No importa on estiguis al món avui dia, el llenguatge és arreu on mires. S'utilitza en rètols de botigues, productes al supermercat, noms d'edificis, menús, grafits, aeroports, transport públic, centres comercials, avisos, cartells publicitaris i tanques. Un cúmul de paraules i frases que es combinen per formar el paisatge lingüístic d'un territori, regió o aglomeració urbana determinada. En territoris especialment multiculturals i bilingües com a les comunitats de Catalunya, València i País Basc aquest paisatge és molt divers.

Els paisatges lingüístics revelen informació sobre la diversitat present en un territori

El paisatge lingüístic pot variar segons el context sociopolític i la història local; amb aquesta eina podem conèixer les identitats culturals d'una regió o deduir les seves tensions polítiques mitjançant l'observació de la presència o absència de determinades llengües en els espais públics. De fet, l'ús i la visibilitat de certs idiomes poden canviar depenent de factors com la ubicació geogràfica, el tipus d'establiment o la composició demogràfica de la població local.

A Inèdit entrevistem Klaudia Kruszynska, docent d'anglès i investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), especialitzada en l'estudi dels paisatges lingüístics en contextos educatius.

Pregunta: Què són els paisatges lingüístics?

Resposta: És una bona pregunta, ja que hi ha un gran debat entre els experts en paisatge lingüístic. He estat assistint a tallers i conferències cada any amb investigadors d'arreu del món, i part de la discussió se centra sobre què és i què no és el paisatge lingüístic, perquè és una àrea d'estudi relativament nova. Va sorgir a finals del segle XX. Una de les definicions més comunes és la realitzada per investigadors canadencs, que defineixen el paisatge lingüístic com la visibilitat i també el silenci dels idiomes en els espais públics. A partir d'aquí, hi ha hagut moltes discussions sobre què s'inclou en aquests espais públics. Ara hi ha estudis relacionats amb la fuga d'habilitats, la fuga d'olors i la fuga de sons, per la qual cosa el concepte és dinàmic. Atès que treballo amb estudiants de secundària que esdevenen investigadors i busquen paisatges lingüístics al seu veïnat, essent més conscients del seu entorn, en els meus estudis em subscric a aquesta definició tradicional de la visibilitat i el silenci dels idiomes que es presenten en els espais públics.

Paisatges lingüístics, la visibilitat i el silenci d'un idioma als espais públics

P.: Què ens diuen els paisatges lingüístics sobre una ciutat o població?

R.: Novament una pregunta molt encertada, ja que encara tenim aquesta idea tradicional de què un idioma està connectat a una nació o un territori, i crec que en la situació actual, al segle XXI, els moviments migratoris estan tan presents en la nostra vida quotidiana que aquesta concepció resulta bastant inversemblant. Aquesta connexió idioma-país o nació probablement continuï existint. No obstant això, a nivell humà i comunitari és irreal perquè hi ha tants idiomes diferents que es presenten en tantes comunitats i en tants llocs… incloses àrees més rurals, en les quals encara continua havent-hi aquesta diferència entre la senyalització oficial com noms de carrers i avisos públics publicats per les autoritats i el llenguatge quotidià que la gent empra per relacionar-se, depenent del tipus de comunitats que convisquin en cada espai.

Malgrat això, avui dia estem veient lleugers canvis en l'estat de l'idioma oficial, perquè les autoritats s'estan adonant de què si volen comunicar efectivament el missatge en certes àrees, els idiomes oficials poden no ser la millor opció en segons quines àrees en què el predomini d'altres llengües supera l'oficial. En aquest canvi i dinamisme és on resideix la bellesa del paisatge lingüístic, ja que gràcies a aquesta eina ens adonem de amb qui més estem compartint l'espai, més enllà de les hegemonies. Això ha estat plantejat en els estudis del paisatge lingüístic més recents, i ja no només per mitjà de la presència visual dels idiomes, sinó també auditiva; més enllà dels idiomes que podem veure en cartells, taulers d'anuncis, senyals, noms de carrers o fins i tot grafits, hi ha els idiomes que escoltem en aquests espais.

P.: Quina importància té ensenyar als infants a comprendre els paisatges lingüístics?

R.: No crec que sigui realment important ensenyar-los sobre els paisatges lingüístics. Més aviat opino que necessitem fer que siguin conscients del seu entorn i ajudar-los a desenvolupar un pensament crític sobre el coneixement que els proporcionem i la informació a la que estan exposats. Considero el paisatge lingüístic una eina molt útil per a això, però estic segura que també hi ha altres eines. Per a mi aquesta és la que em funciona millor, per la qual cosa l'utilitzo amb els meus alumnes. Ells gaudeixen perquè els permet sortir i investigar les seves comunitats i veure coses sobre el seu entorn de les quals no eren conscients. No és gaire difícil ensenyar-los a sortir i fer fotos de representacions de diferents idiomes al seu veïnat. És veritat que el paisatge lingüístic és realment útil perquè després et permet parlar sobre coses interessants com la presència dels idiomes o què signifiquen o per què certes llengües estan associades amb certes coses. És una gran eina i crec que funciona a les escoles.

P.: Com a docent, consideres imprescindible traslladar aquest projecte de recerca a les escoles de Barcelona?

R.: Crec que és realment important no concentrar-se principalment en els paisatges lingüístics, sinó concentrar-se a parlar sobre com els estudiants desenvolupen habilitats crítiques i es tornen més conscients del seu entorn, qüestionant l'statu quo i preguntant-se per què viuen en una societat tan multilingüe i com són percebuts i tractats aquests idiomes, i òbviament, mitjançant això, com són tractades les comunitats que utilitzen aquests idiomes i quines són les actituds cap a elles. Crec que fer aquestes preguntes és realment important i si el paisatge lingüístic és una eina que pot ajudar-los a plantejar-se aquestes qüestions, aleshores és una opció realment genial, a més de què és una metodologia fàcil d'introduir entre els estudiants. Treballo amb joves de 14 anys i també és una bona manera d'ajudar-los a desenvolupar habilitats mínimes de recerca i recopilació i anàlisi de dades que no siguin tan abstractes perquè fan fotos constantment, així que és una cosa natural per a ells.