada tres nens viuen en algunes de les regions més riques, com a Catalunya (que ha passat del 10% al 19%) o a la Comunitat de Madrid (del 13% al 17%). Al respecte, des d'educo recorden que, en molts casos, a més, “les famílies amb menys recursos econòmics viuen en pisos mal condicionats i mal aïllats, que deixen passar tant el fred com la calor. Solen ser habitatges petits on viu molta gent i, de vegades, les famílies es veuen obligades a compartir-les amb altres persones que no són del seu entorn per poder pagar el lloguer”.
Què podem fer?
La situació és insostenible per a la infància amb pocs recursos que habita a Espanya; som el país amb més nens i nenes pobres de la UE amb una taxa AROPE del 33,4%, per darrere només de Romania. Per això, com bé deia el cooperant espanyol Vicente Ferrer Moncho “la pobresa i el patiment no hi són perquè els entenguem, sinó perquè els resolguem”. Així que com escriuen les autores de l'estudi Olga Cantó i Llibertat González, “les polítiques de protecció a la infància, necessàries per trencar el cercle de la pobresa, han de cobrir necessitats socials bàsiques lligades a béns preferents com a alimentació, habitatge, educació i salut, fonamentals per al desenvolupament dels nens, nenes i adolescents”.
La infància pertanyent a col·lectius minoritaris és la més afectada per la pobresa
En aquest punt, un aspecte que cal tenir en compte és el col·lectiu de pertinença dels nens i nenes afectats. Save The Children al seu informe 'Garantir el futur de la infància: Com afecten la Covid-19, la crisi del cost de la vida i la crisi climàtica als nens en situació de pobresa i què han de fer els governs a Europa' alerta de que els nens i les nenes d'origen migrant, refugiats, sol·licitants d'asil, en situació administrativa irregular i no acompanyats són els més afectats. De la mateixa manera, l'informe mostra que els nens i nenes que viuen en famílies monoparentals, famílies nombroses desafavorides, nens i nenes amb discapacitat i els que pertanyen a minories ètniques també estan en una major situació de risc.
Alguns Estats ja han començat a treballar per pal·liar aquesta situació, però la qüestió exigeix més celeritat. De moment, a nivell comunitari el Consell de la UE va adoptar el juny de 2021 la Recomanació per la qual s'estableix la Garantia Infantil Europea, que és el primer instrument polític a escala de la UE destinat a abordar les desigualtats i l'exclusió en la infància . Els Estats membres estan obligats a proporcionar a la infància en situació de risc accés gratuït a una educació i atenció primerenques d'alta qualitat, educació i activitats escolars gratuïtes, almenys un àpat saludable cada dia lectiu i assistència sanitària, així com un accés assequible a nutrició i un habitatge adequat. Encara falten països per presentar els seus plans, en concret 8, però a Espanya ja comptem amb el nostre propi pla: el Pla d'Acció Estatal per a la Implementació de la Garantia Infantil Europea.
Fonts:
https://www.educo.org/actualidad/sala-de-prensa#notasprensa
https://www.ugr.es/~pwlac/G11_10Francisco_Checa_Olmos.html
https://op.europa.eu/webpub/eca/special-reports/child-poverty-20-2020/es/#chapter4
Sin Comentarios