La natalitat està en caiguda lliure a Espanya. Segons dades de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), el nostre país viu la major crisi de naixements de la seva història. El 2023 s'ha donat el pitjor quadrimestre, amb menys de 900 naixements al dia, la meitat dels que es produïen fa 50 anys. Es tracta d'una de les xifres més baixes des que hi ha dades. Tanmateix, mentre la mitjana mundial és de 2,3 fills per dona, a Espanya la taxa de fecunditat és d'1,3.

Aquesta tendència a la baixa ja comença a crear les seves pròpies seqüeles. L'agència EFE va publicar un informe on incideix en què milers de places d'Infantil (de 3 a 6 anys) als col·legis quedarien vacants durant aquest curs acadèmic. Una de les comunitats autònomes on es reflecteix aquest fenomen amb més claredat és Andalusia: el 27 % de les 86 000 places destinades a nou ingrés (3 anys) han quedat buides. Per la seva banda, a Catalunya, el curs escolar va arrencar amb gairebé 2000 nens menys respecte a l'anterior.

Dins d'aquest marc, i nedant a contracorrent, s'estrena a les sales de cinema el documental Madre no hay más que una. El seu director, Jesús García Colomer, llança un missatge d'esperança a aquelles dones que decideixen tenir més d'un fill en el seu si familiar.

Un cant a la maternitat i a la vida

Madre no hay más que una ensenya un món on ser mares suposa un exercici de malabarisme infinit. El documental reuneix els testimonis de sis dones corrents que llancen un missatge d'empoderament i maternitat que senten contrari al que marquen la societat i les xarxes socials els darrers temps. Unes mares exposades a un món que els assenyala dient que «no és responsable tenir tants fills» o «no és sostenible, t'impedeix desenvolupar la teva carrera, t'impedeix viure, t'impedeix gaudir…». Aquestes afirmacions són expressades per Isabel, una de les protagonistes de la pel·lícula que ha hagut de fer front a comentaris d'aquest tipus al llarg de la seva maternitat.

El documental reuneix sis dones que llancen un missatge d'empoderament i maternitat que senten contrari al que marquen la societat i les xarxes socials

«No sé com hem arribat fins aquí, però el cert és que hi hem arribat. Aquest documental fa quaranta o cinquanta anys no hagués tingut cap sentit, i, tanmateix, avui es considera una producció exòtica. Sens dubte, avui dia, les mares de famílies nombroses són exòtiques en la nostra fauna humana col·lectiva», admetia el director en la següent entrevista que ha concedit a Inèdit.

Accés a l'entrevista amb el director, Jesús García Colomer, al nostre canal Youtube.

La sostenibilitat i l'explosió demogràfica

El terme sostenible està renyit amb l'explosió demogràfica. Al llarg del segle passat, la població mundial es va quadriplicar amb un augment d'uns 80 milions cada any. No són pocs els experts que indiquen que estem davant d'una autèntica emergència planetària, afegida a l'hiperconsum d'una cinquena part de la humanitat. Al documental es comenta que a una de les mares li havien dit que «tenir fills contamina».

Arribat ja el segle XXI, nous factors també es van afegir per acabar d'entendre aquest fenomen: la conciliació laboral i familiar, les diverses crisis econòmiques encadenades, la pujada de preus a causa de la inflació, el retard de l'edat per ser mares, i un nou plantejament sobre el paper de les dones davant la maternitat, considerada quelcom no necessari per a la seva realització com a persona.

La sostenibilitat està renyida amb l'explosió demogràfica. Tanmateix, el context social actual ha conduït Espanya cap a les xifres de natalitat més baixes de la seva història

Com a conseqüència directa de tot aquest context apareix l'anomenat «fantasma de la nenfòbia». «Per a una mare de tres fills o més, hi ha coses tan normals com agafar un taxi o reservar un restaurant que es converteixen en un autèntic repte», argumentava el director del documental. Per exemple, Ana Martínez, una de les seves protagonistes, mare de 4 fills, va viure un episodi discriminatori en el seu últim viatge en tren. La companyia de baix cost amb la que havia de viatjar li va denegar l'entrada per portar quatre menors al seu càrrec, al·legant motius de seguretat. «El fantasma de la nenfòbia viu en aquesta societat», afirma. «Al principi, abans de tenir els meus fills jo també carregava una mica amb aquest prejudici, tenia por que ser mare "fos una distracció", no em permetés viure centrada en "l'important", però ara m'adono que és al revés. Tot el que comporta dona plenitud, no només a mi com a mare, sinó a la societat: aportem vida», explica a la pel·lícula.

Un documental sota el prisma de la religió

A priori, Madre no hay más que una pot arribar a semblar una estrena atípica a la cartellera. No obstant, està dins d'una tendència en la qual han anat apareixent diverses produccions caracteritzades per la defensa dels valors cristians. Sense anar més lluny, coincideix a les sales espanyoles amb Sound of freedom, un altre títol amb marcat sentit religiós. En ambdues produccions hi ha una defensa de la infància des de dos punts de vista molt diferents.

En el següent enllaç està disponible el tràiler.