Imatge de capçalera extreta de la portada de l'Informe PISA 2022 Espanya, Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes.

En els resultats publicats de les proves aplicades el 2022 Catalunya ha quedat a la cua dels territoris de l'Estat, i per sota de la mitjana dels països de l’OCDE, organisme responsable de les proves en qüestió, en Matemàtiques, Comprensió Lectora i Ciències. Això mereix una reflexió seriosa, per trobar les solucions que portin el nostre sistema educatiu al nivell que cal desitjar.

Aquesta reflexió seriosa no la trobarem ni en les tertúlies ni en les grans declaracions polítiques, ni en genèriques demandes de més recursos, ni en enyorances de temps passats. La reflexió seriosa passa per advertir què passa realment a cada escola i a cada aula, per així poder aplicar les mesures pertinents a cada cas.

La reflexió seriosa passa per advertir què passa realment a cada escola i a cada aula

De manera general, ens cal revaloritzar la funció de l’avaluació dels aprenentatges, car si no saps com estàs i no tens un marc comparatiu de referència, no pots saber si vas bé o necessites aplicar mesures de millora. Res diferent de quan ens prenem la pressió sanguínia o s’analitza el nivell de colesterol, on els resultats els comparem amb uns indicadors de referència, i així sabem si els nostres són bons o no. Això és el que aporten proves com PISA, on tenim els resultats dels sistemes educatius dels països més desenvolupats amb els que, lògicament, ens hem de comparar. De cap manera es tracta ara de menystenir el missatger, perquè les proves PISA són un exemple de qualitat avaluadora, garantida per professionals altament qualificats en aquest terreny. Bona prova d’això són les mesures que immediatament —ja es veurà si encertades o no— prenen els països que volen millorar els resultats obtinguts en les proves realitzades, com és el cas de França.

 Per a què han servit les proves sobre competències bàsiques que cada any fem a Catalunya a tots els alumnes d’un curs determinat, incloent-hi 4t d’ESO?

Una primera pregunta que ens podem fer és per a què han servit les proves sobre competències bàsiques que cada any fem a Catalunya a tots els alumnes d’un curs determinat, incloent-hi 4t d’ESO, que és l’edat que coincideix amb PISA. Ara el tertulià de torn proposarà que es deixin de banda els aprenentatges competencials i es torni als aprenentatges de «saber», ignorant que el programa PISA va ser el que va generalitzar els aprenentatges competencials al món, i que les proves que aplica són de tipus competencial. Si el nostre sistema educatiu hagués assimilat bé els aprenentatges competencials, els nostres alumnes traurien molt bons resultats en les proves PISA. Però reitero la pregunta, què es fa en els casos en què una escola no ha obtinguts resultats adients en les proves que es fan a Catalunya?

La mostra dels centres participants en el darrer PISA s'ha d'analitzar amb detall per constatar de manera objectiva quins han obtingut bons resultats i quins no. Aleshores s’han d’analitzar les metodologies i el conjunt de variables d’uns i altres, per poder actuar en aquells que necessiten recursos humans, materials, canvis de metodologia, etc. En l’aplicació de les propostes de millora s’hi ha d’involucrar tots els agents educatius, començant per l’administració mitjançant la inspecció i la direcció dels centres, i seguint pels docents, els pedagogs/gues i també les famílies, depenent de les mesures a aplicar.  

Accés a l'informe complet mitjançant el Ministerio de Educación y Formación Profesional. Informe PISA 2022 España

Algunes preguntes que ens podríem formular s’haurien de poder respondre amb l’anàlisi detallat dels resultats de la mostra de PISA, però igualment partint dels resultats censals de les proves que aplica el Consell Superior d’Avaluació —donant ara per fet que les proves aplicades per aquest organisme són realment competencials. Exemples de preguntes són les següents: hi ha correspondència entre els resultats de les proves i les valoracions que els centres fan dels seus alumnes?, aquells centres que es diuen innovadors tenen millors resultats comparatius que els altres?, hi ha alguna relació entre els resultats que obtenen els alumnes en les proves externes i la quantitat de temps dedicat a l’aprenentatge en grup?, hi ha un sistema objectiu i rigorós en l’avaluació dels alumnes?, quin sistema d’atenció personalitzada s’aplica als alumnes que tenen dificultats? etc. Després, les mesures a prendre seran diverses, naturalment, però sempre sota un seguiment de suport, d’ajut, però també de garanties d’aplicació.  

Això no exclou que per al conjunt del sistema convingui reforçar algunes mesures que ja sabem que són necessàries, com el reforç de la lectura i de l’expressió lingüística en el seu conjunt —recordem que les proves PISA i les del Consell Superior d’Avaluació s’apliquen en català—, també el domini de les matemàtiques i la seva aplicació a la vida quotidiana, i el foment de l’aprenentatge personal, a més de les tasques de grup, car l’aprenentatge és sempre personal. 

Si per fer tot el que necessitem per millorar el conjunt del sistema cal realitzar un programa general d’actualització docent, amb els mitjans tecnològics actuals tenim les eines per dur-lo a terme de manera universal i simultània a tot el col·lectiu. No es tan difícil d’implementar, si hi ha voluntat política i implicació de totes les instàncies corresponents, incloses les universitats i la resta d’organismes, col·legis i associacions professionals de l’àmbit educatiu, perquè l’èxit i el fracàs de l’educació dels nostres alumnes és també cosa de tots.