Les escoles han de reflexionar sobre quant afecta aquesta malaltia a les famílies dels alumnes, i proposar activitats educatives que connectin ciència, societat i valors.

A Catalunya hi ha més de 100 000 persones diagnosticades d'alzheimer. Un estudi de percepció social a Espanya de la Fundació Pasqual Maragall afirma que el 67 % de la població reconeix que algú del seu entorn proper pateix o ha patit alzheimer. En un 28 % dels casos és un familiar de primer grau (avi/àvia, pare/mare o germà/germana). Moltes d’aquestes persones conviuen amb familiars, entre ells avis que els alumnes poden conèixer bé. Tot i que no hi ha una dada estadística exacta de quants alumnes conviuen amb un avi malalt, segur que és un fenomen força present. Aprofitar aquesta realitat a l’aula permet convertir el coneixement en compassió, trencar tabús, i fomentar una ciutadania informada des de petits.

Com incorporar a l’aula la realitat de l’alzheimer, sensibilitzar, educar i construir empatia des d’edats primerenques

Realitat, ciència i sensibilització

L’alzheimer és la forma més comuna de demència, i a Espanya hi ha més de 800 000 persones diagnosticades; a Catalunya, més de 100 000. No tots aquests casos es troben en fases avançades, però els símptomes de deteriorament cognitiu, dèficit de memòria, pèrdua de l'atenció i fins i tot canvis de conducta poden afectar tant la persona com l’entorn familiar. La Fundació Pasqual Maragall impulsa projectes de biomarcadors, teràpies amb anticossos antiamiloides aprovats recentment per la Unió Europea, i també treball social amb cuidadors. Això obre noves esperances: detectar més aviat, tractar millor, acompanyar millor.

Com parlar de l’alzheimer a classe? Àrees de coneixement i enfocaments segons l’edat

Educació primària (6-12 anys): enfocar-se en l’empatia, reconèixer emocions, relació familiar. Llengua (lectura de contes o relats amb personatges que tinguin alzheimer), Ciències Naturals (com funciona el cervell, què li passa); convé adaptar el llenguatge perquè no espanti, sinó que expliqui allò que és bàsic de la memòria, la cura, la malaltia i la persona.

Educació secundària (13-16 anys): es pot aprofundir més en Biologia (neurones, acumulació de proteïnes com les beta-amiloides i tau), valors (cures, responsabilitat, drets) i salut pública (prevenció, estil de vida). També a Filosofia o Ètica per discutir què significa cuidar, quins drets han de tenir les persones amb alzheimer, com s’organitza la societat per acompanyar-les. Visites i activitats en centres geriàtrics per promoure la convivència intergeneracional i el respecte i l’empatia vers persones grans dependents.

Batxillerat / Cicles formatius: suggerim un apropament més tècnic: assaigs clínics, biomarcadors, organoides, polítiques de salut, neurociència, psicologia. Incorporar debats, lectura d’articles científics divulgatius, fins i tot col·laborar amb entitats com la Fundació Pasqual Maragall per projectes de sensibilització o voluntariat estudiantil.

Aprofitar aquesta realitat a l’aula permet convertir el coneixement en compassió, trencar tabús, i fomentar una ciutadania informada des de petits

Parlar de l’alzheimer a l’aula no és només donar informació: és humanitzar una malaltia que afecta profundament, donar suport a qui la viu en silenci i avançar vers una societat més compassiva i solidària. És una oportunitat per parlar de les emocions, revisar el comportament dels pares i mares que són cuidadors de familiars amb alzheimer. Suposa una alternativa per treballar la resiliència, l’actitud davant situacions adverses, des del coneixement i amb una mirada de reforç positiu vers la ciència, posant el focus en possibles cures i remeis dels que, amb alta probabilitat, gaudirà l’actual població d’alumnes en la seva edat adulta. Els alumnes poden convertir-se en agents de canvi: reconèixer, comprendre, acompanyar. I potser, algun dia, vegin l’alzheimer no només com un repte, sinó com quelcom que, gràcies al coneixement i l’empatia col·lectiva, podrem superar millor junts.

Parlar de la nova era de l’alzheimer no és només una expressió afortunada, és una realitat que combina avenços científics sense precedents amb un moviment social cada vegada més ampli. Els nous fàrmacs, la recerca en biomarcadors i organoides i les iniciatives de suport a pacients i famílies marquen el camí. Encara hi ha obstacles —finançament, temps d’implementació, reconeixement als cuidadors—, però la sensació és clara: el nou curs contra l’alzheimer ha començat, i ho fa amb esperança i determinació.