Més del 75% de les escoles palestines estan derruïdes o malmeses
La infància palestina porta 7 dècades educant-se sota les bombes
L'educació és un dret, segons la Declaració Universal de Drets Humans i la Declaració dels Drets de l'infant. No obstant això, en contextos de guerra i ocupació aquest dret es veu totalment trepitjat i oblidat, tot i que hi ha països que s'esforcen per garantir aquest dret, perquè és l'única clau cap a la llibertat que tenen. Aquest és el cas de Palestina, que durant més de 75 anys ha viscut sota el jou dels sionistes, suportant tota mena d'hostilitats: bombardejos, ocupació de terrenys i espais, control, tocs de queda, detencions arbitràries, assetjaments... entre d'altres.
Tan sols un 2% d'analfabetisme tot i viure més de 7 dècades resistint els atacs de l'ocupació israeliana
Malgrat això, la societat palestina és una de les més alfabetitzades del món àrab; la seva taxa d'alfabetització arriba al 97,2% segons dades de la UNESCO, un fet insòlit i sorprenent alhora, ja que a la resta de països amb conflictes armats en actiu l'educació està totalment deteriorada.
Limitacions al sistema educatiu
El sistema educatiu palestí es caracteritza per tenir tres etapes: l'educació bàsica obligatòria, que inclou els graus 1 a 10 (etapa preparatòria, graus 1 a 4; i etapa d'apoderament, graus 5 a 10); i l'educació secundària (graus 11 i 12), en la qual s'inclou tant la general com les escoles d'especialització. Només es permet repetir de curs a partir de quart de primària, i no hi ha la possibilitat de recuperar assignatures per a aquells alumnes que hagin suspès a final de curs.
El 65 % de les escoles de Gaza funcionen amb un sistema de dos o tres torns, cosa que escurça la jornada escolar, que de vegades dura només 4 hores.
Segons UNICEF, hi ha grans desigualtats de nivell entre l'alumnat, ja que algunes de les crítiques que se li fan al sistema educatiu públic palestí és que té un currículum educatiu molt exigent, que obliga a aprendre molt en poc temps, cosa que no concedeix espai per assimilar bé bona part del contingut. És un sistema que vol treure el millor del seu estudiantat, però que té en contra el temps i l'espai; la incertesa és una constant, i la mort imminent en tot moment. De fet, el 65 % de les escoles de Gaza funcionen amb un sistema de dos o tres torns, cosa que escurça la jornada escolar, que de vegades dura només 4 hores.
Sumat a això, les lleis israelianes imposades als territoris palestins impedeixen que els nens i nenes aprenguin amb seguretat i en condicions; és molt freqüent el tancament de rutes sense justificació per impedir l'accés a les escoles, patrullar col·legis amb una desena de militars armats amb fusells, o detenir nens de 12 anys sense càrrecs, empresonant-los en presons sense accés als llibres.
El mètode d'ensenyament existent als territoris palestins no deixa de ser una herència colonial com va dir l'activista i teòric Edward Said, que reprodueix el pensament i les aspiracions postcolonials en centrar-se en la figura del professor, enfocar-se a la memorització, i oferir espais de reflexió de les filosofies i les agendes dominants.
Una alternativa a l'educació colonial és el mètode educatiu de Khalil Sakakini, que s'orienta al descobriment de la natura de Palestina recorrent-la
Malgrat això, també sorgeixen alternatives pedagògiques innovadores i alliberadores com el mètode educatiu de Khalil Sakakini, orientat a descobrir la naturalesa de Palestina recorrent aquesta terra, fent que els estudiants explorin les aldees i muntanyes com a part del seu pla d'estudis. Aquest Pla posa l’enfoc en la cultura i la naturalesa àrab i palestina, amb processos d'aprenentatge que abasten experiències de vida i coneixements.
Malgrat el seu èxit, l'educació en un context complex no deixa de ser un dret vulnerable a les constants violacions que deriven de l'ocupació israeliana, portant el país a una situació econòmica i política problemàtica que manté molts palestins per sota del nivell de pobresa. Molts estudiants abandonen l'escola per treballar a una edat primerenca, d'altres no poden acudir sempre a classe perquè les famílies temen per la seva seguretat, a causa dels atacs dels colons, els múltiples punts de control (checkpoint) i les dificultats de transport.
Els docents també es veuen afectats per aquesta violència, sent constantment objecte d'atacs i havent d'anul·lar o modificar moltes vegades l'horari de les seves classes o la ubicació. La UNRWA (Agència d'Obres Públiques i Socors de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina) fins i tot va haver de canviar el sistema de contractació a les seves escoles, passant de regir-se pel Currículum Vitae de la persona candidata, a prioritzar el grau d’apropament de la seva residència al lloc de treball, per minimitzar les absències del professorat que provoquen els bloquejos i restriccions imposades pels militars de l'ocupació.
Situació actual
En l'actualitat, una nova escalada de violència està afectant la regió, amb atacs massius a la població i les seves infraestructures per part d'Israel. Escoles, hospitals, llars, tot s'ensorra sobre ells davant l'atenta mirada de la comunitat internacional, impassible i sent testimoni d'un genocidi en tota regla.
En aquest context, una quinzena de països han decidit deixar de finançar la UNRWA, l'agència de l'ONU que brinda ajuda a milions de palestins i palestines a Gaza; Els Estats Units, Canadà, el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Àustria, Finlàndia, Romania, Estònia, Letònia, Lituània, japó o Austràlia són alguns dels Estats que han anunciat que suspendran temporalment aquesta ajuda, a causa, segons declaren, de la presumpta participació d'una dotzena d'empleats de l'Agència en l'atac perpetuat a l'octubre.
"No es pot jugar amb el futur dels nens i les nenes. La UNRWA és l'organisme encarregat de gestionar el sistema educatiu a la zona, qualsevol retallada en el seu finançament afecta de ple la dignitat i el futur de la infància palestina.
L'ONG Educo s'ha mostrat preocupada davant d'aquesta decisió, pel seu impacte devastador en la infància i en el seu dret a l'educació: "No es pot jugar amb el futur dels nens i les nenes. La UNRWA és l'organisme encarregat de gestionar el sistema educatiu a la zona, qualsevol retallada en el seu finançament afecta de ple la dignitat i el futur de la infància palestina", assegura Paula San Pedro, responsable d'Incidència a Educo.
La funció de les escoles ara és una altra: 264 d'elles estan sent utilitzades com a refugis per 1,4 milions de persones desplaçades internes
I és que, més del 50% de la població a Palestina són menors, i molts d'ells (en especial els residents a la franja de Gaza), després de més de 100 dies de conflicte han vist restringit el seu dret a l'educació. La totalitat de la població estudiantil, 625.000 estudiants, i més de 2.500 professors, han deixat de tenir accés a qualsevol mètode educatiu. La funció de les escoles ara és una altra: 264 d'elles estan sent utilitzades com a refugis per 1,4 milions de persones desplaçades internes.
De fet, des del passat 7 d'octubre totes les escoles estan tancades i la major part d'elles (el 76%) han estat destruïdes o danyades segons informa Educo: "El 95% dels nens i nenes palestins estan matriculats en educació bàsica. Les taxes d'alfabetització són altíssimes, i tot això ara pot quedar en res", remarca la coordinadora d'Incidència.
El tall de l'ajuda humanitària a Gaza està tenint conseqüències devastadores per a la població Palestina, i en especial, per a la infància. Amb cada bombardeig les necessitats augmenten i amb això l'escassetat de tot: aigua, aliments, medicines bàsiques inclosa l'anestèsia i el material per al tractament i cura de ferides... L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir de l'arribada imminent d'una catàstrofe de salut pública a la regió, a causa del col·lapse de les infraestructures d'aigua i sanejament.
Estudiar a Palestina mai ha estat fàcil, però ara més que mai la infància està en risc i la seva educació també. els estralls de l'ocupació israeliana han deixat seqüeles a nivell físic i psicològic en ells; en l'actualitat els refugiats palestins ja constitueixen gairebé una quarta part de la població refugiada del món. Són la població refugiada més antiga del món, expulsats de les seves terres des de la primera guerra Àrab-Israelí de 1948.
Caldran molts anys per reconstruir les escoles derruïdes i evacuar la resta. L'educació palestina està ferida i sanar-la requerirà d'una forta inversió, que segons Educo s'estima el seu cost al voltant de "855 milions de dòlars". De moment les conseqüències d'aquest estrès permanent ja es van començar a notar fa uns anys, en el nivell de concentració de l'alumnat i en els seus resultats acadèmics.
La destrucció encara segueix. 5 mesos de patiment, assetjats pels tancs i les metralladores. Fins al moment, més de 27.000 persones han mort i més de 65.000 han resultat ferides, A més, es calcula que entre 7.000 i 8.000 encara romanen sota els enderrocs, segons les autoritats sanitàries locals. El moviment dins del territori en busca de protecció és constant: almenys 1,7 milions de persones a Gaza (gairebé el 75% de la població) estan desplaçades a la força en condicions insegures i insalubres. Quantes més morts calen? La invasió és una realitat, i el genocidi que s'està cometent també.
Fonts:
https://desinformemonos.org/ocupacion-y-educacion-en-palestina/
https://www.mundoarabe.org/educaci%C3%B3n_palestina.htm
Sin Comentarios