Mares a la presó, les altres mares
Com criar un fill rere reixes?
Hi ha llocs on només unes quantes persones hi treuen el cap, realitats invisibilitzades de les que es parla poc i de les quals ignorem molt, com les presons. Aquests llocs que associem amb manca de llibertat, amb justícia i injustícia alhora, amb dolor i redempció, amb seguretat per a alguns i inseguretat per a altres… llocs lúgubres en la ficció i en la realitat, on conviuen centenars de persones.
Només hi ha quatre presons per a dones a tot el territori espanyol
Les dones són minoria a les presons espanyoles i tot just representen el 7 % de la població carcerària a tot el país. Les dones encara estan més ocultes i la seva realitat és encara més invisible; a Espanya hi ha quatre centres per a dones: Brieva a Àvila, Alcalá Meco a Madrid, Alcalá de Guadaira a Sevilla i Wad-Ras a Barcelona. La resta de recluses s'amunteguen en mòduls femenins dins d'alguna de les presons restants dedicades a homes. A les presons masculines, les dones estan normalment al mateix mòdul, no hi ha classificació penitenciària, i tenen menys accés als recursos.
Mares a la presó
Si ser dona a la presó significa invisibilitat i manca de recursos, com és ser, a més, mare?
Sembla que la situació ha millorat per a les dones preses amb nadons; l'art. 38 de la Llei Orgànica General Penitenciària estableix el dret de les dones a romandre al costat dels seus fills fins que compleixen els tres anys d'edat, per la qual cosa les mares poden triar si volen que convisquin amb elles o prefereixen deixar-los a cura d'un familiar a l'exterior.
Només hi ha tres unitats de mares a tot Espanya: a Madrid, a Sevilla i a Palma de Mallorca
Per a aquells casos en què trien que el nadó romangui amb elles, normalment s'ubiquen en algun dels mòduls per a mares, o es traslladen a una unitat de mares si compleixen la condició d'estar en semillibertat (tercer grau o segon amb beneficis d'optar a tercer). Només hi ha tres unitats a tot Espanya: a Madrid, a Sevilla i a Palma de Mallorca.
Tot i que els mòduls per a mares han estat adaptats per als nens i disposen de tècnics especialistes en Jardí d'Infància o pediatres en algunes presons, les unitats de mares són l'espai més ben condicionat per acollir nens, els quals, al capdavall, són innocents i tot i així viuen a la presó. Així ho assegura la presidenta de l’associació AMPARA, María Becerril, que afirma que «les unitats són les més ben preparades, amb una estructura que cobreix les necessitats de la mare i del fill».
«Les presons avui dia no són el que eren fa anys, han millorat molt en atenció, i no s'assemblen gens a les cel·les minúscules que ens ensenyen a la televisió»
Les unitats carceràries per a mares són construccions independents i se solen localitzar al costat de Centres d'Inserció Social. Compten amb escoles bressol al seu interior, llocs d'esbarjo i d'estudi, o amb estris de gran utilitat com microones a la cel·la, necessari per preparar, per exemple, la llet al nen. Segons explica María Becerril, «les mares recluses tenen espais privats, on disposen d'un petit saló i bany propi. Les presons avui dia no són el que eren fa anys, han millorat molt en atenció, i no s'assemblen gens a les cel·les minúscules que ens ensenyen a la televisió».
Una altra tipologia de presó existent on els nens conviuen amb els seus progenitors és el mòdul per a famílies. De moment només n'hi ha un a tot Espanya, localitzat a Aranjuez. Hi poden ingressar tots dos progenitors si estan a la presó amb el seu fill. Segons Becerril, aquest mòdul també compta amb escola bressol interna i personal especialitzat en atenció a la infància.
Pel que fa a la salut dels petits i les seves mares, reben en tot moment atenció primària a la presó i també assistència en centres de salut o hospitals quan és necessari. María Becerril ens explica que «en els casos en què el nadó necessita anar a un centre de salut, ho fa acompanyat de la seva mare, i en una ambulància, no en un vehicle policial».
No obstant això, unitats especials o no, sempre es tracta de presons, la funció de les quals és restringir la llibertat de les dones preses, i encara que no es priva els nens de llibertat, sí que es veu limitada per les circumstàncies. Sobre això, María Becerril recorda que «no és el lloc més adequat perquè hi hagi un nen, perquè al final segueix existint l'estigma de les portes que s'obren i es tanquen, la megafonia, el ciment…».
La mare a la presó perd la seva autoritat davant del nen per tenir limitat el seu poder de decisió
A més, Becerril comenta que en aquesta situació «l'autoritat de la mare es perd, ja que no és ella qui mana en moltes qüestions, sinó la funcionària de torn», encara que remarca que les funcionàries estan molt sensibilitzades en aquests mòduls i unitats de mares.
Una altra de les qüestions que pot suposar una dificultat per a la mare i el nen és la convivència amb la resta de recluses, ja que són espais que, tot i ser amplis, són limitats; «hi ha llocs comunitaris que les mares i els seus fills han de compartir, cosa que de vegades pot ser un problema perquè cada mare té les seves circumstàncies especials», assenyala Becerril.
I la resta de dones preses?
Si bé les condicions de vida de les mares preses als mòduls i a les unitats de mares són apropiades, la situació a la resta de mòduls per a dones és completament diferent: «No té res a veure un mòdul de mares amb la resta de mòduls femenins, hi ha una diferència abismal», declara María Becerril.
Les dones preses representen el 7,1 % de la població reclusa
Espanya és el país d'Europa amb la taxa d'empresonament femení més gran
Segons dades del Ministerio de Justicia, les presons espanyoles tenen 3971 dones preses, que representen un 7,1 % de la població reclusa, i el rècord d'empresonament femení a Europa occidental, on el percentatge no supera el 4 %.
En línia amb el que afirmava Becerril, a l'informe sobre la situació de les dones preses, elaborat per l'Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA), s'apuntava que les condicions de vida de les dones preses a les presons espanyoles són «molt més dures» que les dels homes.
De fet, des d'Institucions Penitenciàries reconeixen l'existència d'aquesta desigualtat, per això el 2021 van emetre una ordre de servei de fonaments per implementar la perspectiva de gènere en l'execució penitenciària (ordre 6/2021). En aquest document es fa constar que s'ha de garantir l'accés de les dones als programes de tractament, promoure'n la participació en activitats formatives i laborals on no hi tinguin presència i deixar de limitar-ne l'accés a activitats.
Quan una dona entra a la presó pateix una triple condemna: social, personal i penitenciària
Segons l'informe d'APDHA quan una dona entra a la presó pateix una triple condemna: «social, personal i penitenciària», per això la seva situació és pitjor que la dels homes presos, ja que existeix «una precarietat més gran d'espais i, en conseqüència, pitjors condicions d'allotjament, a més d'una menor oferta de recursos», detalla.
Així mateix, una altra qüestió en què l'informe posa el focus és la distància, un aspecte que considera una de les principals àrees de discriminació per a la dona presa: tan sols hi ha quatre presons per a dones a tot Espanya i la resta són mòduls específics integrats en l'estructura de les presons per a homes on les preses són amuntegades sense separació per cap classificació penitenciària, per la qual cosa moltes dones són traslladades fora dels seus territoris d'origen, cosa que amplia la llunyania del seu entorn familiar i afectiu, dificultant així el seu procés de reinserció social.
Les presons generalment són llocs oblidats i les dones que hi habiten encara ho són més. Tot i això, es tracta de realitats que ens apel·len, encara que no hi tinguem cap familiar dins, com va afirmar en una entrevista la catedràtica de Sociologia a la Universitat de Barcelona (UB), Elisabet Almeda Samaranch, ja que el que passa a les presons de dones és el reflex del que passa amb la dona a la societat.
Fonts:
https://apfp.es/apfp/orden-de-servicio-6-2021-implementacion-de-genero-en-la-ejecucion-penitenciaria
Sin Comentarios